25 de juliol 2017

Per no perdre'm les molles


Ja es pot aconseguir un dels meus llibres preferits, Per no perdre'm les molles (Editorial Petropolis), des d'una nova plataforma, Lektu.
Cada cop m'estimo més els dietaris, com a escriptor i com a lector. Vida i literatura en estat pur.
I en aquest, mon fill surt de protagonista a la portada, i gran part de l'interior.

24 de juliol 2017

Avui, a Catalunya Ràdio

Avui, entre les 18.15 i les 19 hores, participaré al nou programa de Catalunya Ràdio, Gravetat Zero, amb Ernest Macià.
Parlarem d'un tema de rabiosa actualitat i interès: la poesia.

Fals proverbi egipci

Que l'arena del desert se't posa entres dits?
Que sigui a l'inrevés.
.
Fals proverbi egipci.

23 de juliol 2017

Ser un escriptor exhaust, i fer relats sense paraules.

Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall


Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall
Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi

Meditació, profunditat, severitat, concisió, austeritat, depuració, intensitat, fidelitat, lucidesa i claredat vertebren la poesia de Gabriel Guasch. Transcripcions, de títol explícit, representa un pas més en l’arriscat exercici de transportar la mirada a la paraula.

22 de juliol 2017

Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll


Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll
Pagès Editors, 2017
32è Premi Miquel Martí i Pol de l'Ajuntament de Roda de Ter, 2016

Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, “el goig d'antany”, que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)

Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí


Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí
Baula Edicions

Quan aprens a caminar PATRIP-PATRAP, a caure PATAPAM, a xipollejar XIP-XAP, tot ho fas xerrant i jugant. Doncs amb aquests poemes se’t quedaran a la memòria jocs de paraules i imatges que fan ballar el cor i els llavis. I així, sense adonar-te’n, aprendràs a parlar, a llegir, a gronxar-te i a estimar.

21 de juliol 2017

Completeu la frase

COMPLETEU LA FRASE
.
Els aspirants a _________ ja es troben a la línia de sortida. Està a punt de començar la cursa que mai no s'acaba.

20 de juliol 2017

Sobre la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant







Necessito deixar passar un temps per a intentar fer una crònica d’un dia com la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del passat 15 de juliol.
Tot l’any hi he estat pensant, amb una intensitat creixent, perquè arribar a la desena edició comença a fer respecte i calia celebrar-ho com cal. Finalment he apostat per la continuïtat, per un format que s’ha consolidat tots aquests anys. Una part del meu cervell hi rumia durant dotze mesos, però la feina, avui en dia, es pot fer àgil, i més si compto amb la col·laboració de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde, Salvador Salvadó, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé. També ja em resulta imprescindible comptar amb un grup de persones que aporten idees, treball i suport moral, que sempre va bé, o per fer una cervesa de tant en tant per compartir neguits literaris i vitals: Pilar de la Calle, la bibliotecària, Joan Carles Jansa, i Francesc Valls-Calçada. I sense oblidar tots els voluntaris que participen en el muntatge i en la lectura de textos. M’agrada veure com creix la família de la Jornada; d’això es tracta, entre altres coses.
Com a novetat, i incorporant-se als actes de la Jornada, al matí s’inaugura l’exposició  "Morató Aragonès. Mestres i amics", a l’Arxiu Morató Aragonès, on es presenten obres del pintor que s'exposen per primera vegada, així com una mostra centrada al voltant dels mestres i amics de l'artista, oferint un excepcional testimoni de l'entorn i de l'època, amb obres, entre d'altres, d'Ignasi Mallol, Puig Perucho, Sanvisens, Bosch Roger, Muxart, Rio, Sanjuan, Jordi Mercadé, Abelló, Aguilar Moré, Sarsanedas, Cruañas i Rollan.
Ja a la tarda, com l’any passat, té lloc la microruta literària, on es llegeixen microcontes de diversos autors (Imma Torné, Ramon Mas, Sònia Sureda, Pere Calders, Jesús M. Tibau, David Arnau, Núria Tort i Jordi Masó)  a quatre llocs especials del poble: davant del Celler Cooperatiu, al voltant de la font del parc vell, a l’entrada d’una casa del carrer Major, i a l’església del carrer del Pilar. Confesso que m’encanta aquesta activitat, girar el cap i veure el seguici de gent caminant pel poble, veïns i vistants,  seguint la música de la guitarra de Toni Just que ens acompanya, tot i el calor d’aquest juliol, tot i ser quarts de set de la tarda. Té quelcom de conte o, millor dit, de microconte.
A les set, amb una puntualitat que ens honora, comença l’acte central al Casal Jaume I, on vam presentar els llibres Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund, de Sergi G. Oset, La filla esborrada, de Margarida Aritzeta, El pont dels jueus (que també celebra els seus 10 anys), de Martí Gironell, Gosadies, de Carme Andrade, Tardets, d’Agustí Clua, i Un regal per a Führer, de Francesc Valls Calçada. Abans de cada presentació es llegeix un fragment del llibre, i després, gaudim d’una actuació de Jesús Fusté i Toni Just. Les paraules, la música, i les sensacions, suren pel pati del Casal. I l’acte acaba de forma molt emotiva per a mi, quan l’alcalde materialitza el seu agraïment amb una placa que em regala en nom de l’Ajuntament.
Gràcies a tothom, que ha col·laborat en l’organització, o llegint un fragment (Gustavo Tibau, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Ainhoa Campiña, Pilar de la Calle,  Joan Carles Jansa, Meritxell Cardona, Manel Pozo, Farners Cases, Rosa Mari Miró, M. Dolors Pàmies i Josep Lluís Correa), o oferint-nos la seva obra, o la seva atenció.

