La portada de La vida des del parc anuncia que es tracta d'un llibre adreçar a lectors de 10-14 anys, però l'autora, Sílvia Favà, està en desacord en aquesta limitació, i jo també. El relat, il·lustrat per Mabel Piérola, impregnat d'una sensibilitat necessària per a tots els públics, ens explica la història d'una fulla a partir del meoment que es desprèn del seu arbre quan arriba la tardor."Els arbres no s'enamoren de les seves fulles. Si ho fessin, no podrien deixar d'estimar-les, i les tardors serien enormement tristes."
El to del relat és ple de la melangia pròpia d'aquesta estació, i els personatges que desfilen pel parc (un vell, la dona dels coloms, una parella d'enamorats, una nena que juga sola...) hi ajuden.
Que les fulles caiguin és llei de vida, tot i que ens provoqui cert pànic. Un cop a terra es perd la perspectiva de les altures, però el món es veu de més aprop.
4 comentaris:
Sembla molt interesant i el fragment que ens has penjat es precios.
Preciós, Jesús... M'ha encantat aquest fragment i la reivindicació de l'autora. Me'l compro segur.
Gràcies per parlar-ne.
Interessant llibre. El tindré en compte. Molt maco.
El fragment que has triat dona ganes de llegir tot el llibre, però m'ha sobtat això que dius que l'autora no està d'acord en l'acotació de l'edat que consta a la portada. Qui decideix aquestes coses i, sobretot, es poden posar sense el consentiment dels autors?
XAREL_10
Publica un comentari a l'entrada