31 de juliol 2018

regal d’un esplendorós passat




La plaça de l’Absis és un dels meus racons preferits de Tortosa. De fet, el nom és popular i oficialment no arriba a la categoria de plaça, sinó que és un tram que s’eixampla del carrer Costa de Capellans, en contacte amb la part externa de l’absis de la Catedral. La Costa de Capellans puja dels del riu, s’atura un moment en aquest tram i després torna a baixar fins el portal del Romeu i la plaça de la Cinta.
És una de les rehabilitacions del nucli antic més reeixides, al meu gust. Tota la plaça mostra una gamma de marrons clars, com un reflexe de les pedres velles de la Catedral, les dimensions són humanes, les línies, elegants, i per damunt de les cases velles que la tanquen sobresurt algun campanar. Les gàrgoles de la Catedral vigilen l’espectacle a l’espera de l’aigua. Una graons de pedra abracen la plaça  i fan de graderia perfecta per als espectacles de la Festa del Renaixement, la tercera setmana de juliol, i per a badar la resta de l’any.
Els mesos d’estiu la xafogor aclaplara Tortosa, però aquesta plaça, a les tardes, esdevé un miracle que té poc de diví, i molt d’humà. El vent que solca l’Ebre puja acanalat per la Costa de Capellans, i agafa força per sortir del pas estretit, tot just abans de la plaça de l’Absis. Rebre’l a l’ombra de la Catedral, assegut als graons de pedra, és un regal. La felicitat és ben poca cosa: una mica de fresca a l’estiu, una abraçada d’escalfor a l’hivern.
Amb mon fill compartim alguns gustos, com ara la història i la Festa del Renaixement, però a ell li agrada vindre a la plaça per un altre motiu: hi pot jugar a pilota. Aquí pot practicar ell tot sol els xuts contra les grades que, també juganeres, li tornen la pilota, mentre jo, que ja vinc preparat, llegeixo algun llibre. No molesta a ningú, hi passa poca gent, perquè Tortosa viu d’esquena al nucli antic. La gent de la ciutat, fa unes dècades, abandonà les cases velles per a anar a viure a barris més nous sota l’exaltació de l’urbanisme, en plena eufòria immobiliària. El seu lloc fou ocupat per la decadència del barri, per les cases que amenacen ruïna. La majoria, però, han estat aprofitades per la immigració. Des de fa uns pocs anys, però, s’han rehabilitat alguns carrers, s’han arranjat algunes cases, alguns agosarats comerciants i restauradors comencen a instal·lar-s’hi, tot i la mossegada ferotge de la crisi.
Mon fill no sempre juga sol. Sovint s’hi afegeix algun xiquet del barri, i la seva convivència és fàcil, sense prejudicis, i no els importa l’origen divers o el color de la pell, sobretot si hi ha una pilota pel mig.
Mon fill ve a preguntar-me si he vist el seu xut extraordinari, alguna parella de turistes, sovint acompanyats d’un o dos fills, em pregunten com pujar al Castell, i jo dubto, si indicar-los el camí més recte, que travessa la vergonya de carrers abandonats, o els faig fer una volta amb perill que es puguin perdre.
La paret de la Catedral és decorat de tot plegat, i una dona s’asseu on sempre amb el seu gosset, i uns nois patinen, i un parell de gitanos passen cantant, però tot de forma escudessera, i el temps rellista lentament i, si m’encanto, el vent em fa passar les pàgines del llibre.
Les pedres no s’immuten, solemnes, i la plaça manté l’equilibri, regal d’un esplendorós passat.

29 de juliol 2018

L'home llop odia els eclipsis


L'home llop odia els eclipsis de lluna. Mossegar un astrònom amateur no li ha fet passar la ràbia, però sí la gana.

28 de juliol 2018

Del temple simbòlic a la desmaterialització, de Daniel Gil Solés



Editorial Petròpolis, 2018
Sinopsi
Amb pròleg de Josep Maria Miró i Gelida, Del temple simbòlic a la desmaterialització  té com a objectiu establir una evolució en l’arquitectura de les biblioteques al llarg dels segles XX i XXI. Aquesta evolució posa de manifest les diferents transformacions que han sofert els edificis de les biblioteques, tot adaptant-se a diferents formes, però sobretot per a donar resposta a realitats socials i culturals diferents, i també canviants, pròpies de cada época i de cada moment històric. El resultat és una evolució cronològica i històrica que serveix per emmarcar i contextualitzar, en últim terme, la transformació actual de les biblioteques.