Una part del meu cervell comença a pensar en l’11a, i una part del cor.
Més informació al diari digital Tarragona 21
Fotos d'Antoni Lluch



19 de juliol 2017

Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català


Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català
Quorum llibres, 2016
Sinopsi

Joan Fuster batejà Josep Lluís Bausset com un personatge subterrani, una persona que des de l’anonimat va ajudar a mantindre la llengua, la cultura i les tradicions valencianes. El nostre país està ple de personatges subterranis, uns individus que conviuen amb una altra mena de fauna humana, la dels escriptors amb una trajectòria intensa i extensa que no aconseguixen visibilitzar-se en una societat que els ignora, els dóna l’esquena o els menysprea directament; homes i dones invisibles que, aliats amb els personatges subterranis, mantenen la flama d’una cultura que molts voldrien anihilar. El nostre autor és un d’ells. Durant vint-i-quatre mesos, ha anat anotant setmana rere setmana les seues vivències, observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades d’un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua obra literària.

16 de juliol 2017

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó


Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó
El petit editor, 2017
Sinpsi
Com ales d’àngel negre és un camí no exempt de dificultats […] La relació masoquista que Armengol proposa a Maria trenca per complet les previsions vitals i existencials de la protagonista. Ella, en la seva acceptació, ha d’internar-se en tot un periple de proves que la canviaran completament. És el procés d’alliberament de certes càrregues, l’aprenentatge de l’autodomini i de la convicció.
En l’estil límpid i ben estructurat de Mompó cap tota una escriptura de la detenció i de la mesura. El cos és àmpliament descrit, la fisiologia i les fibres sensitives es mostren en un discurs on ella es descobreix posseïdora d’un poder sobre si i sobre les diverses situacions a què s’enfronta. Hi ha escenes on la dedicació a les funcionalitats del cos pren possessió del moviment eròtic. Les descripcions anatòmiques també tenen cabuda en l’erotització dels sentits, les imperfeccions del cos i com la protagonista progressivament consciencieja cada parcel·la i receptacle. El que en un inici sembla ser un càstig es va inserint en cada fibra del seu organisme fins esdevindre capaç de generar el plaer pel que el masoquista s’entrena i anhela: en l’espera preveu el plaer, en l’espera s’aprén a incrementar la sensitivitat. En l’espera i en l’obediència creix una nova rebel·lió dins d’ella: la de fer-se valdre així, nova, en una mena de bateig cap als avencs de l’afectivitat.
La lliure acceptació d’un contracte i d’unes normes activa de bell nou l’ideal del somni, de la realitat delirant i figurada, de l’aprenentatge sobre el cos. Maria aprén a entrar en una dimensió ben distinta i atractiva que, des que per primera volta apareix a l’ampit de la finestra del món d’Armengol, s’hi sent temptada a navegar.

