Stardust memories (1980) és una de les pel·lícules més estranyes de Woody Allen, però a mi se'm va quedar marcada a la retina des del primer cop que la vaig veure. Recordo amb precisió aquell dia, perquè al mateix moment que jo em declarava admirador del seu talent, al mateix instant que jo descobria tot un món d'enginy que fins llavors ni tan sols creia possible, la sala del cinema s'anava quedant buida. Els espectadors desfilaven pel passadís en direcció a la sortida, alguns fins i tot enfadats, i jo em quedava gairebé sol, bocabadat davant un film que miro i admiro repetidament.Tots just fa uns dies, vaig incloure una de les seqüències a la meva secció de Felicitats petites.
Els temes són els de sempre: el sentit de la vida i les contradiccions humanes. Us deixo amb algunes fragments del guió.
"-Els carrers estan embussats. Hi ha el Papa a la ciutat, o una altra figura de l'espectacle?"
..
"-Troba difícil dirigir-se a si mateix?
-Només he de resistir la temptació de fer-me massa primers plans."
.
"Vaig fer un curs de filosofia existencial a la universitat de NY i a l'examen vaig deixar totes les preguntes en blanc. Em van posar un 10."
.
"-Com es defineix políticament?
-Estic a favor de la democràcia total i honrada, i també crec que el sistema americà pot funcionar."
.
"-Molta gent l'ha acusat de narcisista.
-Si m'hagués de definir com un personatge de la mitologia no seria Narcís, sinó Zeus."
.
"Per a tu sóc ateu, per a Déu són l'oposició fidel."
.
"No la pots controlar la vida, només l'art i la masturbació, dos camps om sóc un gran expert."
7 comentaris:
No l'havia sentit mai esta película :)
Com tu dius estranya.Bon dia,
allen és un fenòmen que, pel meu gust, ha anat desinflant-se amb els anys. tampoc és senzill sortir a peli per any i ser sempre enginyós.
les frases de les pelis d'allen, groucho marx i marlene dietritch donen per més d'un llibre.
QUANT TENS QUE OMPLIR UN MUNT DE PLATS CADA DIA, TENS QUE FER US DEL OFICI.
JUGANT AMB BC,,,,,,
M’encanta en Woody. M’encanta i no em canso mai de mirar les seves pel•lícules. Sempre que n’encerto alguna sense intenció d’encertar-la, només perquè és hora de sopar i encenc la televisió i vaig canviant de canal mentre faig forquillada a la truita, sempre penso, "mira, en Woody" i ja no puc canviar de canal, tant hi fa que l'hagi vist mil vegades, tant hi fa que ja faci més d’una hora que ha començat o bé que només quedin deu minuts perquè s’acabi, tot tant hi fa, em quedo enganxada mirant-la entre forquillada i forquillada a la truita. Els seus diàlegs són sempre enginyosos, i sempre en descobreixes un que no havies sentit abans, per això mateix no em canso mai de mirar-me’l. M’encanta.
Malgrat tot, crec que no he vist aquesta pel•lícula, o sia que me l’anoto i queda pendent, alguna nit, entre forquillada i forquillada faré per encertar-la.
Gràcies.
No he vist la pel.licula...la buscaré.
Les seves pel.licules m'encanten i,sobretot,la música que escull per a elles.
M'encanta aquesta pel·lícula d'en Woody Allen. És una de les meves preferides. Va sortir fa poc més d'un any en dvd i de seguida vaig anar a comprar-la. És d'agrair aquest post, ja que és un gran film però no dels més coneguts i reconeguts del director.
Publica un comentari a l'entrada