27 de maig 2017

Postals d'autors ebrencs




Amb l'excusa de la 10a edició de Litterarum, que se celebra aquests dies a Móra d'Ebre, la Institució de les Lletres Catalanes ha editat onze postals més amb frases d'autors ebrencs, entre els quals tinc l'honor de trobar-m'hi, com ja vaig explicar.
A cadascuna de les frases, hi ha una paraula remarcada d'un color diferent, i mirant-les així per damunt, m'adono que unint-les en podria sortir un poema.
I vet aquí una possible versió (en podria haver altres)
.
Instint emigrant fugit
perd esperança;
horitzons semblen carícies.

Quedarà foc petit.

26 de maig 2017

Els meus llibrs, a la Fira del llibre ebenc





14a edició de la Fira del llibre ebrencs de Móra d'Ebre, i per 14è any hi seran els meus llibres.
De fet, ja hi són, com puc comprovar gràcies a les fotos de Marta Escolà, intrèpida fotògrafa, i m'esperen a què demà els faci companyia tot el dia.
Al maté, a les 11 hores, a la Sala Demcràcia, actuaré amb Albino Tena (Amb gust de terra, un petit espectacle de literatura i música al voltant del vi); i a les 18 hores presentarè El nostre pitjor enemic.
Amb ganes.


Una frase, per a una postal


Des de fa uns dies tinc l’alegria que una de les meves frases forma part de la col·lecció de postals de la Institució de les Lletres Catalanes. Vaig tenir el plaer de rebre els primers exemplars de mans de Laura Borràs, la seva directora, amb qui he coincidit ja en nombrosos actes, persona que amb les seves parraules i la seva actitud sempre fa augmentar, si és possible, l’amor per la literatura. A més, l’honor és doble, ja que ella en persona va escollir la frase. Em va donar l’opció de canviar-la, però ni se’m va passar pel cap.
La frase forma part d’un dels poemes inclosos al recull  Sota la pell hi ha car encara, amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de fang de Deltebre el desembre de 2016.
Aquest recull de poemes van ser escrits en un període de temps molt breu, la tardor de 2015, i seguint sempre una mateixa posada en escena: de nit, sol davant l’ordinador, amb una música suggeridora, sovint d’Albino Tena, i deixant-me portar, arrauxadament, per les sensacions que em suggerien les notes. Fruit d’aquesta forma d’escriure, és el següent poema en prosa on es troba inclosa la frase, i que ara transcric:
.
M’assec al pedrís dels dies, sense ànim d’interrompre’n el camí. Lentament cauen les gotes de llum i es fonen sense recança mentre dibuixo, a pols, arestes del destí que invento sobre la marxa.

No compro daus ni profecies. Cuques de llum al terra i al cel, a infinita distància les unes de les altres, a incomparable grandària o insignificança. La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.

25 de maig 2017

La literatura en un tuit. I la vida.




