Benissanet, Artur Bladé i Desumvila

Benissanet és una de les millors descripcions d’un poble que he llegit mai. Amb aquest llibre he descobert aquest narrador d’una mestria admirable del qual enguany celebrem el centenari del seu naixement. El poble de Benissanet es converteix en el protagonista de l’obra i les descripcions precises i precioses que en fa Bladé poden fer sentir-se orgullosos els seus habitants. Artur Bladé escriu Benissanet de memòria, des de l’exili de Mèxic, amb l’ajut dels records de la seva dona, i això li dóna més mèrit a cadascun dels petits detalls que rememora amb melangia. Bladé mai va acabar d’adaptar-se a la forma de vida de Mèxic, i fer una descripció tan acurada de Benissanet potser no li va resultar tan difícil perquè, com diu ell mateix al final del llibre "només es recorda allò que s’estima". I Bladé dóna mostres evidents d’estimar-se el seu poble i, més important encara, ens el fa estimar a nosaltres. No només descriu físicament el poble, les sénies, el riu…, sinó també els costums, les feines, les festes… També és la narració d’uns temps que ell, des de l’exili, endevina passats per sempre. Per aquest motiu, aquest llibre dedicat a un poble petit i humil de la Ribera d’Ebre, sense fets històrics memorables, sense personatges destacats, sense monuments de renom, es converteix en un document històric de primer ordre, en una radiografia perfecta d’una societat feta des de l’amor, amb tocs sublims d’humor i nostàlgia. D’aquesta manera, el llibre és el fruit d’una combinació immillorable: el domini de la llengua d’un narrador extrordinari i l’amor pels records del seu poble. Una obra imprescindible per a aprendre a estimar la nostra terra, que és la terra de tots, perquè escriure un llibre sobre Benissanet és escriure un llibre sobre el món.

Al Club de Lectura de Tortosa, amb la col·laboració d’Emigdi Subirats, comentarem aquest llibre el proper 28 de setembre, juntament amb Destins, de Joan Cid i Mulet, un altre autor ebrenc del qual celebrem el centenari.