30 de juny 2010

Una sortida digna, a Anticànons

Un cop més agraeixo a l'Helena Bonals la seva generositat, ja que ha comentat Una sortida digna al seu blog Anticànons, de forma molt detallada, com sempre. Sempre fa il.lusió que et llegeixin i et comentin, però quan no és el primer cop, encara més.

Amb molt de gust afegeixo aquest comentar al post on els atresoro.

167è joc literari

Avui arriba el cinquè i últim joc literari del mes de juny, i us proposo un anagrama molt fàcil. Segur que encertareu l'escriptor/a que s'amaga darrere de:
SALVANT POETA? PASSI JA
.
Envieu la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig del premi del mes de juny: un nou lot de 10 llibres a escollir d'Arola Editors.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 6 de juliol.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

29 de juny 2010

Demà joc literari

Demà arriba el cinquè i últim joc literari del mes de juny, amb el qual podreu aconseguir números per al sorteig del premi del mes: un lot de 10 llibres d'Arola Editors.
De moment, podeu anar participant a la resta de jocs del mes, fins al 6 de juliol:

Gerard Vergés abandonat als carrers de Tortosa


El títol és aparatós però no patiu, Gerard Vergés està en bones mans. Simplement, fa uns dies vaig alliberar un exemplar de Jo sóc aquell que em dic Gerard, un llibre en homenatge al poeta tortosí escrit per diversos autors/es, editat per Petròpolis.

Escriure als batecs d'una cançó

De vegades, com a exercici i/o fons d'inspiració, em poso a escriure a raig, deixant-me portar per alguna música determinada. És totalment impulsiu, i a cada paraula que escric, pràcticament no sé quina paraula vindrà després. Els resultats són sovint absurds, surrealistes, abstractes; i d'altres no tant. Un exemple pot ser aquest text escrit mentre escoltava Fall on me, de Jane Taylor.
.
Intento desxifrar sentiments mentre escolto notes que em recorden els teus dits. Escric amb els ulls tancats i el cor obert; lletres i paraules s’uneixen per ajudar-me a treure l’entrellat, a sortir de la trampa del temps que se’n va. I tu no hi ets per marcar amb petjades el camí. No demano gaire cosa, només rastre de peus mullats sobre les rajoles del passadís.
A mitja cançó la veu calla, i un violí gemega dolorosament els pocs segons que resten. Moriré al final, viuré massa poc per descobrir-te del tot, i aquesta és la recança que em desfà i em manté dempeus alhora.

.

28 de juny 2010

Tot i fer cara de bon xiquet

Tot i fer cara de bon xiquet, ja es notava en la mirada que en tramava alguna. Pèrò estan descarregades les pistoles, i són gànsters de pega la seva banda.

Desdefinicions (157)

treballador. Ballarí professional.
elevental. Onze anglesos, essencialment.
paracaijudes. Paracaigudes que et traeix a l’últim moment.

27 de juny 2010

Notícies del bookcrossing

Al mes de desembre vaig fer un alliberament massiu de 20 exemplars de Postres de músic a Tortosa. Un parell de persones em van dir llavors que n'havien trobat un. Diumenge passat vaig rebre notícia d'un altre. Una dona gran, que no té internet i parlava en castellà, em va trucar a casa (no sé d'on devia treure el tèlèfon). Em va explicar que havia trobat el llibre al carrer Cervantes, que no m'havia pogut trucar abans per problemes familiars que m'explicà breument , i que el llibre li havia agradat molt, i em va animar a continuar escrivint. No sap fins a quin punt.

Artur Bladé en la política i literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia

Estic segur que per a Xavier García, escriure aquest llibre fou una tasca fàcil i plaent, perquè la seva admiració i estima per Artur Bladé i Desumvila són evidents.
En aquest llibre, Xavier Garcia es repassa la vida i l'obra (que són el mateix) d'aquest gran memorialista del segle XX. Ens parla dels seus orígens rurals, al "clos natal" de Benissanet, de la fidelitat als seus ideals i a la manera d'entendre la vida, de la seva enyorança, del tel de tristesa que impregnà una vida marcada per l'exili i, sobretot, de "la dèria d'escriure", de la "joia de narrar".
Xavier Garcia ens deixa tastar la manera de ser i d'escriure d'aquest enorme narrador, de la seva emoció continguda, de la seva claredat, senzillesa, exactitud i naturalitat; en definitiva, bellesa.
El llibre és una magnífica porta d'entrada per conèixer l'autor i l'home. El proper dimecres, tindré el plaer de parlar de Bladé amb Xavier Garcia al programa Tens un racó dalt del món.

26 de juny 2010

Les bruixes d'Arnes a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana David Martí ha estat el convidat al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Hem parlat de Les bruixes d'Arnes, evidentment, però també d'altres temes força interessants, com ara, el plaer de gaudir del trajecte Terra Alta-Tortosa, o viceversa, amb el paisatge del Port i de l'Ebre de companys i, sobretot, de la necessitat vital de respectar-se a un mateix. Davi Martí ens ha explicat la seva experiència, la seva (r)evolució interior (títol del seu primer llibre), quan va decidir fer un trencament rotund amb la seva vida anterior, impulsat per la vareta d'una fada màgica, en forma de cambrer. David Martí ara és escriptor, ara és feliç; no cal que ho digui, se li nota als ulls.
In extremis, ens va recomanar l'obra de Desideri Lombarte i la novel·la que està llegint, Amor en minúscla de Francesc Miralles.