Com ales d’àngel negre, la catarsi en l’amor també és possible.

15 de juliol 2017

El comissari Llampec a Barcelona, d’Ursel Scheffler


El comissari Llampeca Barcelona, d’Ursel Scheffler
Edicions del Pirata, 2017
Sinopsi
El comissari Llampec viatja a Barcelona per retrobar-se amb el seu vell amic, el comissari Xavier Primmirat. El que en principi havien de ser unes relaxades vacances es transformen en una increïble persecució per tota la ciutat de Barcelona. Els casos d’aquesta edició especial del Comissari Llampec, amb una lupa de plàstic a l’interior per poder llegir les solucions dels casos, transcorren per la Sagrada Família, el Liceu, el Parc Güellla Rambla i molts més llocs de Barcelona!

Aconseguirà resoldre qui ha segrestat Lara Lay, la famosa cantant d’òpera del Liceu?

14 de juliol 2017

metge voluntariós

Juguem a metges. És un joc relaxat: jo estirat al llit mentre mon fill em fa tota mena de proves i injeccions amb pessigolles. És un doctor voluntariós, però ha de millorar la tècnica; mentre m'ausculta el pit, em clava el colze a l'estómac.

13 de juliol 2017

converses amb mon fill

De passeig; de conversa amb mon fill:
.
-Papa, per què reciclem?
-Perquè així del paper que reciclem en poden tornar a fer paper?
-Però, així sortirien les lletres i els dibuixets.
-No, perquè fan una mena de pasta.
-Ah! És com si li esborressin la memòria.



11 de juliol 2017

Fals proverbi holandès

Si intentes abraçar l'aigua, t'acabes abraçant tu mateix.
.
Fals proverbi holandès.

09 de juliol 2017

Cròniques de Xauen, d’Ivone Puig Artigas


Cròniques de Xauen, d’Ivone Puig Artigas
Quorum llibres, 2017
Sinopsi

Les «Cròniques de Xauen», escrites en forma de diari epistolar, sorgeixen de l'experiència de l’autora, antropòloga, i del seu company com a residents al poble de Xauen (al nord del Marroc). El text s’inicia quan ella es troba immersa en plena redacció de la seva tesi doctoral sobre immigració.
El dietari no només descriu la vida de la seva autora al Marroc sinó que també aporta abundant informació sobre el context en què aquesta es desenvolupa i, en especial, sobre els diferents trets de la cultura nord marroquina. Amb un to distès, ocasionalment mordaç i fins i tot càustic, es descriuen amb un cert grau de detallisme els costums més rellevants del poble marroquí, les festes religioses de l'Islam, els ritus, les formes de religiositat popular, les creences, la gastronomia, la rutina de la gent corrent, els oficis artesans, les formes de gaudi, la forma de viure de la família, etc.
En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d’un poble amb les seves mancances, petiteses, bondats i valors que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per la majoria de nosaltres.

08 de juliol 2017

Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera


Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera
Baula Edicions
sinopsi

Falta només una setmana per al seu aniversari i la Sílvia està molt nerviosa. Té molt clar quin és el regal que vol i, un a un, va desgranant-ne els motius al seu pare. Ell s’encarregarà d’aconseguir tot allò que desitja la Sílvia; encara que a vegades el que desitgem no és exactament allò que havíem imaginat. Els aniversaris, com la vida, són plens de sorpreses.

05 de juliol 2017

diLLUMs d'arts al Forn, trobada de juliol








El passat 3 de juliol, vam gaudir d’una nova trobada mensual dels diLLUMS d’arts al Forn, portser la més internacional fins ara, amb participació de persones d’origen rus, italià i britànic.
La vetllada fou diversa, i mig fruit de la programació i la improvisació.
Sílvia Panisello i Emigdi Subirats ens van recitar, vestits per a l’ocasió, un fragment dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, on s’esmenta el poble de Campredó.
Eduardo Margaretto ens parlà de l’associació cultura Mar de fora, de La Ràpita, i del llibre col·lectiu Mot i mirada, que barreja imatge i poesia, tot d’autors rapitencs. I clar, també ens parlà de la seva passió per John Fante.
Sílvia Panisello ens recità un poema del llibre Geografia intima do deserto, de Micheliny Vermschk, traduït per Zoraida de Torres Burgos.
Jesús M. Tibau ens llegí un fragment de Crònica del país natal, d’Artur Bladé i desumvila, i de Mazurca para dos muertos, de Camilo José Cela.
Emigdi Subirats ens recità uns quants poemes.
I vam poder conèixer alguns dels primers versos escrits en català d’Alyona Ananeva.
I El Forn de la Canonja ens oferí unes delicioses tapes, algunes, com a primícia, encara en fase de prova, a les quals vam donar la nostra gustosa opinió.
I vam riure, i xerrar, i xalar, i moltes coses més.

