Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada

Jesús Moncada és un dels grans escriptors catalans del segle XX, i així està reconegut majoritàriament. El vaig descobrir amb la novel·la Camí de sirga, una autèntica obra mestra, però els seus contes són d'una delícia incomparable, i el recull Històries de la mà esquerra n'és un bon exemple.

L'homenatge als homes i dones de la desapareguda Mequinensa és present en gran part del llibre. Moncada ens presenta els personatges de forma directa, ens els fa reals, com vells coneguts a qui saludàvem pel carrer quan érem xiquets, i reconeixem el seu caràcter i sinceritat, la seva noblesa i innocència, i, sovint, la seva tossuderia també. Cada fragment del llibre és ple de noblesa, d'un amor a la terra i als records, d'un apassionat lligam dels hòmens amb el riu. Els personatges destil·len vida i humanitat, tant se val que alguns estiguin morts, o siguin simples imatges d'una esglèsia. Les pinzellades de l'humor especial i deliciós de Moncada ens guien per aquest viatge inoblidable.

Demà, al Club de Lectura de Tortosa, comentarem aquests relats amb una companyia especial: la Teresa i la Neus Pallarès, amigues de l'autor i apassionades lectores, que ens explicaran interessants i divertides anècdotes de la seva relació.

Triar fragments del llibre és fàcil; només cal obrir-lo a l'atzar:

"El cec sempre tenia un somni molt senzill: algú li mullava els ulls amb aigua fresca."

"Pobres francesos! Els vaig deixar tan fotuts i em van fer tanta llàstima que, l'endemà, em vaig passar a la seva banda per ajudar-los contra els prussians."

"A l'estació de França vam veure la malenconiosa sortida dels trens nocturns."

.

"Van ressonar les barrinades per les galeries. S'aturà la porgadora. Escoltaves el rodar dels darrers vagons. Veies eixir els miners amb el cansament als ossos, carregats amb pics i pales i carburs, d'aquella fosca tràquea d'on semblava que t'arribés un baf de sang, gorgolls d'aigües perdudes i el gemec de la terra llepant-se les ferides."