El comentari d’ahir sobre l’enquesta dels hàbits de lectura ha despertat certa incredulitat. És possible, ja sabem que les enquestes ens les hem de creure a mitges, però segur que té certa raó quan posa de manifest que els xiquets i xiquetes llegeixen més que els adults. I no només perquè els ho manen a l’escola, sinó per iniciativa pròpia. Una companya i amiga especialista en literatura infantil, l’Estrella Ramon, sempre em comenta la bona salut d’aquest gènere i fins i tot m’anima a afegir-m’hi.
Aquesta enquesta em recorda els meus inicis com a lector precoç. Els primers llibres que em vénen a la memòria són d’una col·lecció que he vist a les lleixes de moltes cases de la meva generació. A la col·lecció s’incloïen els contes clàssics, versions de Disney, etc.; però el seu encert era alternar les pàgines amb dibuixos a l’estil d’un còmic, amb la narració amb text sol. Primer els ulls se n’anaven als dibuixos, i t’empassaves el llibre en un no-res. Després rellegia el text sencer i m’adonava de la quantitat de matisos que m’havia perdut centrant-me només en el còmic. Mon pare, sempre que anava a Reus, me’n portava un de nou que jo esperava i devorava tot seguit. Després vendrien les aventures de "Los cinco" i etcétera, etcétera fins avui.
Aquesta enquesta em recorda els meus inicis com a lector precoç. Els primers llibres que em vénen a la memòria són d’una col·lecció que he vist a les lleixes de moltes cases de la meva generació. A la col·lecció s’incloïen els contes clàssics, versions de Disney, etc.; però el seu encert era alternar les pàgines amb dibuixos a l’estil d’un còmic, amb la narració amb text sol. Primer els ulls se n’anaven als dibuixos, i t’empassaves el llibre en un no-res. Després rellegia el text sencer i m’adonava de la quantitat de matisos que m’havia perdut centrant-me només en el còmic. Mon pare, sempre que anava a Reus, me’n portava un de nou que jo esperava i devorava tot seguit. Després vendrien les aventures de "Los cinco" i etcétera, etcétera fins avui.
3 comentaris:
d'aquests em sembla que també en tinc algun per la prestatgeria...
Ara cal que no perdin l'hàbit!
jo vaig iniciar els meus hàbits de lector ja que la meva mare, a la qual li costava molt llegir i sempre tenia molta feina a casa, li encantaven les noveletes i em feia seure pel seu voltant i llegir-les en veu alta. amb el temps ho llegia tot
per cert, aquell primer llibre va ser "La hija del pueblo" d'un tal Fossati
encara conservo els cuatre volums de 500 pàgines
Publica un comentari a l'entrada