24 de juliol 2018

Sopar de lletres


El proper 1 d'agost tindrà lloc el sopar de lletres anual d'Onada Edicions, aquest cop a Tortosa, i que servirà com a punt de trobada del món cultural ebrenc, per a fer micropresentacions dels llibres de l'editorial, i com a homenatge a la llibreria Viladrich.
Encara us hi podeu apuntar.

22 de juliol 2018

Sobre la 11a Jornada Literària de Cornudella de Montsant



El passat 14 de juliol va tenir lloc la 11a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Onze anys de consolidació d’aquesta iniciativa en què, entre altres coses, compleixo el meu desig de mostrar els meus amics i amigues de lletres al meu poble, i viceversa.
Aquests onze anys de jornades no serien possibles sense la voluntat entusiasta de mantenir-les de l’Ajuntament de Cornudella, personificades en el seu alcalde, Salvador Salvadó.
Ni serien iguals sense tota la gent que hi participa, tant si són treballadors de l’Ajuntament com a voluntaris, gent que hi anem pensant durant tot l’any i amb qui comparteixo idees a través de whataspp, o davant d’una cervesa, com el regidor de Cultura Salvador Olivé, o la indispensable i organitzada bibliotecària i amiga, Pili de la Calle, o l’imaginatiu Joan Carles Jansa, o l’escriptor a qui també ja considerem local, Francesc Valls-Calçada.
I enriqueixen la jornada amb les seves veus tota la gent que es deixa engrescar a llegir fragments de textos, que enguany han estat, al Celler Cooperatiu Maria Elena Morató Pàmies, Gustavo Tibau Tarragó, Mireia Dols Galan, M. Dolors Pàmies Escudé, Manel Pozo Català, Ainoa Campiña Bellés, Carolina Bodro Cardona, Neus Jansa Aragonès, Francesc Valls-Calçada i Joan Carles Jansa Espallargas, i al Casal Jaume I, Josep Amat Torroella, Farners Casas Fontcuberta, Pilar de la Calle Carpintero, Josep Lluís Correa Martínez, Meritxell Cardona López.
Es tracta que ningú sigui indispensable i que sumi tothom que vulgui sumar; és la nostra Jornada literària.
Durant aquests anys he buscat que les jornades tinguin un denominador comú, amb la literatura com a protagonista, bressolada per la música, apostant per la diversitat i la brevetat, tot i que cada any em quedi amb les ganes de convidar molts més autors, fent venir gent d’arreu, del nord o del sud, amb especial protagonisme pel Priorat.
Però també intentem cada any aportar alguna sorpresa. L’acte central de la Jornada, amb les presentacions de llibres i el recital musical, ha anat canviant d’emplaçament, des de La Renaixença inicial, passant per l’Íntim, i ara el fantàstic pati del casal Jaume I, amb unes dimensions ideals per a abraçar l’acte. Però des de fa tres jornades hem incorporat la microruta literària inicial, que enguany té lloc a l’interior del Celler Cooperatiu, edifici modernista de César Martinell, que no és tan sols una obra d’art, sinó també un element viu, un lloc de treball amb caliu, olors i història barrejada.
El Celler ofereix una copa de vi als assistents, i s’inicia la ruta pels estrets passadissos de la bodega, on es llegeixen fragments de Manuel de Pedrolo, l’any del seu centenari, subratllats pel clarinet de Miquel Àngel Marín.
Després, enfilem a peu cap al Casal Jaume I, i em fa goig comprovar la quantitat de gent que ens segueix, molts amb un somriure al rostre, com si es tractés d’un joc. A mig camí, al carrer del Pilar, Rafael Tormo ens havia fet deixar un poal amb l’aigua, l’únic element que necessita. Jo no sabia què en pensava fer, però em prenc també la jornada com un motiu per a deixar-me sorprendre, i confio en la gent que convido, i els dono llibertat. I veritablement ens sorprén a tots amb l’encesa de bengales que apaga de viu en viu, encara en flames, dins l’agua del poal que comença a bullir i treure fum. Som animals juganers i ens encisa el foc.
Després, a les 7 en punt de la tarda i segon l’horari previst (un dels objectius a lhora de programar la Jornada és intentar ajustar-nos el màxim possible al temps previst i que no s’allargui excessivament), comencen les rodes de presentacions, amb una lectura inicial d’un fragment, la breu presentació perparts dels autors i autores (a qui agreixo que s’hagin cenyit al temps que els vaig indicar; són creatius i disciplinats alhora), i una intervenció musical de Miquel Àngel Martín.
Els llibres que pressentem són:
L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama
El clan de sa Ràpita, de Montserrat Espallargas
Versos de ocasión, d’Eduardo Margaretto
El bres de les fargues, de Conxita Jiménez
La força de les paraules, de Miracle Sala
.
Cap a la meitat de les presentacions, em permeto una broma, fent veure que l’alcalde no es troba bé, i demano si hi ha algun metge a la sala. El Dr. Eduard Prats, que estava entre el públic, aixeca el dit, el faig vindre, i “casualment” porta el seu llibre El llegat del doctor Elies, del qual en llegeix un fragment, amb l’ànim de sanar el nostre benvolgut alcalde.
Després de cadascuna de les lectures, Rafael Tormo ha agafat el paper del text i l’ha introduït, misteriosament dins del respectiu pot transparent que penja d’una corda, davant de cad autor, i del que en surt... una metxa?
El final és una sorpresa i un esclat. Rafael Torno encén les metxes, i els pots comencen a implosionar de forma espectacular en un esclat de full, de so, i de fum, que segur que es quedarà clavat al record de tots els assistents
Per a acabar, una bona estano de tertúlia, de somriures, de refermar coneixences, i de constuir entre tots un bonic record.
Com a mostra, us convido a llegir els següents enllaços:
Crònica de Miracle Salas
Article de Manel Alonso i Català, en què recorda la seva assistènca a la 3a Jornada
Àlbum de fotos