24 de maig de 2017. Avui, a Viladrich, presentació a càrrec de Montse Castellà del llibre La literatura en un tuit, de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i, sobretot, apassionada i apassionadora pels llibres.
Faig tard, perquè la meva agenda, de vegades, és incompatible amb la de mon fill, que avui té un examen a l’Escola de Música, ell solet davant d’un tribunal, i és la seva primera vegada, i està molt nerviós. Aprofita els instants d’espera, repassant la lliçó, mentre jo, al seu costat, fullejo el llibre de la Laura; la música i la literatura són bones amigues.Quan surt de l’examen, se’l veu atabalat, i la mestra em confirma, traient-li importància, que els nervis l’han traït, però els avantatges de ser pare de certa edat és que et prens les coses amb més tranquil·litat, i que saps desgranar allò que realment importa. L’abraço i esperarem la nota sense angoixa. Ens han confirmat que el curs vinent començarà piano, l’instrument que ara l’il·lusiona, i aquesta felicitat res no la trenca.
Arribo tard a Viladrich, tot just quan acaba de parlar la Montse Castellà i m’assec a última fila. Bona presència de públic. La Laura, amb la seva habitual capacitat per parlar de literatura de forma fresca, fàcil, intel·ligent i engrescadora, explica el procés de creació del llibre i com ha anat seleccionant, de forma subjectiva (com ha de ser la passió pels llibres), els autors i textos que ha escollit, de tota la història de la literatura. Subratlla la bondat de rellegir els llibres, cosa que comparteixo, com a un veritable acte de llibertat. Llegir un llibre pot ser fruit de l’atzar, del compromís, fins i tot de l’obligació; però una relectura..., una relectura és una decisió presa amb tota voluntat, i la millor manera de captar tot allò que en un primer viatge, abstrets per la trama, ens va passar per alt.Rellegir és llegir pel pur plaer de llegir.
En acabar, una excel·lent mostra de la capacitat de seducció de Laura Borràs, que segurament no oblidarà: Zoraida Burgos pregunta com ho ha de fer per ser alumna seva.
Com sempre, les microtertúlies de després de l’acte, són del millor d’aquestes trobades, on la família de lletres que no para de créixer ens trobem i retrobem i compartim. Un exemple de l’emoció i excitació del moment és que, qua ja estava sortint per la porta de la llibreria, algú li recorda a la Montse que es deixava.... la guitarra!
Per a cabar la jornada, un últim regal: a les portes de la furgo de la Montse, la Laura Borràs em dóna les postals que la ILC ha fet amb una de les meves frases. La va escolir ella personalment, i em donà l’opció de canviar-la, però ni se’m passà pel cap alterar aquest regal. Es tracta d’un fragment del recull de poemes Sota la pell hi ha carn encara, amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de Fang de Deltebre: La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.
Un darrer detall petit que explico a la Laura, com a exemple de com la poesia i la vida van de la mà. Durant la presentació, mentre escoltava assegut a l’última fila, he agafat el seu llibre i he descobert que dins, entre la pàgina 12 i 13, algú hi havia posat un fullet doblegat. Un avió de paper que mon fill havia fet, per distreure’s, amb un imprès de l’Escola de Música.

Llegir, viure, volar, emocionar-se.

Sense mirar-s'hi gaire

Llança els dards sense mirar-s'hi gaire. Quedar tercer del campionat el deixa indiferent. 
#nanocontes

24 de maig 2017

Joc visual a la Fira del Llibre de Vall d’Uixó

Durant la passada Fira del Llibre de Vall d’Uixó es va fer un joc visual amb la lectura conjunta d'un poema de Vicent Andrés Estellés. Em fa il·lusió veure el resultat i trobar-hi un llibre meu. A veure si el trobeu?

No és la derrota. sinó el vent (fragment)


"Per l’altra vorera passen un grup de noies sense parar de riure, tallades totes per un mateix patró; pantalons indecentment curts, com diu sa mare, cabells llargs i lliures que s’acaronen constantment, camisetes ajustades de colors... L’altra vorera de vegades sembla un altre planeta. La Indira acotxa el cap, en un gest d’humilitat heretada de generació en generació, i aquest moviment dels ulls fa que es fixi en quelcom de color roig  mig amagat rere la roda d’un cotxe, tocant a la vorera. Quan s’acosta, s’adona que és un mitjó; un altre que està fora de lloc. Li fa pena, i el plega. "
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).
Amb gabes d'anar a més aules per comentar aquestes històries. Es pot utilitzar la proposta didàctica del llibre.

23 de maig 2017

Tumateix-llibres, 10 anys


El blog Tumateix Llibres fa 10 anys i, entre altres coses, ho celebra jugant amb aquesta endevinalla on cal relacionar sis escriptors/es amb els xiquetes i xiquetes que van ser. Jo em trobo entre ells, a veure si em reconeixeu!

al més profund de la consciència humana

El crit arriba al més profund de la consciència humana on, desafortunadament, no hi viu ningú. #CFFT17

22 de maig 2017

àngels bons

Els àngels bons tenen ales de recanvi, però sempre les acaben regalant.