Si arribeu, de Lluís Llach

Si arribeu, una de les cançons que sempre m'han agradat més de Lluís Llach (que és dir molt), potser perquè m'hi sento reflectit.

25 de juny 2010

Se li'n va el cap

L'àvia sempre diu que se li'n va el cap. Però quan diu que se li'n va el cap, vol dir que se li'n va la memòria. No recorda on deixa les coses, i s'atabala. I com que la veig amoinada quan li passa això, li he fet un pentinat especial, amb pega que em sobra del cole i bastanta laca, perquè sempre ho tingui tot a mà.
Com que li he fet jo, aquest pentinat, ella es posa tota contenta, i em diu que no pateixi, que de les coses més importants, de les persones que més estima com jo, mai se n'oblida.
.
Text inspirat en una imatge suggerida al blog Contes divers.

Cares del món (156)


Una Cara del món amb els ulls ben grossos i lluminosos.

24 de juny 2010

Espais escrits


Espais escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català és una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis.
És interessant fer-hi una passejada.

23 de juny 2010

Ens visiten les bruixes

Al programa d'aquesta nit al Canal 21, a les 21.00, Les bruixes d'Arnes visitaran el plató de Tens un racó dalt del món, de la mà del seu autor, David Martí, que, a banda de la novel·la, té una història personal molt intressant que explicar-nos.
Ah! I el programa ja té més de 500 seguidors al facebook!
Bona revetlla!

166è joc literari: homenatge a saramago

En homenatge a José Saramago, un dels autors dels darrers temps que dóna més plaer llegir i escoltar, que tristament ens ha deixat la setmana passada, us proposo aquest 166è joc literari, el quart del mes de juny. En aquest collage d'imatges heu de descobrir el títol de cinc dels seus llibres. Però no cal dir que no hi ha millor homentage que la relectura dels seus llibres.
.
Envieu la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig del premi del mes de juny: un nou lot de 10 llibres a escollir d'Arola Editors.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 6 de juliol.

22 de juny 2010

Lletres per l'ARTur

Ribera, enyorança, memòria, exili, humanisme, crònica... Aquestes són algunes de les paraules que formen l'exposició 100 Lletres per l'ARTur, de l'Escola d'Arts Plàstiques i Disseny de Móra la Nova, que vaig poder veure durant la 7a Fira del llibre ebrenc.

Com diu el díptic de l'exposició, "aquestes lletres emmarcardes en caixes de fusta blanques, qual peces d'un gran Scrabble, comformen 15 mots significatius vinculats a l'escriptor Artur Bladé i Desumvila amb l'objectiu d'abordar la figura de l'autor des d'una nova perspectiva".

21 de juny 2010

ombres d'Horta

Blaus i verds no claudiquen,

ni els genolls vinclen les roques,

ni s'arronsa la mirada,

mentre ombres d'Horta endolen el record.

Desdefinicions (156)

bronKittys. Inflamació alèrgica dels bronquis causada per l’omnipresència d’una coneguda nina.
fredoor. La porta de la nevera.
bombardlleig. Qualsevol bombardeig.

20 de juny 2010

Presentació d'Espantant gavines

Després d'un any i mig, després de reunions, abocament d'idees, deliberacions, propostes, contrapropostes, després d'uns 32.548 correus electrònics (exagero, però no gaire), i sobretot, després de molta, molta, il·lusió i entusiasme, divendres passat es va presentar el curtmetratge Espantant gavines, basat en el meu conte homònim inclòs a El vertigen del trapezista, de Cossetània Edicions, i del qual us he parlat diverses vegades.L'acte va tenir lloc a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, amb força assitència de públic (unes 50 persones), com sol ser habitual en aquesta biblioteca.
Es tracta d'un curtmetratge lliure impulsat des d'Atictes, creat per un grup d'entusiastes i amateurs ebrencs, amb llicència oberta i pressupost zero; el primer amb aquestes característiques a les Terres de l'Ebre. El curt és el resultat d'un esforç col·lectiu, on tothom ha tingut una tasca principal (guió, direcció, muntatge, interpretació...), però al mateix temps ha posat cullerada en cadascuna de les decisions.

