Participacions al 164è joc literari

Dimecres passat us vaig proposar el 164è joc literari , el de tipus creatiu de cada mes, i en aquest post aniré recollint les participacions. Us recordo que el temini per a participar acaba el 6 de juliol:
Isabel Barriel, Friccions, Josep Maria Sansalvador, Francesc Mompó, Lisebe, Rafel Casas, La garrofa de Mont-roig, A encesa de llum, Calaix de sastre, Carme Rosanas, Si dubto és que sóc, Fons d'armari, La meva perdició, Jordi Pijoan, McAbeu, Que tinguem sort, Cap a la A, Ricderiure, Rebaixes,
.
Si és que no pagava la pena l’esforç si la cosa no es podia aprofitar, però és que a alguns se’ls menjaria l’enveja.
Eren verdes, i ben verdes que eren!
Autora: Llum Degas

.

El pelatge de coure es confon amb el sotabosc. La mirada i l'oïda atentes, ben alerta a qualsevol soroll o moviment. El musell, humit i rugós, dilatat al màxim per captar la més mínima flaire interessant. Músculs en tensió, llestos per fer la funció necessària en el moment oportú. Qui serà la presa avui? Qui el depredador?
Tot d'una sent el crec d'un branquilló a uns trenta metres darrera seu. L'instint el fa sortir rabent, esforçant-se tant com pot perquè sap que de l'esforç emprat en depèn la seva supervivència. Els troncs dels arbres passen pel seu costat a una velocitat esfereïdora. Sent el primer tret. El soroll li ressona fortíssim dins el cap. La bala li ha anat a parar a un pam de la cua. Accelera encara més. Com mai. Sent el segon tret. Aquesta bala l'ha encertat al mig del cap. No sent res. S'ha acabat la vida de l'animal i s'han acabat moltes coses.

Autora: Núria González

.

El nen mirà la guineu. No entenia res. A ell li agradaven els animalons. A casa els avis hi vivien un munt de gats salvatjots i es passava els estius intentant donar-los menjar, traient-los la por. Fins i tot havia aconseguit amanyagar-ne algun, en un moment de distracció. Dilluns passat va fer 12 anys. El gran regal del seu avi va ser una escopeta. "Du uns cartuxs especials, més petitons, com tu" li digué l'avi. Tornà a mirar la fotografia de la guineu. Estava fet un embolic. Què sentiria al disparar la seva nova i flamant escopeta contra un d'aquests animalons? Al recollir-lo del terra, el seu cos pelut i brillant ja inert, un filó de sang a la boca, què pensaria? Potser mai més agafaria una escopeta en la seva vida. O potser sí.

Autor: Adam Hospital

.

I de sobte,

fosa la boira,

l'horitzó em guaita

sense recels.

Ja no s'amaguen les formes

rere les ombres

que tot ho regiren

amb dits revels i freds.

De sobte,

la tarda m'ofrena de nou

l'espai que em pertany.

Camins tenyits de pols humida,

pedres perdudes sota la fullarassa,

una garsa que em mira, altiva,

i una llum poruga

que apenes passa,

entre les branques i les escorces,

partides.

De sobte,

resto immòbil, tranquil.la.

Ressegueixo i retinc

els contorns de la vida

i deso la boira sota l'estora,

amb les teranyines.

Autora: Marina Vidal

.

Animalet de bosc, jovenet i tendre, jugant a ser lliure, no et facis gran, no deixis que els monstres de ferro destruexin el teu jardí, el teu món.

Autora: M.Rosa Heras

.

Davant una alzina escorxada,
sigil·losa esteneu la mirada
rere la víctima malfadada
que ignora el vostre reialme.
El temps us dóna avantatge.
I a la mort la domina la gana.
Ja brolla la sang en la calma.
Autora: Montse Urpinell