20 de maig 2017

Que venen els marcians!, de David Fernández Sifres i Ximena Maier


Que venen elsmarcians!, de David Fernández Sifres i  Ximena Maier
Baula Edicions, 2017
Sinopsis

De tots els pobles que hi ha al món, els marcians decideixen visitar Vilavella de la Vall. En Queco, en Quim i en Poliprou són els únics que sembla que comprenen la importància de la seva visita. Estan convençuts que si els marcians no queden contents envairan el planeta. És per això que faran tot el que puguin per preparar-los una gran benvinguda. Tenen berenar, allotjament i, fins i tot, aeroport per a ovnis. Però hi ha un detall que se’ls escapa…

19 de maig 2017

error?

“Merda! L’estaca havia de ser de fusta”, recorda massa tard el nou vampir.
#CFFT17

18 de maig 2017

destral

A cada bon pensament li neixen dues ales, que talla de forma immediata amb la destral que afila cada nit. 
#CFFT17

17 de maig 2017

Lurdes Malgrat a Tens un racó dalt del món



Lurdes Malgrat ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Parlarem sobretot de tres temes.
En primer lloc, de la seva tasca a l'Escola de Lletres de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre que promou la passió per l'escriptura des del 2002 de forma gratuïta.
En segon lloc, del seu poemari Senyals a la costa (Cossetània Edicions) ple de simbologia, amb referències a personatges mítics com Ulisses, i una reflexió sobre els nàufrags que tots som una mica, sobre què representa la costa i els seus senyals, sobre el viatge
I per últim, de la seva novel·la juvenil, inclosa la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions,  El secret de les terres roges que, en certa manera, també parla d'un viatge, de la necessitat de moviment, de conèixer-se a un mateix, una novel·la que pot captar el públic juvenil, ambientada en un possible món futur (futur?), però que aporta excuses per a reflexionar.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: L’arquitectura de la ficció, de Vicent Usó; Delta, de Carme Cruelles; Fill de la memòria, d’Antoni Cisteró; On la sang, de Ricard Garcia; Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés
El programa es podrà veure en directe els dimecres 17 i 24 de maig, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Gosadies, de Carme Andrade


Contes, poesia, pintures…, tot això i més són les Gosadies que ens ofereix Carme Andrade, que porta com a encertat subtítol (per a paladars exquisits que es deixin desafiar).
No, no és un llibre adequat si vols evadir-te sense pensar en res, si vols endinsar-te en el mecanisme ben encaixat de la trama d’un llibre. Però atreveix-te a entrar a l’atmosfera subtil que ens regala l’autora, a acompanyar els personatges als seus viatges petits i profunds (en autobús, en vaixell, en tren, a peu…), viatges propers i sentits, als encontres i desencontres que propicia l’atzar o el desig, a la recerca de l’amor, del record, o d’un mateix. Cada conte és una andana, un bitllet, un seient buit al teu costat que, en qualsevol moment, l’emoció pot ocupar, el tacte sedós d’un xal virolat, l’aigua que rellisca d’una pell sortida de la platja, gotims de cireres, fuits dolços de tardor.

D’on vénen els personatges? On van? Els personatges som nosaltres?
Tindré el plaer de participar a la presentació del llibre el proper 19 de maig, a les 19.30 hores, a La 2 de Viladrich, juntament amb Antònia Farré, que recitarà uns textos.
De moment, us deixo amb uns fragments.