Gairebé tothom que ha participat en aquest projecte va assistitr a la presentació, i els vaig poder donar les gràcies en directe, i ara faig per escrit, perquè aquest curtmetratge és per a mi un dels millors regals i alegries que m'han fet en la meva trajectòria com a escriptor. I cal començar donant les gràcies a Jesús Ferré, l'embolicador, l'engrescador, el "liante", de qui va sortir la idea d'aquest projecte. I gràcies també a tota la resta: Maria Joan Martí, Xavier Miró, Jordi Duch, Cate Cortés, Pau Bertomeu, Laura Juan, David Comuñas, Jaume Llambrich, Anna Lleixà, Isabel Obradors, Mònica Barcón, Maria Capel, Rut Anglès, Pepo Moreno, Andrés Sanz i Greiddy Reinonso.
.
Un dia, fa uns quants estius, em vaig fixar en el moviment de les mans en moure l'arena de la platja, i vaig decidir escriure un conte basat en aquesta imatge. Ara, per art de màgia (la màgia de la generositat de l'equip), aquella imatge s'han convertit en un curtmetratge.


L'home manuscrit, de Manuel Baixauli

Feia molt de temps que tenia a la lleixa de pendents L'home manuscrit, de Manuel Baixauli, en part pel gran nombre de comentaris que els darrers temps he vist publicats a la Catosfera. De vegades, aquesta expectativa que es crea fa una mica de por a l'hora de començar un llibre, però des de les primeres pàgines s'ha evaporat el pànic a la decepció, per donar pas a la sorpresa, a sentir el plaer de llegir.
La vida del protagonista, com qualsevol mortal, és plena de dubtes i de camins que cal escollir; però en el seu cas, en moments transcendentals (quin moment no ho és?) ha rebut el suport d'Ell, en forma d'escrits que es troba als llocs més insospitats (en un paper dins d'un llibre de la biblioteca, a les parets d'un far abandonat, a la sala d'espera d'un dentista, en un programa de ràdio) i que li insinuen, descaradament, el camí que cal prendre, com una mena de fantasmes del passat o del futur.
No cometre el delicte de dir qui és aquest Ell que dirigeix, com un titellaire, la seva vida, a distància primer, cara a cara al final.
Aquest poder de la paraula escrita, el protagonista també l'utilitza per a escriure la seva obra magna: el Dietari. No escriurà res més en tota la vida, només un dietari gegantí que, en un moment determinat, reescriu, corregeix, amplia i, finalment retalla amb la intenció de deixar-ne només l'essència, reduïda a una sola paraula, si pot ser.
Escriure és una forma de tornar a viure, una segona oportunitat?
Us deixo uns fragments:
.
"La vida no és un aparador de documents, sinó tot el que en queda al marge. El Dietari parla dels marges."
"...vaig furgar en el passat: en el magatzem polsós dels afores de la ment, on hi ha proscrits records inútils, febles o enutjosos, entre cendres i olors i ecos i espectres, hi havia l'anècdota que em parlava, per primera volda, d'Ell."
"Tot el que un escriu és suc autobiogràfic, legítima revenja, crit metoditzat. Els llibres, com els aliments, haurien de dur una etiqueta amb la seua composició: tant per cent de fel, de libido, de brossa..."
"Sempre acabem creient per fatiga o peresa o desconcert. Tota creença: una claudicació."

19 de juny 2010

Bookcrossing a Falset

La setmana passada, aprofitant que estava a Falset per a presentar Una sortida digna, vaig alliberar un exemplar de Postres de músic, entre la llibreria Llapis i la plaça de la Quartera. Estava ple de gent, però el vaig poder deixar dissimuladament, entre el soroll de xiquets que corrien.

Scarborough fair, de Simon and Garfunkel

Molts tresors musicals ens van deixar aquestes dues veus tan ben conjuntades de Simon and Garfunkel, com ara Scarborough fair.


18 de juny 2010

Bladerià activista

Arran de la commemoració del centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila, vaig esmenar el meu desconeixement d'aquest immens narrador i em vaig convertir en un bladerià convençut i activista. Ja des d'un primer moment, la lectura de Benissanet em sorprengué, em seduí, i després vingueren L'exiliada, i l'emotiu Viatge a l'esperança, i L'edat d'or i...
Com és possible que un escriptor de la talla d'Artur Bladé i Desumvila no estigui dalt de tots els altars de la nostra literatura?
Fa pocs dies he rebut un regal especial: un correu d'Atur Bladé i Font, fill de l'escriptor. M'agraeix els comentaris que faig del seu pare i m'envia els versos preferitsd de Joan Maria Pujals, que va publicar l'antologia poètica de Bladé:
.
Plovia una mica i
quedaven quatre gotes
brillants, penjades del fil
dels estenedors.

Cares del món (155)


Una Cara del món trobada en un celler.

17 de juny 2010

Vicent Pellicer visita Tens un racó dalt del món


Vicent Pellicer és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, del Canal 21, que es va emetre ahir a les 21.00 i que s'anirà repetint els propers dies. Posteriorment es podrà veure a la web de TEVEON.

He aprofitat la presència del Vicent per a tractar una triple vessant de la paraula: escrita, oral i visual.

Escrita, a través dels seus llibres de relats, especialment del darrer, Port endins, que es comentarà al Club de lectura de Tortosa el proper 21 de juny.

Oral, perquè el Vicent és un dels millors rapsodes de les Terres de l'Ebre, i ens ha recitat un poema de Gerard Vergés.

