Avui recupero aquesta secció oberta a rebre fragments dels vostres llibres preferits, amb una recomanació de la Carme Rosanas: "Jack no va passar pel purgatori" de Joan-Lluís Moreno.
.
Sempre he sentit a dir que el foc, el foc de llar, fa companyia. El foc acomboia la melangia i aconhorta els sentits. No lleva les penes, però les ajorna, absorbeix els pensaments, ens els agafa prestats, tot xarrupejant-los amb veu i música, colors i paisatges, per tornar-nos-els més confitats, més adobats, potser embolcallats contra la fredor de la soledat, o, al contrari per tornar-nos-els més eixuts, garbellats, despullats d'escalfor, però sempre més serens.
4 comentaris:
Un fragment molt maco. El foc crea un ambient especial, i aquestes quatre ratlles el reflecteixen perfectament.
Gràcies, Jesús!
Com l'arrop o el codonyat... confitures tardorals, hivernals. No m'imagino a mi mateixa asserenant els pensaments a la llar de foc! Ni a la foguera de sant Joan, que encomana disbauxa... o rauxa.
vull dir que no m'imagino a l'estiu a la vora del foc. Els dits van més llestos que el pensament
Publica un comentari a l'entrada