16 de maig 2017

Sobre La vida darrrere de l’aparador, a Móra la Nova




Ja fa molts anys que m’uneix un feeling especial amb les dues Móres, la d’Ebre, i la Nova, tant una com l’altra, on hi faig activitats literàries amb relativa freqüència i facilitat. Destaca la meva tossuda presència a totes les edicions de la Fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre (el proper dia 27, per duplicat), però també he fet lectures de contes i versos (tant a l’una com a l’altra), i tallers literaris (tant a l’altra com a l’una), i presentacions de llibres (a totes dues), i he celebrat el dia mundial de la poesia (als dos costats de riu).
El capítol més recent d’aquesta història d’amor va tenir lloc el passat divendres. Eva Vallespí, la regidora de Cultura de Móra la Nova, amb una sensibilitat que la fa propera als meus textos (al seu facebook escriu: “no em canso de repetir la lectura dels seus llibres, com quan mires un apeli que t’agrada, diverses vegades, i sempre hi trobes una cosa nova”), em proposà la presentació del meu llibre. Quin? li vaig preguntar, perquè darrerament n’he publicat tres. “M’agradaria molt saber més de La vida darrere de l’aparador”, em va respondre i sorprendre. Això em fa feliç, perquè el llibre, en portar el nom de Tortosa al subtítol, du una sobrecàrrega d’etiqueta de “local” que no li fa justícia i que dificulta que arribi a altres ciutats. Sé que serà impossible d’evitar, en sóc conscient, tot i la universalitat del seu contingut, i per això agraeixo la seva voluntat de voler-lo portar a Móra la Nova.
Aquesta primavera de maig, indecisa, ens recorda a dies el fred de l’hivern, i per moments ens avisa de la proximitat de l’estiu. Avui, però, la tarda és neta i lluminosa, i amb aquest ànim enfilo el camí cap a Móra, (i el swing i el soul de Louis Armstrong i Amy Winehouse al cotxe). I, també molt important, amb temps suficient per a anar a poc a poc, per a entrar als pobles que la carretera ara esquiva deixant-los de costat, i saludar els veïns que passegen, sorpresos pel pas d’un cotxe que no coneixen i que han de mirar dos cops.
Arribo abans d’hora a l’edifici de la Biblioteca, i tafanejo en un tauler els dibuixos i textos amb què l’alumnat de l’escola ha versionat els contes d’Andersen; sempre hi som a temps d’aprendre dels mestres, els xiquets.
Dins, ja m’esperen Paco Sanahuja, el bibliotecari, que el dia abans m’havia entrevistat per al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova, i Jordi Duran, que em farà la presentació, i Marta Escolà, intrèpida reportera de La nova escena, especialista en fotografiar concerts de música, esporàdicament events literaris, i amb qui he compartit lloc de feina a l’Ajuntament durant sis mesos com a “assessora multidisciplinar” . I van arribant més rostres coneguts d’aquesta família o secta cultural ebrenca, com la regidora, Eva Vallespí, Joan Josep Duran, president del CERE, Josep Moragrega, expresident d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, i Ferran Bladé, director territorial de Cultura, que es troben entre el distingit públic.
Jordi Duran fa un repàs de la meva trajectòria, subratlla també el caràcter universal del llibre, i l’enllaça amb un fragment del llibre Les primeres descobertes, del meu admirat Artur Bladé, ambientat en un petit comerç de Benissanet.
Per a acabar l’acte, intento demostrar la bellesa i la poesia que atresoren les petites coses que ens envolten, amb fotografies de petits i humils objectes que vaig trobant pel carrer.
La tarda comença a caure, amable fresca al carrer. Torno a la Ribera d’Ebre aviat, el 27. Ja en tinc ganes.

Gràcies a les fotos de la Marta Escolà (podeu veure el reportatge complet a flickr)

15 de maig 2017

Amb Albino Tena i El nostre pitjor enemic, a la Fira del llibre ebrenc


S'acosta una nova cita anual imprescindible: la Fira del llibre ebrenc i Litteratum,a Móra d'Ebre.
I com pràcticament en totes les edicions i seré present, i per partida doble, el proper 27 de maig.
.
Al matí, participaré amb el guitarrista Albino Tena amb una activitat que s'estrena a la fira, el Tast-VInent, on oferirem un tast de l'espectacle "Amb gust de terra", amb textos i cançons relacionades amb el món del vi. Molta il·lusió per a aquest nou projecte. Més informació al Diari de Tarragona.
.
A la sis de la tarda, dins de les tradicionals rondes de presentació, parlaré d'El nostre pitjor enemic, la novel·la amb què vaig guanyar el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.



