13 de juny 2010

5 anys sense Jesús Moncada?

Avui fa cinc anys que ens va deixar Jesús Moncada, i la Catosfera li fa un merescut homenatge. L'interrogant del títol d'aquest post és plenament intencionat. És cert, Jesús Moncada, ens va deixar fa cinc anys, però no estem pas sense ell; no ho estarem mai. Els seus personatges ens acompanyaran sempre, perquè no ens podrem estar de rellegir els seus relats un cop i un altre, perquè sempre descobrirem detalls nous, perquè no ens deixarà de sorprendre, de causar-nos admiració.
El millor homenatge que puc fer-li és recordar els comentaris dels seus llibres:
O recordar la seva forma especial de dedicar els llibres.
O recordar la cançó de Montse Castellà, M'han obligat a sentir enyorament, la lletra de la qual tinc l'honor de compartir amb ell, entre altres.
O recordar els jocs literaris que li he dedicat: 73è joc literari, 46è joc literari.
I també, res millor, que llegir-lo:

10 comentaris:

Pilar ha dit...

Parafrasejant un clàssic del cine, que tant m'agrada, no puc estar-me de dir: Sempre ens quedarà Mequinensa...I tot el que ens va deixar escrit.

McAbeu ha dit...

És clar que mentre puguem llegir-ne un dels seus llibres, en Jesús Moncada no ens haurà deixat.

Anònim ha dit...

Jo crec que aquest estiu vaig a llegir-me'l,
quin llibre és el millor per a començar (pregunta tòpica i un poc absurda :))

Coralet.

Puigmalet ha dit...

A cal Gazo mostro un altre exemple d'aquestes fabuloses dedicatòries. Quina gran persona, rere l'immens escriptor!

Roser Caño Valls ha dit...

Realment fantàstic! Molt ben llegit ;)

Jobove - Reus ha dit...

amb va deixar orfe de les seves lectures, tinc tota la seva obra

salutacions

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Moncada ha estat molt present a can Tibau, i tant! Com sempre un post miscel·lani ben complet, Jesús M.

Elfreelang ha dit...

Merescut l'homenatge....rellegir els seus llibres...llegir els que no hem llegit encara...l'escriptor reviu en les seves paraules...

miquel ha dit...

El rellegirem, i tant. Gràcies per les complicitats, Jesús.

Unknown ha dit...

Mira què bé: hem coincidit en això de llegir Moncada davant la càmera.