Visual, perquè darrere dels seus llibres d'imatges d'animals, dels Ports i del Delta, i del seu blog Aprenent de natura, també hi ha paraules, també hi ha poesia. I com a mostra, he comentat l'experiment de fa uns dies al meu blog al voltant d'una rabosa.

Contes divers

Quan era petita (molt més petita que ara) un amic invisible em feia companyia, i m’espantava els monstres que viuen sota el llit, i compartíem somnis de joguina.
De vegades, només de vegades, em disfresso de xiqueta, i intento, amb la feixuguesa dels anys, reconstruir el seu rostre, abans que les onades del temps l’esborrin per sempre.

Aquesta és la meva primera participació al blog Contes divers, on proposen escriure relats breus inspirats en il·lustracions:

16 de juny 2010

165è joc literari

Ja tenim aquí el tercer joc literari d'aques mes. Com podeu veure, en aquesta imatge falta una fotografia que correspon a un escriptor català. Si coneixeu la resta de personatges podreu intuir de qui es tracta.
.
Envieu la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig del premi del mes de juny: un nou lot de 10 llibres a escollir d'Arola Editors.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 6 de juliol.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

15 de juny 2010

Presentació del curtmetratge Espantant gavines

Ahir vaig escriure un enigmàtic apunt sobre quatre imatges. El motiu no és altre que la propera presentació del curtmetratge Espantant gavines, basat en el meu conte homònim inclòs a El vertigen del trapezista, de Cossetània Edicions, i del qual us he parlat diverses vegades.
L'acte tindrà lloc el 18 de juny, a les 20.30 h. a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta.
Es tracta d'un curtmetratge lliure impulsat des d'Atictes, creat per un col·lectiu d'entusiastes i amateurs ebrencs, amb llicència oberta i pressupost zero; el primer amb aquestes característiques a les Terres de l'Ebre. I que em fa moltíssima il·lusió.
Durant l'acte s'explicarà l'elaboració del curt (il·lusions, incertesa, passió); jo llegiré el conte original, entre altres, i es visionarà el curtmetratge.
Més informació sobre l'elaboració del curt i els membres de l'equip al blog d'Espantant gavines.
Us deixo amb una parell de vídeos del making of.


Déu a terminis

Escriure és com un vici, una necessitat que pràcticament cada dia, d'una manera o altra, porto a la pràctica en aquest blog. Però la meva prioritat continuen sent els contes. Res comparable a la sensació que m'embriaga quan n'acabo un, quan descobreixo la cirera final. Em sento eufòric, satisfet, feliç, ple.
Tot i això, la meva producció contista ha minvat els últims anys, sobretot des de la creació del blog el 2007 i l'aparició d'un petit personatge que m'omple més i millor. Això queda clar a l'estadística que porto:
2005, 64 contes
2006, 43 "
2007, 18 "
2008, 18 "
2009, 16 "
Potser per això, ara encara gaudeixo més amb cada conte que acabo. Darrerament, la mort (tema vital a la literatura) se m'apareix sovint als contes. A l'últim, el protagonista intenta trobar el camí per a driblar-la. Jo, Déu a terminis, no em compadeixo i li faig entendre la inutilitat de l'intent. Ell ho entén i ho assumeix; els meus personatges són bona gent.

14 de juny 2010

Història a 4 imatges


Una història resumida en quatre imatges? Ella que se'n va? (Sempre és difícil retenir-la del tot). Però, en certa forma, no marxa, sinó que està a punt d'arribar per sempre.
Misteriós? Demà més.

Desdefinicions (155)

Fragància. Olor (tuf) a antic règim (res a veure amb una ciutat homònima de la Franja)
defuncionari. Treballador de l’administració pública culpable de tots els mals i a qui cal matar, diuen.
dejunyar. No prendre aliments durant el mes de juny, per tal de cabre dins del banyador.

13 de juny 2010

Presentació d'Una sortida digna a Falset


Divendres passat presentem Una sortida digna a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, en un acte organitzat pel Centre Quim i Soler.
Agustí Masip s'encarrega de fer un resum de la meva trajectòria i resumeix el contingut del llibre. Em presenta com un agitador cultural. Jesús Fusté torna a col·laborar en una presentació, generós com sempre, i interpreta dues cançons; una d'elles és una primícia: Ja no en queda res. Accent prioratí per tant en aquest acte, acompanyat d'un vi del Mas de l'Abundància del Masroig.
Com dic quan em toca parlar, un dels tresors més valuosos que acumulo i gaudeixo (no l'enterro en una illa deserta) és la llarga llista de persones disposades a col·laborar amb mi en tota mena de propostes, com l'Agustí, com el Jesús i tants d'altres; una llista que creix i em fa ric.
Com a totes les presentacions, m'agrada llegir un parell de contes del llibre, algun de molt breu, inèdit, i especialment adient aquí al Priorat, un conte dedicat al Montsant, La muntanya més gran del món, que ja vaig llegir la meva anterior estada a Falset, al Col·legi Antoni Vilanova.



5 anys sense Jesús Moncada?