14 de maig 2017

Blau marí, de Xavier Blanch


Blau marí, de Xavier Blanch
Sinopsi
Dues vides, dues històries, tenen un punt de confluència i de retrobament. El Mundi és un home solitari maltractat per les circumstàncies difícils que li ha tocat viure. El Ricard, un adolescent orfe, viu amb el seu avi, un vell mariner que ara treballa com a vigilant nocturn d’un parc d’atraccions. Avi i nét conviuen en una caseta aïllada amb bones vistes al mar. Tot i que a les nits l’avi no hi és, el Ricard no té por perquè compta amb la companyia del Sindbad, un gos jove i fidel. La por del Ricard no ve de la solitud ni de la nit, sinó de la imprevista arribada del Mundi, l’home que es presenta com a antic amic de l’avi, un personatge un xic misteriós. El nouvingut posarà el Ricard en estat d’alerta. L’avi és el seu protector, el seu únic parent, i no vol que ningú inquieti aquest petit nucli familiar.

13 de maig 2017

Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada


Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada
Arola Editoris, 2017
Sinopsi

Un adolescent, fill d’una família jueva que l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir d’un oficial nazi de la Brigada Reichsleiter Rosenberg, dedicada a l’espoli d’obres d’art. En temps estranys, cada dia és l’últim. La flama d’un incipient amor dins del gueto de Tessalònica l’ajudarà a sobreviure.
Us convido a veure el vídeo promocional.
I la lectura d'un fragment:

La literatura en un tuit, de Laura Borràs i Castanyer


La literatura en un tuit,de Laura Borràs i Castanyer
Símbol Editors, 2017  
La literatura en un tuit és una porta d’entrada a algunes de les millors obres de la literatura universal, un convit a llegir-les en tota la seva extensió i profunditat.

De la Bíblia a Mercè Rodoreda, passant per Èsquil, els trobadors, Shakespeare,  Flaubert o Sylvia Plath, la història de la literatura està plena d’obres i escriptors  imprescindibles.

12 de maig 2017

Trobada dels diLLUMs d'arts al forn



Dilluns passat, trobada mensual dels diLLUMS d'arts al forn a Tortosa. Entre altres coses, vam comentar l'article proposat per Sisco Lahosa, vaig recomanar llibres com Alex, de Pierre Lemaitre, vaig fer una lectura, en col·laboració de Sílvia Panisello Cabrera dels sonets de Shakespeare, traduïts per Gerard Vergés, que recentment s'han reeditat, i d'un fragment d'un lllibre tan divertit i deliciós com Del bon humor tortosí, de Joan Moreria. Noemí Molinero ens va ensenyar els seus llibres infantils, vam parlar de traducció, vam gaudir de l'exposició de Llangostera que aquests dies hi ha al Forn de la Forn de La Canonja, vam fer tertúlia sobre la llengua i els models lingüístics, de forma molt distesa i riallera, comentant expressions ebrenques com "de matí manyana", o "a boqueta nit" (tertúlia que ha tingut continuïtat al nostre grup de whatsapp), vam menjar, vam beure, vam aprendre, vam compartir, vam riure....

La propera, el 5 de juny. Us la perdreu?

Música i contes, record de fa cinc anys

Avui em ve de gust recordar un gran i emotiu dia, fa cinc anys, acompanyat a la guitarra per Toni Just. Moments que justifiquen dedicar-se a això de les lletres i els sentiments.

11 de maig 2017

La vida darrere de l'aparador, a ràdio Móra la Nova


Avui, al programa Cafè literari, al 107.3FM Ràdio Móra laNova, han parlat de Cari Ariño de la seva última novel·la "La roda de l'oblit", del conte infantil "Víctor i la petita Teresita", d’Ana Grande, i del meu nou llibre “La vida darrera de l'aparador”, amb l’excuda de la presentació que tindrà lloc dempa, dia 12 de maig, a la Biblioteca de Móra la Nova, a càrrec de Jordi Duran. 
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç, a partir del minut 18.45.

Tires el daus, oh, bon déu?

-Tires el daus, oh, bon déu?
Però el braç articulat de l’androide s’enganxa de nou, per desgràcia dels humans.
#CFFT17

10 de maig 2017

Gràcies per la música


Escriure és una de les meves gràcies passions des de fa 25 anys; llegir, des de sempre; llegir en públic, un plaer que creix. I llegir en públic, acompanyat de música en directe, això ja no té nom.
He tingut la sort de poder gaudir d'aquest plaer molts cops, recitar les paraules bressolat per les notes que un músic, molt, molt a la meva vora, acarona amb precisió. Les meves emocions creixen, em deixo portar de la mà pel ritme, per l'harmonia, m'ajuda a aturar-me els segons exactes per caminar junts, per deixar que la frase faci els seu efecte, que el públic, i jo, collim els fruits sembrats a mitges.
Gràcies per la música, Toni Just, Jesús Fusté i la seva banda, David Espinós, Albino Tena, Montse Castellà, Pere Pèries, Joan Masdéu, Pedro Alférez, Nelson Poblete...

