Un conte i tres blogs: 2n fragment de Punxada d’amor

Aquesta iniciativa consisteix en penjar en tres fragments del meu conte titulat "Punxada d'amor", inclòs al recull Postres de músic, editat per Empúries i guanyador del 39è Premi Marian Vayreda. Atès que està ambientat al món del circ, el conte es penjarà en tres blogs alhora: el primer fragment es troba a Bloc al circ , el segon aquí mateix, i el tercer i últim al blog El vertigen del trapezista. Tots tres esperem que us agradi aquesta iniciativa de saltar de blog en blog com en un trapezi.

2n fragment de Punxada d'amor

"La petitesa amb què es veu als seus ulls la disfressa només a la pista, amb un turbant de purpurina i uns bombatxos lluents color taronja que brillen amb la llum dels focus. Algunes vegades, dins la solitud de la caravana, es passa la nit en vetlla, tan sols pel plaer de respirar el tacte dels seus cabells i saber-la només seva mentre es vegin les estrelles. Quan per fi s’adorm, és amb l’esperança de no perdre-la amb el dia, perquè lluny de les seves galtes només hi ha desert, arena i una set infinita.
Sovint es distrau recordant la tarda en què la va veure per primer cop, aviat farà quinze anys. Ell era jove, tendre, sense ambicions definides encara, només una ànsia estranya de món que l’havia fet deixar el poble, les llàgrimes de sa mare i el menyspreu de son pare. Feia tot just un mes que treballava al circ, de tramoista, i estaven acabant de muntar la pista per la funció de l’endemà. Corria el rumor que el director havia contractat una nova equilibrista, francesa, i la fama de la seva bellesa la precedia, com un herald guarnit de seda fina. El sol de la tarda no volia acabar el dia sense escolar-se per l’escletxa de la carpa i il·luminar el fosc racó on ella assajava, en silenci, allunyada del món com una deessa. Els moviments eren eteris, quasi transparents, i cada un dels seus passos, de puntetes, seduïa, com l’encant de les notes d’un flautista. Fou com una aparició, perquè la visió d’aquella imatge tenia alguna cosa a veure amb els miracles. Des d’aquell precís instant, ell en va ser el primer devot. Aviat s’acostumà al dolor de no tenir-la. Potser per això, i per a impressionar-la, es va fer aprenent del faquir."