El 7 d’agost, més.
Complir els desitjos per ordre alfabètic i que costi tant xalar.

04 de juliol 2017

I la vida pregunta què et passa

La vida té anses i portes,
cadenes i alforges,
i dents i espases,
i ales i coixíns,
i maragdes que no es venen.
La vida passa,
la vida et traspassa.
La vida se’n va,
se’ns en va,
és un balma cara al vent,
és tan sols un moment,
una orquestra que no assaja,
una estàtua sense peus,
tot allò que li deus,
una tempesta d’ahir.
La vida a vegades et cansa.
La vida a vegades s’atansa,
se t’asseu a la falda,
t’acarícia la galta,
i et pregunta què et passa,

i no li saps què dir.

03 de juliol 2017

Jesús Fusté a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Jesús Fusté, acompanyat a la guitarra de Toni Just, donarà el complement musical a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Ens acompanyaran durant la microruta literària, rubricant el final de les lectures, i endolciran les presentacions de llibres amb les seves cançons. Segurament ens interpretarà algun dels temes del tercer disc, Cruïlles, que podeu escoltar a la seva web.
Bons músics i bona gent; sempre és un plaer tenir-los al costat.

02 de juliol 2017

Roba estesa, David Vila i Ros


Roba estesa, David Vila i Ros
Voliana Edicions
Sinopsi

Roba estesa és un recull de contes. Contes que ens parlen de somnis i de revolucions, de paraules que volen i d’escriptors desconcertats, de viatgers intergalàctics i d’individus que no surten d’ells mateixos, de l’ofec d’una societat tancada i de l’aire que entra per les finestres obertes, de tot allò que no hem pensat i de tot allò que no hem gosat dir. Llegiu-los i penseu-hi. Perquè mentre els llegiu, ells us estan llegint a vosaltres. Són així, els contes. Rere l’aparença d’una història simple hi amaguen moltes interpretacions. Són tan importants les paraules? I els fets? Per què som tan escèptics? Per què no somiem? Per què no som crítics? Per què no fem la revolució? I l’amor? L’amor. No veieu els cent timbalers amb les mans en flames? Aneu amb compte que hi ha roba estesa. No, més ben dit: aneu amb conte. Sí, aneu amb conte. I somieu.

01 de juliol 2017

Mai no et podré estimar, de Josep Gòrriz


Mai no et podréestimar, de Josep Gòrriz
Baula Edicions, 2017

La vida de la Lorena és tranquil·la, ordenada, tot està calculat. Un dia, però, apareix en Xavi, un noi que ja treballa i que s’enamora d’ella. L’univers fred i metòdic en què viu la Lorena es veu trasbalsat: no entrava en els seus plans estimar algú ni ser estimada. Alhora, en Xavi veu que hi ha un munt de peces que no encaixen i no es pot treure del cap les paraules de la Lorena: «Mai et podré estimar».

30 de juny 2017

decoració o de filosofia

Anuncis que t'apareixen al facebook, vulguis o no. Peatges. Aquest anunci en concret no sé si parla de decoració o de filosofia, no sé si dóna consells per aprofitar l'espai de casa o de la vida.


29 de juny 2017

27 de juny 2017

La vida darrere de l'aparador


Gràcies a Marina Pallás per l'entrevista al digital de cultura Surtdecasa, per parlar de la meva publicació més recent, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que defineixo com a llibre de viatges, tot i que no em mogui de Tortosa.
Un llibre de distàncies curtes, de parar atenció a les coses properes, petites històries humanes i universals.