21 de juliol 2018

El cementiri dels vius, de Noemí Molinero



El cementiri dels vius, de Noemí Molinero
Editoril Gregal, 2018 
Sinopsi
Els pares de la Paula i l’Oriol han llogat una casa nova al poble on estiuegen, just al costat del cementiri. A la vora, en uns terrenys que eren de la família del pare, s’hi està construint una urbanització.
Les obres que s’hi fan han portat molts problemes al poble, sobretot al cementiri, on quatre amics que feia anys que eren morts s’han despertat perquè no podien descansar.
Una nit, els vius i els morts aconsegueixen conèixer-se, i a partir d’aquí estableixen una relació de col·laboració que fa que l’Oriol i la seva germana Paula ajudin els morts a poder tornar a descansar i a recuperar els terrenys del pare.

20 de juliol 2018

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.

Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal

18 de juliol 2018

Un regal petit i especial


Quan no és una data concreta. Quan avui no celebres res. Quan algú ha pensat en tu. Quan et fan un regal petit. Quan la persona és gran. Quan el regal no és car. Quan el regal és especial i té un missatge. Quan el regal et fa especial. Quan una lletra porta història.
Gràcies, Ricardo.
I semblava que tinguessis quatre mans; i jo, dos cossos .

17 de juliol 2018

El calaix dels vols perduts, segons "la bruixeta"


Gràcies a Núria Martínez pel seu comentar al seu blog La màgia dels llibres, després d'haver llegit la meva novel·la El calaix dels vols perduts (Pagès Editors).
Al comentari fa referència als tres tipus de narrador, en primera, tercera, i segona persona, i entre altres coses la descriu com "Una novel·la curta, densa en sentiments i sensacions, escrita amb una prosa delicada i suau que convida al lector a endinsar-se en la vida d'un xiquet que creix sense estar preparat per fer-ho".


15 de juliol 2018

Res no és personal, de Joan Elies Adell



Res no és personal, de Joan Elies Adell
Editorial Saldonar, 2018 
Sinopsi
Res no és personal és un llarg poema en quatre parts. El predomini d’elements que tenen l’aparença d’un relat biogràfic fragmentari li dona unitat.
Escrit en octosíl·labs, l’autor, a mig camí de la vida, quan s’apropa als cinquanta anys, mira enrere i es fa una sèrie de preguntes, des d’una mirada sovint desvalguda i precària, que recorda sempre la condició mortal de l’ésser humà i el neguit que provoca l’essència inèdita i transitòria de cada instant viscut.
Un bell i torbador poema que, mentre dispara flaixos de vida, ens porta a la memòria la infància i l’adolescència, la descoberta del desig i els misteris de l’amor. Trossos de passat que s'escolen entre geografies diverses i que es projecten també cap al present i el futur, on el que transcendeix més, paradoxalment, perviu en els instants més íntims i personals.

