21 de juny 2010

ombres d'Horta

Blaus i verds no claudiquen,

ni els genolls vinclen les roques,

ni s'arronsa la mirada,

mentre ombres d'Horta endolen el record.

5 comentaris:

2teixidor ha dit...

Fins i tot socarrada continua sent molt bella la Vall de Sant Antoni.

Anònim ha dit...

Ara que s'apropa l'estiu, esperem que no es tornin a repetir fets com aquells. Les pèrdues en tots els aspectes que es van originar són irrecuperables.

Ada ha dit...

Sembla una imatge històrica, de fa molts anys, i podria haver estat feta ahir...

Cèlia ha dit...

Roques tan enyorades... La natura té força i, per sort, no claudica!

Anònim ha dit...

Sempre he preferit les muntanyes a l'horta, possiblement perquè m'he criat en un poble muntanyós.

Tot i així, per exemple València i la seua horta comencen a agradar-me.


Salutacions,
Eff.