25 de juny 2017

Meduses, de Manuel Roig Abad


Meduses, de Manuel Roig Abad
Onada Edicions, 2017
Sinopsi
Un 28 de desembre va nàixer el meu fill, el primer. No ho sap la meua dona, però d’una manera que sols s’entén amb música, també vaig nàixer jo. Llavors aquell xiquet que un dia vaig desaprendre a ser, va tornar a jugar pel Barri del Roser, va passar amb la banda, va mirar-se l’estiu, el riu, la música i les paraules belles, les senzilles, amb els ulls de comprendre els miracles més grans.

Tres anys més tard, va nàixer, com d’un somni bonic, Maria i aleshores, també d’una manera que sols pot explicar-se amb versos que s’entenguen, jo vaig nàixer una vegada més. Maria em dicta els versos a l’orella. Tan sols he de mirar-la pintar per a comprendre’ls i va pintar meduses un matí.

24 de juny 2017

L’expedició del doctor Balmis, de Maria Solar


Bromera Edicions, 2017 

L’any 1803 el vaixell María Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos orfes per fer una cadena d’inoculacions de la vacuna de la verola amb l’objectiu de transportar-la enllà de l’oceà i salvar la vida de milers d’infants. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir una aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fóra per la valentia i el sacrifici dels nens i de la directora de l’orfenat, Isabel Zendal. El seu paper esdevindria fonamental per a dur endavant aquesta expedició que va canviar el curs de la història.

23 de juny 2017

Crònica del país natal, d'Artur Bladé i Desumvila

És un luxe per a Benissanet, i per a qualsevol poble, disposar d'un cronista com Artur Bladé i Desumvila, però, de fet, és un luxe per a la literatura en general, perquè les seves cròniques quotidianes, concretes, personals, plenes de vivències diàries, lliigades als personatges, al clima, a les costums... són un document històric i,  a més, un plaer per als bons lectors.
Una prova, aquest fragment de la Crònica del país natal.

22 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (els llibres)


El 15 de juliol arribarem ja a la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Sempre amb la literatura com a protagonista, és a dir, les emocions. Més detalls d'aquesta i de les anteriors jornades en aquest enllaç.
Enguany presentarem sis llibres, i aquesta és la breu sinopsi de cadascun:
.
HIPERMATRÒNIC, DE SERGI. G. OSET
Els cent onze microrelats d’aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock ‘n’ roll. L’autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer. En paraules del mateix autor: «Què és, en essència,Hipermatrònic? És l’ús de la metàfora, de l’el·lipsi, de l’estructura curta i acotada, de la intensitat, del joc lingüístic, de l’ambigüitat, del doble sentit, de la paradoxa i, fins i tot, de la paròdia dins de la composició literària per tal de trencar els referents del fantàstic i recompondre els fragments resultants en un nou ésser diferent, en part, mutant, en part, criatura de Frankenstein, en part, pallasso assassí».
 . 
LA FILLA ESBORRADA, DE MARGARIDA ARITZETA
Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l'única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d'haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis. Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d'amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
 .
 EL PONT DELS JUEUS, DE MARTÍ GIRONELL
El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel. Durant la Jornada celebrarem el 10è aniversari del llibre.
 .
 GOSADIES, CARME ANDRADE
No, no és un llibre adequat si vols evadir-te sense pensar en res, si vols endinsar-te en el mecanisme ben encaixat de la trama d’un llibre. Però atreveix-te a entrar a l’atmosfera subtil que ens regala l’autora, a acompanyar els personatges als seus viatges petits i profunds (en autobús, en vaixell, en tren, a peu…), viatges propers i sentits, als encontres i desencontres que propicia l’atzar o el desig, a la recerca de l’amor, del record, o d’un mateix. Cada conte és una andana, un bitllet, un seient buit al teu costat que, en qualsevol moment, l’emoció pot ocupar, el tacte sedós d’un xal virolat, l’aigua que rellisca d’una pell sortida de la platja, gotims de cireres, fuits dolços de tardor.
 .
 TARDETS, D’AGUSTÍ CLUA
Finalista del Premi de Narrativa Ciutat de Badalona 2014, l’obra Tardets és un recull de narracions amb un fil conductor bàsic: l’encís per la natura.
Les serres del Montsià, dels Ports, de Cardó i del coll de Balaguer encerclen un paradís fet a mida. Travessat per un riu que, obrint-se pas entre el secà, obliga a seguir-li el rumb i exalçar la mar des d’aquest balcó privilegiat.
Els escrits que us presentem volen oferir un tast d’aquestes terres al foraster i pretenen ser un reclam per als autòctons que, capficats en els afers diaris, potser no les valoren com cal. Tardets també és una evocació de les bondats d’un món i d’una manera de fer i de viure que ja no tornaran, un homenatge als iaios, comparant les seves necessitats i mancances amb la sort dels  seus néts.
 .
UN REGAL PER AL FÜRHER, DE FRANCESC VALLS-CALÇADA

