Històries al darrere

Tothom té històries al darrere, en plural, i tractar amb les persones, encara que de vegades sigui tan sols un instant, en deixa alguna al descobert. Aquest és el cas d’una dona gran que volia un permís d’obra per posar una rampa d’accés a casa seva. La gent gran, molts cops, no en tenen prou en exposar allò que volen demanar i donen tota classe d’explicacions per justificar-se, que sovint es remonten a molts anys enrere i a sentiments de molt dintre. Aquesta rampa no era per caprici, no, sinó per poder pujar a casa a sa germana que va amb cadira de rodes, perquè ella ja no té prou forces per aixecar-la i salvar l’esgraó. I quan anomena la cadira de rodes s’emociona, i apareixen unes llàgrimes que costa reprimir. Per sa germana, i perquè ja no té forces i s’ha fet vella també. I no sabem per quina de les dues coses plora ara, o per tot una mica.