09 de maig 2017

Desarmar-se sense condicions contra els teus llavis.
Remar contra corrent si ets tu la font.
Nedar sense haver-ne après mai gaire.

Patir quan la boira és massa espessa.

08 de maig 2017

Llegint els sonets de Shakespeare, de la mà de Gerard Vergés


Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés
Adesiara Editorial, 2017
Sinopsi

Gerard Vergés va llegir intensament i assídua l’obra de William Shakespeare des de ben jove. Amb el pas dels anys, la presència del Bard de Stratford-upon-Avon es féu palesa a totes les facetes de la producció original de Vergés. El llarg procés de lectura i apropiació de Shakespeare culminà amb la publicació d’una versió integral dels 154 sonets del geni anglès, una traducció extraordinària que s’ha imposat com un autèntic clàssic modern per la voluntat de lectors, crítics i estudiosos, i, així mateix, ha servit d’estímul creatiu a tots els traductors posteriors que han provat sort amb els poemes lírics de l’autor de La tempesta. De la mà de Vergés, podem endinsar-nos en l’abassegadora aventura de llegir els sonets de Shakespeare amb totes les garanties en una versió brillant, dúctil, fidel i plenament contemporània.
Quatre de cada cinc sentits no escolten.

07 de maig 2017

Demà, diLLUMS d'Arts al forn


Demà dia 8 és el primer dilluns de mes i, per tant, toca trobada dels diLLUMS d'Arts al forn, un col·lectiu on no cal inscriure’s, on tothom és benvingut.
Com sempre, una trobada oberta a tothom qui vulgui vindre, per veure si surt alguna iniciaivita cultural interessant o, simplement, per gaudir de la companyia i la tertúlia, acompanyades de les tapes que ens oferiran al Forn de la Canonja.
Anemu-vos, i informeu a tothom que pugui estar interessat/a: escriptores, músics, pintores, fotògrafs, mims, trapezistes, ceramistes, o, simplement, gent amant de la cultura i de l'art.

Us convidem a portar  una mostra de la vostra obra per a comentar.

Pell de seda, de Vicent Sanhermenaldo Bellver


Pell de seda, de Vicent Sanhermenaldo Bellver
Premi Enric Valor de narrativa juvenil – 2017
Edicions del Bullent

En la convulsa València dels inicis del segle XV, Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que pos­seeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com im­pos­sible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat.

06 de maig 2017

Imprescindible?


Coses que trobes a les xarxes i que et fan feliç, que justifiquen tot l'esforç.
GRÀCIES, Sílvia

05 de maig 2017

La vida darrere de l'aparador, a Móra la Nova


Estic molt content de presentar el llibre La vida darrere de l'aparador, el proper divendres 12 de maig, a la Biblioteca de Móra la Nova.
I, entre altres coses, estic content perquè el llibre neix (en sóc conscient) amb una clara etiqueta de llibre "local", en tractar-se d'una mena de viatge per comerços de Tortosa. I no és així del tot.
Aquest viatge, ambientat en uns llocs molt concret, parlar sobretot de relacions humanes, de gestos quotidians, d'emocions universals, per la qual cosa poden interessar arreu del món.
Tot i repetir-ho mil cops, sé que serà difícil que el llibre es deslliuri d'aquesta etiqueta de "local", i per això agreixo l'interès de la regidoria de Cultura de Móra la Nova per presentar precisament aquest llibre, de la mà de Jordi Duran.

L’horitzó no és on vaig


L’horitzó no és on vaig;
la mirada en torna.
Mai no parar del tot.
..
Inspirat en una fotografia de Joan Cassini.

