Els arbres vençuts, de Maria Mercè Roca

Amb una estructura original, Maria Mercè Roca ens va fer arribar una història de desamor escrita el 1987. Després de la mort de la seva mare, la Laura Ferrer troba els escrits que va anar escrivint al llarg de la seva vida. En ells descobreix el perquè del caràcter depressiu de sa mare i comprèn moltes coses, com la frustració que representà quan era xiqueta comprovar que sa mare era diferent, que no li feia cas, que no li importava. A sa mare la consumia una incapacitat per viure i ser feliç, com a un arbre vençut. "Els hauran d’acabar de tallar. Els miro i no sé si podré tornar a tenir la mateixa calma que abans, des de la galeria, mirant la plaça. Em farà massa mal veure els arbres caiguts, vençuts, perquè sé que m’hi assemblo. Devien estar podrits per dins, com jo, i no ho sembla gens. Fa estona que no plou. Degoten i a penes em veig amb cor de mirar-los més estona."
També descobreix que va viure enamorada fins al final d’un antic nuvi que la va deixar quan era jove, i és a ell a qui li envia els escrits. Gràcies a l’alternança dels fulls del diari i els comentaris de la filla, el lector va descobrint la història. A la segona part del llibre, l’antic nuvi i la filla es troben; i el desamor continua.