Avui fa cinc anys que ens va deixar Jesús Moncada, i la Catosfera li fa un merescut homenatge. L'interrogant del títol d'aquest post és plenament intencionat. És cert, Jesús Moncada, ens va deixar fa cinc anys, però no estem pas sense ell; no ho estarem mai. Els seus personatges ens acompanyaran sempre, perquè no ens podrem estar de rellegir els seus relats un cop i un altre, perquè sempre descobrirem detalls nous, perquè no ens deixarà de sorprendre, de causar-nos admiració.El millor homenatge que puc fer-li és recordar els comentaris dels seus llibres:
O recordar la seva forma especial de dedicar els llibres.
O recordar la cançó de Montse Castellà, M'han obligat a sentir enyorament, la lletra de la qual tinc l'honor de compartir amb ell, entre altres.
O recordar els jocs literaris que li he dedicat: 73è joc literari, 46è joc literari.
I també, res millor, que llegir-lo:
10 comentaris:
Parafrasejant un clàssic del cine, que tant m'agrada, no puc estar-me de dir: Sempre ens quedarà Mequinensa...I tot el que ens va deixar escrit.
És clar que mentre puguem llegir-ne un dels seus llibres, en Jesús Moncada no ens haurà deixat.
Jo crec que aquest estiu vaig a llegir-me'l,
quin llibre és el millor per a començar (pregunta tòpica i un poc absurda :))
Coralet.
A cal Gazo mostro un altre exemple d'aquestes fabuloses dedicatòries. Quina gran persona, rere l'immens escriptor!
Realment fantàstic! Molt ben llegit ;)
amb va deixar orfe de les seves lectures, tinc tota la seva obra
salutacions
Moncada ha estat molt present a can Tibau, i tant! Com sempre un post miscel·lani ben complet, Jesús M.
Merescut l'homenatge....rellegir els seus llibres...llegir els que no hem llegit encara...l'escriptor reviu en les seves paraules...
El rellegirem, i tant. Gràcies per les complicitats, Jesús.
Mira què bé: hem coincidit en això de llegir Moncada davant la càmera.
Publica un comentari a l'entrada