Avui fa cinc anys que ens va deixar Jesús Moncada, i la Catosfera li fa un merescut homenatge. L'interrogant del títol d'aquest post és plenament intencionat. És cert, Jesús Moncada, ens va deixar fa cinc anys, però no estem pas sense ell; no ho estarem mai. Els seus personatges ens acompanyaran sempre, perquè no ens podrem estar de rellegir els seus relats un cop i un altre, perquè sempre descobrirem detalls nous, perquè no ens deixarà de sorprendre, de causar-nos admiració.
El millor homenatge que puc fer-li és recordar els comentaris dels seus llibres:
O recordar la seva forma especial de dedicar els llibres.
O recordar la cançó de Montse Castellà, M'han obligat a sentir enyorament, la lletra de la qual tinc l'honor de compartir amb ell, entre altres.
O recordar els jocs literaris que li he dedicat: 73è joc literari, 46è joc literari.
I també, res millor, que llegir-lo:

12 de juny 2010

Participacions al 164è joc literari

Dimecres passat us vaig proposar el 164è joc literari , el de tipus creatiu de cada mes, i en aquest post aniré recollint les participacions. Us recordo que el temini per a participar acaba el 6 de juliol:
Isabel Barriel, Friccions, Josep Maria Sansalvador, Francesc Mompó, Lisebe, Rafel Casas, La garrofa de Mont-roig, A encesa de llum, Calaix de sastre, Carme Rosanas, Si dubto és que sóc, Fons d'armari, La meva perdició, Jordi Pijoan, McAbeu, Que tinguem sort, Cap a la A, Ricderiure, Rebaixes,
.
Si és que no pagava la pena l’esforç si la cosa no es podia aprofitar, però és que a alguns se’ls menjaria l’enveja.
Eren verdes, i ben verdes que eren!
Autora: Llum Degas
.
El pelatge de coure es confon amb el sotabosc. La mirada i l'oïda atentes, ben alerta a qualsevol soroll o moviment. El musell, humit i rugós, dilatat al màxim per captar la més mínima flaire interessant. Músculs en tensió, llestos per fer la funció necessària en el moment oportú. Qui serà la presa avui? Qui el depredador?
Tot d'una sent el crec d'un branquilló a uns trenta metres darrera seu. L'instint el fa sortir rabent, esforçant-se tant com pot perquè sap que de l'esforç emprat en depèn la seva supervivència. Els troncs dels arbres passen pel seu costat a una velocitat esfereïdora. Sent el primer tret. El soroll li ressona fortíssim dins el cap. La bala li ha anat a parar a un pam de la cua. Accelera encara més. Com mai. Sent el segon tret. Aquesta bala l'ha encertat al mig del cap. No sent res. S'ha acabat la vida de l'animal i s'han acabat moltes coses.
Autora: Núria González
.
El nen mirà la guineu. No entenia res. A ell li agradaven els animalons. A casa els avis hi vivien un munt de gats salvatjots i es passava els estius intentant donar-los menjar, traient-los la por. Fins i tot havia aconseguit amanyagar-ne algun, en un moment de distracció. Dilluns passat va fer 12 anys. El gran regal del seu avi va ser una escopeta. "Du uns cartuxs especials, més petitons, com tu" li digué l'avi. Tornà a mirar la fotografia de la guineu. Estava fet un embolic. Què sentiria al disparar la seva nova i flamant escopeta contra un d'aquests animalons? Al recollir-lo del terra, el seu cos pelut i brillant ja inert, un filó de sang a la boca, què pensaria? Potser mai més agafaria una escopeta en la seva vida. O potser sí.
Autor: Adam Hospital
.
I de sobte,
fosa la boira,
l'horitzó em guaita
sense recels.
Ja no s'amaguen les formes
rere les ombres
que tot ho regiren
amb dits revels i freds.
De sobte,
la tarda m'ofrena de nou
l'espai que em pertany.
Camins tenyits de pols humida,
pedres perdudes sota la fullarassa,
una garsa que em mira, altiva,
i una llum poruga
que apenes passa,
entre les branques i les escorces,
partides.
De sobte,
resto immòbil, tranquil.la.
Ressegueixo i retinc
els contorns de la vida
i deso la boira sota l'estora,
amb les teranyines.
Autora: Marina Vidal
.
Animalet de bosc, jovenet i tendre, jugant a ser lliure, no et facis gran, no deixis que els monstres de ferro destruexin el teu jardí, el teu món.

Autora: M.Rosa Heras
.
Davant una alzina escorxada,
sigil·losa esteneu la mirada
rere la víctima malfadada
que ignora el vostre reialme.
El temps us dóna avantatge.
I a la mort la domina la gana.
Ja brolla la sang en la calma.
Autora: Montse Urpinell

records d'aigua que endolça


Col·lecció de moments,
records d'aigua que endolça,
a gotetes,
el suau passar del temps.
.
Poema fet a la proposta de Carme Rosanas
del blog Col·lecció de moments. Felicitats

La canzone dei vecchi amanti, de Franco Battiato

Franco Battiato torna als dissabtes d'aquest blog amb La canzone dei vecchi amanti, versionant una cançó de Jacques Brel.

