Recança, de Maite Forteza

Dilluns passat, al Club de Lectura de Tortosa vam comentar la novel·la Recança, el primer llibre de la nostra companya Maite Forteza, cosa que fa una il·lusió especial. El llibre va agradar força, i se'n va destacar la seva senzillesa, la versemblança de la història en cada uan de les èpoques en què està ambientada.

La novel·la narra la història d'un amor a tres bandes, pur i sincer, honest, i que acabarà amb l'amistat de dues dones, Com diu a la contraportada: "En aquesta novel·la intimista, el lector anirà penetrant en el món interior d’uns protagonistes –sobretot d’una portagonista- que viuran tota la vida un profund amor real, i que retrobaran al final la gran veritat de l’amor possible que esdevingué impossible. O potser és l’amor impossible l’únic amor real?"

Els amors impossibles són rivals difícils de vèncer, i qualsevol intent d’imaginar-se una altra vida al seu costat és tan inevitable com inútil, i qui sap si innecessari, i qui sap si inconvenient. La vida només dóna monedes per a una partida.
Maria i Anna, dues dones que compartiran un amor, malgrat el temps, malgrat la distància: un impossible, l’altre real; un compte pendent amb la vida, una història per a compartir.

Us deixo amb un fragment:

“Aviat s’acabaria la primavera, la més trista de la seva vida. Veure aquells immensos camps d’arròs que en uns mesos ho omplirien tot de verd, i aquell cel tan net i clar, li feia mal a la Maria. A dintre, hi notava com un ofec... Llavors s’espantava els pensaments, els feia fora i es deia que, tot just ara un món nou se li presentava al davant, i ella sens dubte seria la protagonista. Li agradava somiar.”