Prop de casa hi ha un supermercat que visito amb assiduïtat, tres o quatre vegades a la setmana, a peu, sense carregar gaire.
Hi ha carros per qui compra molt, i cistelles amb rodetes per qui agafa pocs productes, com jo.
Fa unes setmanes n'han comprat de noves per renovar la flota. Són negres; les velles, roges, i ambdues conviuen fraternalment.
A l'entrada de l'establiment -o a la sortida-, hi ha les cistelles en piles.
Fa uns dies, després de passar per caixa, hi havia una pila baixeta tota de cistells vermells, i una altra més alta, al costat, tota de cistells negres.
Tot i que m'era més còmode deixar el cistell a la pila baixeta, faig l'esforç de col·locar la meva a la pila més alta, negra, per no trencar l'harmonia cromàtica.
Ha estat un gest exempt de rebel·lia, a mercè de certa serenitat.