04 de maig 2017

Nanocontes, mirades, i falsos proverbis



"Nanocontes, mirades, i falsos proverbis", aquest és el nom que li he posat a la propera activitat que duré a terme en un espai alternatiu, el restaurant L'Assoc, als antics banys àrabs del carrer Major de Sant Jaume de Tortosa, el proper 11 de maig a les 8 del vespre.
Una nova oportunitat per a treure a passejar els meus llibres, els meus relats breus, els nanocontes, els fragments de vida, una nova ocasió per a explicar, per a demostrar com es pot mirar d'una altra manera el món que ens envolta.

03 de maig 2017

Lluís Recasens, L'Avi, a Tens un racó dalt del món






Lluís Recasens, l'Avi, és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Parlarem de la seva llarga trajectòria com a ninotaire a revistes com el Papus o Butifarra, a diaris com El Punt o L'Avui , a a revistes digitals com Web negre,  i també del seu nou llibre publicat per Amoníaco Ediciones, Hospital central. 
Per començar el programa, lectura d'un fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada; Marta Tena, Tots els colors del vent; Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit; El poble dorment, de Rébecca Dautremer; El gripau Estanislau, de Montse Boldú, Clara Codina i Susanna Bacardí
El programa es podrà veure en directe els dimecres 3 i 10 de maig, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

02 de maig 2017

III Concurs de microrelats fantàstics “La masmorra de l’androide”

Jo ja he participat al III Concurs de microrelats fantàstics “La masmorra de l’androide”.
I tu?


VIure (camins d'esperança)






Ja és una tradició que Josep Barjuan sedueixi cada cop més gent en els seus projectes artístics amb forta arrel prioratina, i sovint amb el vi com a element de connexió.
L’any passat for el projecte El temps (que passa), i enguany VIURE (camins d’esperança, amb hem participat setze escriptors, la majoria vinculats amb el Priorat: Agustí Masip, Fede Cortés, Fe Ferrer, Francesc Valls-Calçada, Gabriel Pena-Ballester, Jesús M. Tibau, Jordi Carrió, Jordi Coca, Toni Orensanz, Xavi Vaqué, Oriol Izquierdo, Pere Audí, Maria Mercè Roca, Pilar Garriga, Roger Vilà i Raimond Aguiló.
Tots els textos han estat il·lustrats pel mateix Josep Barjuan amb delicadesa; la mateixa delicadesa i professionalitat amb què ha buscat patrocinadors, ha materialitzat el projecte en una caixa plena d’esperança, i ha organitzat l’acte de presentació que ha tingut lloc el passat 29 d’abril, al Castell de Falset, dins del marc de la Fira del vi.
Entre altres coses (potser la principal), l’acte serveix per enfortir lligams amb escriptors que quasi som de la família.
I em dirigeixo a Falset amb la seguretat de trobar calidesa, tot i aquest final gèlid d’abril, tot i la pluja, to ti el vent que bufa dalt d’un Castell on, en aparença, sóc el primer en arribar. Però no, una veu coneguda que surt d’un cotxe aparcat a la vora em pregunta, divertit, si busco algú. És el Toni Just, que ja m’ha acompanyat molts cops a la guitarra, i la seva parella, la Laia. Són tots dos dolços, i el seu somriure és la millor de les benvingudes; gent sana, com sempre diu l’amic comú, Jesús Fusté.
I comença el ritual de sempre, que no cansa, l’arribada gota a gota de participants, de petons, d’encaixades.
Entre tots parem la senzilla escenografia, fem córrer la tarima, posem cadires, mentre el Toni, endolla cables i prova la guitarra (em quedaria mirant hores i hores com toca, per dins i per fora, com viu la música, com xala i somriu). Fem proves de so, i ell toca la peça que ha seleccionat per al meu text, Amb gust de cirera als llavis; la reconec, ja l’havia triat alguna altra vegada, i m’és tan fàcil i tan plaent, llegir acaronat per les seves cordes!
A última hora proposo un canvi; que els escriptors, que llegirem el nostre text, no ens col·loquem a primera fila, sinó al darrere de la tarima, com formant part junts de l’espectacle, com un tot.
I comença l’acte amb breus parlaments introductoris i protocol·laris, de Josep Barjuan, de Carles Brull, regidor de Cultura, i de l’alcalde, que clourà l’acte.
I llegim envoltats de la guitarra, i hi ha força gent que ens escolta de forma respectuosa, moltíssima diria jo per a aquesta mena d’actes.
Al Priorat fem coses.
Us deixo amb una improvisada gravació d'un moment de l'assaig:

