04 de juny 2010

Microconte dels zeros inhumans

Quan hi ha una gran catàstrofe no suporta que s’arrodoneixen les xifres dels morts. "Quaranta mil". És difícil creure’s una dada així, tan buida, tan plena de zeros, que no deixen intuir el rostres que s’hi amaguen darrere. Quan era petit els odiava, els zeros, i hi dibuixava dos ulls i un serrell.

9 comentaris:

Marta M.Q. ha dit...

Molt bo!

Clidice ha dit...

tens raó, els zeros deshumanitzen, són un absolut menyspreu per totes i cadascuna de les vides perdudes.

montse ha dit...

Em fa recordar el llibre de la solitud dels nombres primers.

lolita lagarto ha dit...

zero + zero = 2, no?

òscar ha dit...

Alguns zeros, siguin a l'esquerra o a la dreta, s'haurien d'humanitzar més. Molt més.

Admin ha dit...

Boníssim!

Vida ha dit...

Fantàstic! Ets un 10 per sintetitzar!
Ara, un grapat de zeros a la dreta a vegades no estan malament...:)

Aleix ha dit...

Tens tota la raó. Tristament en la meva professió es cau molt en el zero...

Maria Jesús Bolta ha dit...

Doncs jo, alguna vegada, també m'he sentit un zero a l'extrema esquerra. Em solidaritze amb ells, pobrets.