01 de juliol 2007

Tots els contes, de Woody Allen

Els incondicionals de Woody Allen xalaran en cadascuna de les línies dels seus contes i descobriran els esborranys d’algunes de les seqüències de les seves pel·lícules, però això no vol dir que no es puguin llegir les seves narracions independentment del cinema, i trobar-hi un torrent d’imaginació, creativitat, ironia, surrealisme i geni constant. Woody contínuament ens sorpren amb girs inesperats i aguts que ens faran estar alerta, ja que al mínim descuit ens perdrem alguna de les seves genialitats. Aquest llibre reuneix els tres reculls de contes d’Allen: Sense plomes, Com ensorrar la cultura i Efectes secundaris, d’entre els quals, possiblement, sigui aquest últim el que a mi més m’atrau. Els temes que tracten els seus contes són sobradament coneguts: el significat de la nostra existència, el sexe, la religió, la mort… Resulta difícil seleccionar algun dels fragments més enginyosos, perquè tan sols cal obrir el llibre per qualsevol de les seves pàgines per trobar-ne a grapats:
"Diferenciava entre existència i Existència, i sabia que una de les dues era preferible, però mai no recordava quina"
"Van organitzar una col.lecta i van reunir peticions firmades per tal que Needleman pogués emigrar als Estats Units, però en aquell moment l’hotel que havia triat era ple." "Cloquet odiava la realitat, però s’adonava que encara era l’únic lloc on aconseguir un bon bistec"
"—Morir-se no fa set. Fora que t’apunyalin desprñés d’un tip d’arengades.
—Tens por de morir?
—No és que tingui por de morir, sinó que no tinc ganes de ser aquí quan això passi."
"Prefereixo la incineració a la sepultura, i ambdues coses a un cap de setmana amb la senyora Needleman".
"En aquesta època de l’any em sembla que les principals religons són plenes."
"La ciutat és en la seva mesura una metàfora, però, ¿de què?"
"De tots els homes famosos que hi ha hagut, el que més m’agradaria haver estat és Sócrates. A mi també se’m coneixen percepcionsprpu profundes, encara que les meves, invariablement, giren al voltant d’una hostessa sueca i unes manilles."
"Es pot entreveure l’ànima humana amb un microscopi? Potser, però segur que en necessitaries un de molt bo amb dues lents."

3 comentaris:

David Madueño ha dit...

Hola, Josep Maria,
ja t'he inclòs en el meu apartat de links. Gràcies per passar-te pel llunÀtic i per incloure'm en els teus favorits!

Antoni ha dit...

Des d'efectes secundaris ja estem lligats al teu lloc. Gràcies per passar per "casa" i ens anirem comentant!

Xenofílic ha dit...

Molt bo aquest recull! La vida no seria igual sense el mestre Allen