11 de juny 2010

Blog recull homenatges

Sovint em vénen al cap moltes idees, i per pura estadística, alguna de tant en tant és bona, però la manca de temps les fa inviables.
Avui us faig còmplices d'una d'aquestes idees, i llenço el repte que algú la dugui a la pràctica.
La força i unió de la comunitat blocaire es posa de manifest de múltiples maneres; una de les quals, la celebració d'homenatges col·lectius, de forma espontània, en commemoració d'aniversaris d'escriptors, per exemple, com la de diumenge vinent a Jesús Moncada.
Penso que estaria molt bé crear un blog que reculli tots els homenatges que s'han fet, en apunts amb enllaços a totes les participacions. No es tracta d'un blog que centralitzi, dirigeixi ni coordini els homenatges, sinó d'un document que mostri tots els que s'han fet i els que estan en fase de participació.
És molta feina, però entre uns quants, i amb l'ajut de tothom, quedaria un document molt interessant.
A veure qui s'anima!

Cares del món (154)


Joaquin Barbera m'envia aquesta refrescant i fantasmagòrica cara del món. Us recorda algun personatge de pel·lícula?

10 de juny 2010

Jesús Fusté a Tens un racó dalt del món


Jesús Fusté és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, del Canal 21. El programa es va emetre ahir però s'anirà repetint els propers dies. Posteriorment es podrà veure a la web de TEVEON.
Fa només un parell d'anys que conec aquest cantautor de Pradell de la Teixeta, però han estat prou intensos i plens de col·laboracions.
A les moltes converses que he mantingut amb Jesús Fusté, sempre apareix una paraula, una idea que tots dos pensem imprescindible per a els nostres projectes i, sobretot, per a la vida: IL·LUSIÓ. Espero haver transmès aquest missatge a la conversa d'avui.
Durant el programa hem parlat de Lletres d'aigua, el seu espectacle creat a iniciativa de la Fira del llibre ebrenc, en què Jesús Fusté va musicar poemes de diversos autors ebrencs. Hem tastats dues de les seves cançons: Dels meus trenta anys, amb lletra d'Artur Bladé, i Maig d'amor, amb lletra de Gerard Vergés.

Fugen a tota pressa els punts de referència

Fugen a tota pressa els punts de referència. Sóc jo realment qui avanço?
Llum desinfectada a dins; llum tènue a fora.
.
Text inspirat en una foto d'Enric Sirera.

09 de juny 2010

Una sortida digna a Falset


Aquest divendres 11 de juny, a les 20.00 h., presentaré Una sortida digna a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, en un acte organitzat pel Centre Quim i Soler.
La presentació anirà a càrrec d'Agustí Masip i de nou col·laborarà l'amic i cantautor Jesús Fusté.

164è joc literari

Ja torna a estar aquí el joc literari de tipus creatiu, com cada mes. Aquest cop us demano que escriviu un text totalment lliure (narrativa o poesia) basat en aquesta fotografia de Vicent Pellicer, que ja em va inspirar un post dilluns passat. Vicent sempre diu que les imatges també amaguen poesia, i que ens correspon a nosatres trobar-la. Endavant, doncs. .
Envieu els textos a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç. Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
Tots els textos correctes, que recolliré en un apunt dissabte vinent, aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes: un lot de 10 llibres d'Arola Editors.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris del blog d'aquest mes acabarà el 6 de juliol.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

08 de juny 2010

Fira del llibre ebrenc

Diumenge passat vaig anar per 7è any consecutiu a la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. A la segona de les tandes de presentacions, vaig llegir un dels contes d'Una sortida digna (penso que és la millor presentació), però això, almenys per mi, és el de menys. Vaig poder parlar amb una llarga llista d'amics que creix any rere any, i que s'ha convertit en un dels meus tresors, vam idear nous projectes, vam crear mil històries al voltant d'una mandonguilla voladora (anècdotes del dinar). Va ploure, és cert, però res no atura el nostre desig de trobar-nos, de compartir: això és fer Fira.

Més comentaris i informació a:

Cames nues, un carrer sense asfaltar.

Cames nues, un carrer sense asfaltar. Les fotos velles tenen imperfeccions, ratlles i puntets blancs que el temps escampa sense criteri aparent, sense la molèstia de demanar-nos permís.
Et mossegaves els llavis, i et feies preguntes que potser la vida no ha respost. Els guants blancs no et van bé, segur.

07 de juny 2010

M'enamora el teu esguard

M’enamora el teu esguard.
M’aïllo en la noble decisió amb què mires.
Suro en la calma del teu gest.

.
Paraules inspirades per una bellísima fotografia de Vicent Pellicer. En trobareu més al seu blog Aprenent de natura.
Us proposo que canvieu l'adjectiu "noble" per un altre.