14 de juliol 2018

11a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, avui



18.00h. Celler Cooperatiu
Copa de vi, obsequi del Celler, i microruta literària i musical pel seu interior, amb textos de Manuel de Pedrolo, acompanyats musicalment per Miquel Àngel Marín i Rafel Tormo
.
19.00 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre
Presentació de llibres i lectura de fragments:
.
L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama
El clan de sa Ràpita, de Montserrat Espallargas
Versos de ocasión, d’Eduardo Margaretto
El bres de les fargues, de Conxita Jiménez
La força de les paraules, de Miracle Sala
.
I tot amb la companyia lúdica i musical de Miquel Àngel Marín i Rafel Tormo
.
Signatura d’exemplars a càrrec dels autors/es.
 .
A partir de les 21.00 h. sopar obert a Lo Refugi. Preu 16 euros. Inscriure’s al mateix restaurant fins el dia abans.

12 de juliol 2018

CONVERSES AGAFADES AL VOL


CONVERSES AGAFADES AL VOL
Vora del riu. Estiu. Dissabte a migdia. Un iaio li diu a la seva neteta d'uns 8 anys:
-No'm maregésseu, que jo m'hai de fer el meu programa de treball.

10 de juliol 2018

L’últim port. Diari d’Alexandros. Joan Rebagliato



XXIX Premi Literari Vila d’Ascó
Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
Passada la boira, per un mar de vidre, la canoa avança a rem. En George, en Frank, l’Urso, en Carlo, el Català i l’Alexandros es miren en silenci l’illa enigmàtica del tresor.
Al llarg de dos anys escrupolosament anotats en un dietari, el Revenge, ara fondejat, els portarà pel mar de les Antilles entre batalles guanyades i cames perdudes, en companyia d’éssers fantàstics i de John Silver, entre els vius i els morts, en un intent de resoldre l’enigma de l’illa, que no és altre que l’enigma de la vida. Perquè a l’inici del segle xviii els pirates es debaten —com tots nosaltres— entre la set de llibertat i el desig de llançar l’àncora.


09 de juliol 2018

El nostre pitjor enemic, a Terrassa






El passat 29 de juny vaig tenir el plaer de ser convidat al Club de lectura de Terrassa que coordina l’escriptora Montserrat Espallargas, per tal de comentar la meva novel·la El nostre pitjor enemic.
En tractar-se de l’ultim llibre de la temporada, es va organitzar una sessió especial al Celler del Cava, amb maridatge de vins presentats per l’enòloga Indira.
És el tercer club on es comenta el llibre, després de Deltebre i Gandesa, i no puc estar més satisfet. El premi rebut a Vinebre i les crítiques que m’han fet són una bona medicina per als dubtes que em va generar la seva escriptura.
El to poètic del llibre sura en tots els comentaris, i penso que les desventures del comandant en una illa esclafada pel seu propi clima tenen recompensa. És una satisfacció que voldria compartir amb tots els personatges invisbles d’aquest món.

08 de juliol 2018

Contalles de cafè, de Josep Gironès



Contalles de cafè, de Josep Gironès
Sinopsi
En Marc és un bon home que té un bar situat al carrer d’Apodaca, a Tarragona, un establiment pel qual hi passen al llarg del dia persones de tarannà ben diferent.
Hi fan cap estibadors i pagesos, ancians venerables i joves eixelebrats, persones treballadores i altres que són dropes de solemnitat, policies i delinqüents, funcionaris exemplars i polítics deshonestos, creients i descreguts, hàbils saurís i catedràtics entesos, persones de gran vitalitat i altres amb tendències suïcides...
La majoria d’aquestes persones li expliquen al Marc les seves vivències, cosa que algunes no farien si sabessin que les seves confidències veuran la llum en forma de llibre.