Un adolescent, fill d’una família jueva que l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir d’un oficial nazi de la Brigada Reichsleiter Rosenberg, dedicada a l’espoli d’obres d’art. En temps estranys, cada dia és l’últim. La flama d’un incipient amor dins del gueto de Tessalònica l’ajudarà a sobreviure.

21 de juny 2017

Fals proverbi jupiterià.

"Tria la lluna que vulguis; totes són per tu." 
Fals proverbi jupiterià.

Les primeres descobertes, d'Artur Bladé i Desumvila

Sempre és un plaer llegir i rellegir Artur Bladé i desumvila, gaudir de la seva prosa fàcil, aparentment senzilla, propera, precisa, la seva descripció de fets quotidians, locals, i com, de sobte, els dóna transcendència i universalitat.
Llegeixo un fragment de Les primeres descobertes, tenint en compte que, quan un té ànima de periodista i de xafarder, cada dia se'n poden fer, de descobertes.

20 de juny 2017

si no ho deixes passar


Tot allò que riu, i tot allò que corre,
ets,
si no ho deixes passar.
.
Inspirat en una fotografia de Robert Doisneau, agafada de la pàgina Fotograficamente.

19 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (els participants)


El proper 15 de juliol tindrà lloc la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Fa uns dies ja vaig anunciar el programa. Avui amplio la informació sobre els participants. Més  informació en aquest enllaç..
.
SERGI G. OSET (Barcelona, 1972) especialista en minificció positrònica i relat fantàstic. Publica relats al blog «La meva perdició»  i als reculls de microrelats Paràsits mentals (2012), El último vuelo del Microraptor (2015) i Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund (111 microficcions per a freaks malalts del fantàstic) (2016). El 2016 publica Malsons de gat, escrit a sis mans amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov. A més, ha participat a més de 40 llibres conjunts.
 .
MARGARIDA ARTITZETA. Nascuda a Valls, és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa, el Sant Joan de novel·la, i el Premi Barcanova. Ha publicat nombroses novel·les, tant per a públic adult, jove o infantil, entre les quals, Un febrer a la pell (1982), L’herència de Cuba (1999), El verí (2002), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012) i El pou dels maquis (2013), Cita a la paret de gel (2014), L’amant xinès (2015), La filla esborrada (2017).
 .
MARTÍ GIRONELL. Nascut a Besalú, és periodista i escriptor. Llicenciat en Filologia Anglesa i en periodisme ha treballat a Ràdio Besalú,  Ràdio Olot, Catalunta Ràdio i TV3.  Entre els seus llibres, destaquen El Pont dels jueus (2007), que ha venut més de 100.000 còpies i traduït a diversos idiomes. La venjança del bandoler, Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el 2008.L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014). El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català i el conte infantil El nen dibuixat.
 .
CARME ANDRADE. Natural de Reus. Mestra, filòloga i activista cultural. Forma part del col·lectiu Lletres reusenques, de la secció literària d’Òmnium Baix Camp i del col·lectiu Safareig poètic de Reus. Escriu, pinta i participa en festivals de poesia. A més de diverses participacions en llibres col·lectius, ha publicat en solitari el llibre de poemes Els cercles obstinats, i el recull de relats Gosadies, on combina la narrativa, la poesia i la pintura.
 . 
AGUSTÍ CLUA FERRE. Natural de Camarles, és llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual. Treballa com a educador al barri de la Mina, a St. Adrià de Besòs. Fins ara ha publicat L’absenta, Un sol de veritat (Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa) i Tastets (finalista del Premi Ciutat de Badalona). Tots tres llibres de narracions ambientades al paisatge, als personatges i als records vora el delta, textos plens d’emoció i poesia.
 . 
FRANCESC VALLS CALÇADA. Santa Coloma de Queralt (1956), periodista i escriptor resident a Tarragona, amb temporades a Cornudella. Ha treballat en diversos mitjans, tan escrits com audiovisuals i dirigí els Premis literaris de la Ciutat de Tarragona. Ha publicat poesia i novel·la, entre les que destaquen El domador de puces, Estic morta, saps?, L’aigua parlava i la més recent, 100 dòlars i una cabra, on ens fa reflexionar sobre el conflicte palestí, i el seu nou llibre Un regal per al Führer.
 .
TONI JUST. Natural de Falset, viu a Reus. Es formà com músic a l’Aula de Barcelona i toca en diverses formacions. Actualment forma part, amb la seva guitarra, de La Soul Machine, Lexu's, Roger Benet, Jesús Fusté i  Just i Cia. Ha impartit varies Master Class de guitarra al Festival de Blues Reus 2015, Guitar Pro Festival Cambrils 2015 i  Aula Músics Tarragona 2016. També fa de professor de guitarra, solfeig, harmonia i conjunts a l'Aula de Música Moderna de Tarragona i Reus, des del 2003.
 .

