Arran de la commemoració del centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila, vaig esmenar el meu desconeixement d'aquest immens narrador i em vaig convertir en un bladerià convençut i activista. Ja des d'un primer moment, la lectura de Benissanet em sorprengué, em seduí, i després vingueren L'exiliada, i l'emotiu Viatge a l'esperança, i L'edat d'or i...Com és possible que un escriptor de la talla d'Artur Bladé i Desumvila no estigui dalt de tots els altars de la nostra literatura?
Fa pocs dies he rebut un regal especial: un correu d'Atur Bladé i Font, fill de l'escriptor. M'agraeix els comentaris que faig del seu pare i m'envia els versos preferitsd de Joan Maria Pujals, que va publicar l'antologia poètica de Bladé:
.
Plovia una mica i
quedaven quatre gotes
brillants, penjades del fil
dels estenedors.
quedaven quatre gotes
brillants, penjades del fil
dels estenedors.
4 comentaris:
Llàstima de país que no reconeix els que escriuen. Tinc l'esperança que tard o d'hora canviï. Gràcies per donar-lo a conèixer.
No conec l'obra d'Arturo Bladé però llegint aquest vers crec que m'agradaria. Escriu pla i senzill amb paraules que tothom pot entendre.
Bon dia Jesús M.
Tens tota la raó, jo crec que fan falta antologies que facilitin el tast d'aquests autors i una política 'd'equip'.
Digues com i quan i em comprometo a recordar una vegada més l'excel·lent Bladé.
Per què se'n parla tan poc, malgrat les magnífiques edicions de Cossetània? Em desconcerta.
Publica un comentari a l'entrada