01 de maig 2017

Club de lectura de gom a gom





El passat 26 d'abril, la trobada mensual del Club de lectura de Tortosa fou un èxit rotund, per diversos motius.
La trobada fou especial perquè, seguint una iniciativa encetada l'any passat, ens vam reunir al Museu de Tortosa, aprofitant que el llibre té una vessant històrica. En aquest cas es tracta de la novel·la guanyadora del Premi Nadal 2011, Donde nadie te encuentre, d'Alicia Giménez Bartlett, que ja vaig comentar anteriorment.
L'acte fou introduït per l'historiador Roc Salvadó, i vam tenir el provilegi de comptar amb el testimoni d'un protagonista dels fets, el seu pare Julian Salvadó, de 93 anys que, amb lucidesa, ens narrà com va ser segrestat per la Pastora, la protagonista de la novel·la.
El llibre va despertar molta expectativa a Tortosa i comarca, pel caràcter encara recent d'aquest/a maquí/bandolera (va morir el 2004) que actuava al Port, pel seu misteri, per la seva personalitat única que l'han convertit en un personatge tan mitificat com odiat, segons els casos. L'autora, molt vinculada a Tortosa des de la infantesa, ens explicà com va nèixer la fascinació pel personatge quan de petita, a l'escola, per amenaçar les xiquetes que es portaven malament, els deien que se les emportaria la Pastora. 
Tota aquesta fascinació pel personatge, conegut i desconegut alhora, es va traduir en una gran afluència de públic al Museu que obligà a portar més cadires a última hora. Durant la tertúlia, la potència històrica de la trama, com ja ens va passar fa uns anys, en comentar VICTUS, d'Albert Sánchez Piñol, un 13 de setembre, ha passat per damunt de la categoria literària del llibre, que és molta.
A més, cosa que a mi em fa molt feliç, vam comptar amb la presència d'un bon nombre de jóvens, empesos sàviament pel seu mestre, que van fer oportunes preguntes al final.
En resum, un acte dels que carreguen les piles a picapedrers literaris com jo.
I ja, amb ganes que arribi el següent Club de lectura, aquest cop sense la impossible presència de l'autor (cosa que sí ha estat possible els quatre primers mesos de l'any; una de les grandeses d'aquest Club, gràcies ala col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, Òmnium Cultural, i Antena Cultural de la URV Tortosa). 
La propera trobada serà el 31 de maig, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, per comentar un llibre mític i sarcàstic, La conxorxa dels enzes, de John Kennedy Toole.

Retrats de vi. Francesc Ferré, de Ruth Troyano


Publicacions de la URV, 2017

Retrats de Vi és una col·lecció que ens aporta el coneixement d'enòlegs formats a la Universitat Rovira i Virgili, els quals, a través de la seva experiència professional i personal, ens faran entendre més en què consisteix la seva feina, els objectius que es plantegen i els reptes als quals s'enfronten, però sobretot ens ajudaran a percebre la seva estima per una professió molt arrelada a les nostres terres.

Desdefinicions (Sang Jordi)

Sang Jordi. Cavaller comercialment ferit.

30 d’abril 2017

L’aventura de les lletres ebrenques, del Grup la Deriva


L’aventura de les lletres ebrenques, del Grup la Deriva
Onada Edicions, 2017

Un conte amb què el grup La Deriva, format per Andrea Ferreres, Neus Pons i Núria Pons, vol aproximar a les aules alguns dels escriptors ebrencs més destacats de tots els temps, com Cristòfol Despuig, Sebastià Juan Arbó, Jesús Moncada, Artur Bladé i Desumvila, Gerard Vergés, i Andreu Carranza.
Més informació a La Calamanda