JESÚS FUSTÉ. Natural de Pradell de la Teixeta. Cantant, músic i compositor, va estudiar al conservatori de Reus, al Liceu de Barcelona, i les primeres classes de cant a l’aula Alfredo Kraus. Tot seguit a l’Escola d’Òpera davant del Palau de la Música, i a Itàlia amb el mestre Bruscantini durant tres anys.  Ha grat els discs Vine amb mi, Lletres d’aigua (on ha musicat autors com Artur Bladé, Gerard Vergés, Xavier Amorós, Manel Garcia Grau i Andreu Carranza, entre altres) i el més recent, Cruïlles.

18 de juny 2017

GESTES INNECESSÀRIES

GESTES INNECESSÀRIES 
Posar nom a les estrelles. 
Mesurar la intenció de cada mot. 
Pintar sense sortir-se de la ratlla. 
Prometre que mai canviaràs.
Buscar formes a tots els núvols.

Ser immune a la por.

17 de juny 2017

Mizu, pastor de núvols, de Bea Gil i Sílvia Gil


Mizu, pastor de núvols, de Bea Gil i Sílvia Gil
Bromera Edicions, 2017
Sinopsi
Mizu és un jove que viu a Aran, una ciutat resseca pel sol on ja no recorda ningú quan va ser l’última vegada que va ploure. La sensibilitat de Mizu cap aquells que més patixen la sequera despertarà la seua imaginació per tractar d’ajudar-los.

Mizu, pastor de núvols és un conte que vol ajudar a conscienciar sobre un dels temes que més afecta el nostre entorn, la cada volta més gran escassetat d’aigua. Un problema que es patix ja a molts llocs del planeta i que augmentarà si no som capaços de reaccionar a temps davant d’una situació tan delicada.

16 de juny 2017

Per als músics de cor


Ahir vam gaudir de l’audició de final de curs de l’Escola Municipal de Música de Tortosa, on participava el nostre fill. Era el més petit de tots i, al fons, gairegé no se'l veu, però el seu entusiasme ens arriba amb tota la força, al més profund del cor.
El dia abans, durant l’assaig, mentre m’esperava, vaig llegir aquest fragment que li dedico al professorat, a l’alumnat, i a tots els músics de cor, en general:
.
"La música, tothom ho sap, si és sincera, sentida -ben o mal interpretada-, és comparable a les pregàries. Car si el qui toca o el qui prega -bé o malament- hi posa el cor, el cor hi és. "

Crònica del país natal, d'Artur Bladé i Desumvila.

15 de juny 2017

10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Ja només falta un mes per a la 10 a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc el 15 de juliol.
Seguirà la mateixa estructura que l'any passat, amb una ruta literària inicial, amb aturades a diversos indrets del poble, on es llegiran microcontes, fins al Casal Jaume I, on tindran lloc les presentacions de llibres, amenitzades per la veu i la música de Jesús Fusté i Toni Just.
Però l'activitat cultura ja començarà al matí, amb la inauguració d'una exposició de pintura.
Aniré ampliant la informació amb l'etiqueta de la Jornada.
Us detallo el programa:
.
12 h. Inauguració de l'exposició "Morató Aragonès. Mestres i amics". Al Casal Jaume I.