Desdefinicions replay

De tant és bo deixar descansar les neurones i recordar algunes de les Desdefinicions que ens han acompanyat passat dilluns han passat, i recuperar-les del fons del blog.
.
enamorir-se. Perdre la vida per amor.
ciència fricció. Jocs de fregaments que només podem somiar.
Eros-ionar. Desgastar l’amor amb el pas dels anys.
llavirint. Lloc on predre’s buscant besos.
catalaclisme. Transtorn catastròfic que pateix la societat catalana, cada sis mesos, aproximadament, malgrat el qual sobrevivim.
ditstància. Espai massa gran entre dos dits que volen tocar-se.

06 de juny 2010

Sensacions de la Trobada de Totes les sortides dignes

Dissabte pujo per la renovada carretera que escurça la distància amb la Terra Alta i la Marattanya, en direcció a la Trobada de Totes les sortides dignes que ha organitzat el llibreter Octavi Serret.

En un moment determinat, una serp travessa la carretera; no sé si en direcció Nord a Sud o a l'inversa. Indica pluja?


Quan arribo a Vall-de-roures, esmorzo un tallat i una casqueta (com un pastisset, però a l'estil Matarranya).


Alguns dels autors i autores de Totes les sortides dignes van arribant, així com Jaume Llambrich, l'editor. Algun dels blocaires participants descobriran Vall-de-roures i a l'Octavi, i en quedaran ecosats, com ara Mon i Onatge, altres com la Cèlia o el Joan ja en són clients habituals de tots els anys. També comparteixo la jornada amb Maria Lluïsa Gascón, David Martí i Juli Micolau. Més tard s'afegiran Víctor Amela i la Judit Ortiz, que ens deleitarà amb el seu espectacle Menja'm.

Homenatge blocaire a Jesús Moncada


Des de Provisionals ens arriba aquesta nova proposta de col·laboració: fer un homenatge blocaire a Jesús Moncada, el proper 13 de juny, en commemoració del 5è aniversari de la seva mort.
Aneu programant els vostres apunts.

Recança, de Maite Forteza

Dilluns passat, al Club de Lectura de Tortosa vam comentar la novel·la Recança, el primer llibre de la nostra companya Maite Forteza, cosa que fa una il·lusió especial. El llibre va agradar força, i se'n va destacar la seva senzillesa, la versemblança de la història en cada uan de les èpoques en què està ambientada.
La novel·la narra la història d'un amor a tres bandes, pur i sincer, honest, i que acabarà amb l'amistat de dues dones, Com diu a la contraportada: "En aquesta novel·la intimista, el lector anirà penetrant en el món interior d’uns protagonistes –sobretot d’una portagonista- que viuran tota la vida un profund amor real, i que retrobaran al final la gran veritat de l’amor possible que esdevingué impossible. O potser és l’amor impossible l’únic amor real?"

Els amors impossibles són rivals difícils de vèncer, i qualsevol intent d’imaginar-se una altra vida al seu costat és tan inevitable com inútil, i qui sap si innecessari, i qui sap si inconvenient. La vida només dóna monedes per a una partida.
Maria i Anna, dues dones que compartiran un amor, malgrat el temps, malgrat la distància: un impossible, l’altre real; un compte pendent amb la vida, una història per a compartir.
Us deixo amb un fragment:

“Aviat s’acabaria la primavera, la més trista de la seva vida. Veure aquells immensos camps d’arròs que en uns mesos ho omplirien tot de verd, i aquell cel tan net i clar, li feia mal a la Maria. A dintre, hi notava com un ofec... Llavors s’espantava els pensaments, els feia fora i es deia que, tot just ara un món nou se li presentava al davant, i ella sens dubte seria la protagonista. Li agradava somiar.”

05 de juny 2010

Guanyador i solucions jocs literaris de maig

El guanyador dels jocs literaris de maig ha estat Josep Santacreu, un dels participants més antics i fidels, que rebrà un premi molt variat: un lot de llibres, música cedits pels seus autors, i un retrat de Vèlia Bach.
Les solucions dels jocs són les següents:
159è joc literari: El fi de l'eternitat, d'Isaac Asimov
160è joc literari:Vicenç Villatoro, Les illes grogues; Carme Riera, Dins el darrer blau; Andreu Martin, Crònica negra
161è joc literari: jocs creatiu; aquí teniu els escrits enviats.
162è joc literari: Cristòfol Despuig i Francesc Vicent Garcia, tots dos de Tortosa.

Cap de setmana atrafegat

Aquest cap de setmana estaré força atrafegat.
Avui dissabte, a Vall-de-roures, la Trobada de Totes les sortides dignes, on compartirem una bona estona amb l'amic Octavi Serret, alguns i algunes coautors del llibre Totes les sortides dignes, i amb l'espectacle de poesia eròtica de la Judit Ortíz, Menja'm.
.
I demà diumenge, cap a Móra d'Ebre, a viure una altra intensa jornada de la Fira del llibre ebrenc.

Fall on me, de Jane Taylor

Fa més de cinc, més de deu, més de vint anys que algú no em regalava un CD o un cassette gravat amb cançons diverses. Són regals personalitzats, fets a mida, amb la màxima intenció d'emocionar a qui els rep. Gràcies al Brian he pogut descobrir noves cançons aquests dies, com aquesta Fall on me, de Jane Taylor.