Llegint La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda

07 de juliol 2018

Poesia a les caves, el llibre


Un nou llibre col·lectiu on participo (ja n’he perdut el compte). Es tracta d’una selecció de totes les participacions a Poesia a les caves (2008-2017), que es duen a terme a Sant Sadurní d’Anoia, coordinades per l’escriptor Santi Borrell.

Jo hi vaig participar l’any 2014, juntament amb altres amics ebrecs (Glòria Fandos, Rafael Haro i Tomàs Camacho). 

06 de juliol 2018

per què col·lecciono amics de lletres?



Des de fa molts anys em dedico a col·leccionar amics i amigues de lletres, i ja en són centenars. Sempre m’he dedicat a difondre la seva obra, amb comentaris a internet, amb lectures de fragments a youtube, fent presentacions, organitzant activitats per a promoure que es posin en contacte uns amb els altres, intentant donar un to lúdic a tot plegat. Sovint em pregunto per què li dedico tantes hores setmanals, mensuals, anuals , si no seria millor centrar-me a escriure, a promocionar la meva obra...
Llavors, articles com el d’avui de Manel Alonso i català, recordant la seva presència en una de les jornades literàries de Cornudella deMontsant, són la resposta.
Manel Alonso i Català va assistir a la 3a edició de les jornades, i el proper 14 de juliol arribem a l'11a. 
Seguim.

05 de juliol 2018

11a Jornada literària de Cornudella de Montsant, el programa



18.00h. Celler Cooperatiu
Copa de vi, obsequi del Celler, i microruta literària i musical pel seu interior, amb textos de Manuel de Pedrolo, acompanyats musicalment per Miquel Àngel Marín i Rafel Tormo
.
19.00 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre
Presentació de llibres i lectura de fragments:
.
L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama
El clan de sa Ràpita, de Montserrat Espallargas
Versos de ocasión, d’Eduardo Margaretto
El bres de les fargues, de Conxita Jiménez
La força de les paraules, de Miracle Sala
.
I tot amb la companyia lúdica i musical de Miquel Àngel Marín i Rafel Tormo
.
Signatura d’exemplars a càrrec dels autors/es.
 .
A partir de les 21.00 h. sopar obert a Lo Refugi. Preu 16 euros. Inscriure’s al mateix restaurant fins el dia abans.

El calaix dels vols perduts, fragment




Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

04 de juliol 2018

diLLUMs d'arts al forn, trobada de juliol


El passat 2 de juliol, nova trobada mensual dels diLLUMS d'arts al forn a Tortosa. Com sempre, oberta a tothom que estimi la cultura. Albert Fabà ve expressament de Sant Andreu del Palomar per a cantar-nos fragments de l'obra de teatre H2O escrita els anys 70 a mitges amb el seu amic Manuel Pérez Bonfill, Sun Artigas ens llegeix alguns dels seus haikús, i també s’estrena amb nosaltres Joan Roca, de Deltebre, autor de la novel·la Melodia d’una absència. Agustí Forner ens mostra els seus nous gravats, inaugurem exposició de Fernando Ferré, tastem noves tapes del Forn de La Canonja.... 
Bona manera de començar la setmana, veritat? 
I així cada primer dilluns mes .
Més imatges en aquest enllaç














Algunes oportunitats no caduquen; d'altres, sí. T'arrisques?

02 de juliol 2018

Versos per a la diversitat


Dijous passat, 28 de juny, el col·lectiu diLLUMs d’arts alforn vam col·laborar en l’acte VERSOS PER A AL DIVERSITAT, organitzat per l’associació LGTeBre.
Després d’inicar l’acte Ferran Tortajada, vam participar Màrius Pont, Jesús M. Tibau, Montse Boldú, Montse Pallarés, Eduardo Margaretto, Angel Martí, Ernest Redó, Isabel C.Marrugat, Ivan Benet al saxo, Joan Panisello, Glòria Fandos, Sinta Salvadó, Esther Baiges, Andrea Sánchez, Dolors Roo d’Òmnium Terres de l’Ebre, Cinta Galiana i Sílvia Panisello.
Ah sí, i la pluja, que va anar intervenint durant tot el recital, de forma tènue, refrescant, pausada, respectuosa, mullant-nos subtilment a tots per igual, encara que cadascú la rebi a la seva manera, com l’amor.