18.30h. Inici de la ruta literària i musical de microcontes. Davant del Celler Cooperatiu

19.00 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre. Presentació de llibres i lectura de fragments acompanyats per la veu de Jesús Fusté i la guitarra de Toni Just:
Hipermatrònic, de Sergi. G. Oset
La filla esborrada, de Margarida Artizeta
El pont dels jueus, de Martí Gironell
Gosadies, de Carme Andrade
Tardets, d’Agustí Clua

Un regal per al Fürher, de Francesc Valls-Calçada
.
21.30 Sopar al Bassot (les persones interessades poden apuntar-se directament al restaurant, fins dos dies abans)

14 de juny 2017

Crònica del país natal, Artur Bladé i Desumvila

"Dintre la pau de la vila en aquella hora, amb el bastó sobre els genolls, el barret de gairell i el puro a la boca, donava una idea plàcida de la vida i feia creure en la felicitat. (Ingènuament, és clar, si no fos així, en la felicitat, qui hi creuria?)
. Crònica del país natal, Artur Bladé i Desumvila.

Carme Andrade a Tens un racó dalt del món



Carme Andrade és la convidada amb què tanquem la 8a temporada de Tens un racó dalt del món, a Canal 21. 
Comentarem la seva tasca d'activista cultural des de Reus, i comentarem els seus dos llibres, el recull de poemes Els cercles obstinats, i el més recent, el recull de contes Gosadies, que ja vaig comentar al meu blog, on en podeu escoltar un tast.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: La literatura en un tuit,de Laura Borràs; Capablanca. A cara o cruz. de Joan Mundet; Poema dit de la redepció, de Jaume Fuster; El retorn de l’Àngela, Maria Lluïsa Amorós; Patufet on ets? Viatge per la història de Catalunya, Hugo Prades i Roger Roig
El programa es podrà veure en directe els dimecres 14 i 21 de juny, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

13 de juny 2017

Amb gust de terra


La revista digital La nova escena ha fet un vídeo resum dels espectacles presentats durant la 10ª edició de Litterarum. Podreu veure i escoltar un tast de l’espectacle Amb gust de terra, amb el guitarrista i amic Albino Tena, a partir del minut 5.16.

DESITJOS

DESITJOS
Menjar la penúltima galeta de xocolata.
Incomplir algun dels anys.
Tenir dret a fer-se trampes.
Caminar amb les mans buides i els ulls plens.

Oblidar el preu de les dunes.

09 de juny 2017

DESTINATARIS DE CARTES PREVISIBLES

DESTINATARIS DE CARTES PREVISIBLES
El nen que vas conèixer.
El plat que no has trencat.
La ràdio que escolta la veïna.
Els dubtes que t'assetgen quan no dorms.

La filera de formigues que s'allunya al descampat.

08 de juny 2017

El dia celebra que obris els ulls


El dia celebra que obris els ulls,
i un esclat de llum travessa les cortines.
Batecs de campana empaiten alegres
ales d’orenetes al vent
i es decreta el fi del pànic a perdre’t
i es declara eternament vençuda la set

quan obris els ulls.
.
A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009)

Geni i figura


Dilluns passat, durant la trobada mensual dels diLLUMS d’arts al forn, Ricardo Gascon em va comentar una anècdota més del mestre i escriptor Manuel Pérez Bonfill, on demostra un cop més el seu sentit irònic de mirar la vida, l’optimisme, l’humor que comença per riure’s d’un mateix, malgrat les batzegades dels anys i la salut.
Fa uns dies, al Campus de Tortosa, es va presentar el llibre L’Ebre, un riu literari, de Josep S. Cid, una antologia d’autors del territorio que referma l’imaginar del riu, publicat per la URV. El vell professor, que per motius de salut ja acudeix a pocs actes, va coincidir amb Jesús Massip, i aquest és un fragment de la conversa:  .
-On va este vell en gaiato?
-Mira qui parla, en cadira de rodes!
-Lo meu és peresa.
.

La foto de Montse Castellà reflecteix el moment per al record, una lliçó entranyable d’actitud vital que ens dóna qui és mestre per a sempre.