04 de juny 2010

Microconte dels zeros inhumans

Quan hi ha una gran catàstrofe no suporta que s’arrodoneixen les xifres dels morts. "Quaranta mil". És difícil creure’s una dada així, tan buida, tan plena de zeros, que no deixen intuir el rostres que s’hi amaguen darrere. Quan era petit els odiava, els zeros, i hi dibuixava dos ulls i un serrell.

Cares del món (153)


Maria Folch, una amiga del facebook, em fa arribar aquesta Cara del món de Murano. Moltes gràcies.

03 de juny 2010

Xerrant amb Andreu Carranza a Tens un racó dalt del món


Ahir vam gravar el programa número 11 de Tens un racó dalt del món, amb Andreu Carranza com a convidat, que s'emet els dimecres a les 21.00, al Canal 21, i que s'anirà repetint els propers dies. Posteriorment es podrà veure a la web de TEVEON.
Parlar amb Andreu Carranza, com podreu veure, et desperta passió: passió per la lectura, passió per la vida.
El riu, la infantesa, el poder de la paraula, de les lletres, i moltes més coses, han tret el cap a la nostra conversa.

Hem pogut fer un tast de dos vídeos musicals: un fragment de la cançó En la boca el sabor del papel, composta pel mateix Andre i amb veu de Montse Castellà; i de la cançó L'auliver bord, composta per Jesús Fusté (el proper convidat al programa) basat en un poema de l'Andreu, amanit amb imatges de la Fira del llibre ebrenc, que tindrà lloc aquest cap de setmana a Móra d'Ebre.

I també hem comentat el seu últim llibre, Impremta Babel, del qual sortejarem un exemplar entre tothom que encerti una pregunta molt fàcil sobre l'obra de l'Andreu.

Quan s'ha acabat de gravar el programa, hem continuat xerrant de llibres, perquè som incorregibles, i perquè xalem.

Al pedrís de la nostàlgia

Prendre el sol al pedrís de la nostàlgia crema la pell, si no et poses crema adequada.

02 de juny 2010

Andreu Carranza, proper convidat d'avui a Tens un racó dalt del món

Andreu Carranza serà el proper convidat a Tens un racó dalt del món, aquest dimecres a les 21.00, al Canal 21.
Parlarem de la seva encomanadissa passió pels llibres i per la vida, i sortejarem un exemplar del seu últim llibre, Impremta Babel.

163e joc literari


La setmana passada vaig proposar un nou tipus de joc, on demanava relacionar dos autors amb la imatge de la seva població. Reconec que vaig ser una mica entremaliat i que alguns vau estar desorientats, només al principi. Ara ja sabeu el truc, i us serà més fàcil encertar el joc d'avui. Com a pista us diré que la ciutat està més al Sud que la setmana anterior, i que un dels dos autors també és molt conegut al món blocaire (el de la foto en color; l'altre ni ho va somiar tot aquest món).
Heu d'enviar la resposta amb el nom dels dos autors a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot de 10 llibres a escollir d'Arola Editors.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 6 de juliol.

01 de juny 2010

Premi jocs literaris de juny

Aquest juny repetiré premi dels jocs literaris i, tal com al mes d'abril, sortejaré entre tothom que encerti algun dels jocs del mes un lot de 10 llibres d'Arola Editors. Com l'altra vegada, Arola fa una proposta molt encertada; no ofereixen de regal uns llibres determinats, sinó que qui guanyi podrà escollir els que vulgui de les següents col·leccions de l'editorial (exectuant els esgotats):
.
- 5 exemplars a escollir de la col·lecció La imatge que parla.
- 5 exemplars a escollir de la col·lecció Textos a part.
.
Ja podeu, doncs, xafardejar per la seva web i pensar quins llibres triaríeu. Però no us descuideu de participar als jocs que plantejaré els dimecres de juny; i a més participacions, més oportunitats.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà el 6 de juliol. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

El proper llibre ja té títol

Aquest mes he iniciat una campanya per a escollir entre tres candidats el títol del meu proper recull de relats. Un cop més he d'agrair-vos la participació que per poc no ha arribat a 200 persones (199), entre vots al blog, al facebook o per correu electrònic. Com ja vaig dir, entre tots els vots he sortejat un lot de llibres de Cossetània d'escriptores/es amics, i axí com un de meu a escollir. La guanyadora ha estat Ció Munté. Felicitats.
El resultat de la votació ha estat el següent:
.
I un cop de vent els despentina. 101 vots; 50,75 %
A un centenar de metres, un pont. 60 vots; 30,15 %
Humans i accessibles. 38 vots; 19,10%
.
Per tant, heu decidit que el títol del meu proper recull de relats sigui I un cop de vent els despentina.

Perdo el temps mirant les ones que avancen?

Perdo el temps mirant les ones que avancen?
Em fa por la fúria del vent, o la immensitat del mar, o la unió de tots dos contra la meva inútil por.

Text inspirat en una il·lustració de Mònica Ràfols.

Us suggereixo que proposeu alternatives al final del text, substituint "...la meva inútil por".