El verb escriure, amb qui es relaciona sovint el fet literari, no és precisament el més important.
Abans cap practicar-ne d'altres amb intensitat: mirar, escoltar, sentir, viure...
el final d'una memòria
Fa 45 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
Molt encertat! Jesús. I a vegades ni així! T'assegur que els altres els he practicat amb intensitat creixent durant tota la meva vida... potser encara no és prou, ni suficient per escriure de veritat. I llegir...
Un petonet, te l'has guanyat!
Un post breu, que m'ha agradat molt. És ben cert el que hi dius tot i que després també s'ha saber plasmar el que s'ha vist, s'ha sentit (en els seus dos significats) i s'ha viscut.
I per a això no tothom té les mateixes habilitats.
m'afegeixo al que diu la Carme. també cal llegir.
Certament. Dificilment qui no viu pot arribar a escriure ni qui només escriu pot arribar a viure com cal...el verb escriure té moltes branquetes. Abraçades!
El meu reconeixement pel que feu per mi i per, practicament tots amb els qui contacteu.Gràcies de cor./ Quantes fontetes s'han de conèixer i beure i veure i sentir per això que diem, dius, escriure ! Immensitat. Ara, fer-ho bé, ja son figues... Aquest dia el sr. J. Margarit deia que hi ha molts versaires, no sé si es referia a el que jo faig. Fer trenets que van amb carbó encara. També diria que la paraula VOLUNTAT entraria, per mi, en un lloc privilegiat. Que en farem de tot el demés si no tenim V.... I la PERESA és una senyora que la ronda.Gràcies,Anton.
A mi personalment, m''interessa molt la causa que provoca el fet literari que pot ser molt distinta segons les persones. Què és el que fa escriure a la gent que ho necessita?, ho trobo un enigma fascinant. M'agraden els llibres que parlen d'això, ni que siguin suposicions.
Hi ha un gen escriptor?
És cert que abans d'escriure s'ha de viure i sentir, passar la vida per un sedàs intangible abans de posar-hi mots.
Un petó ben fort!
Subscric tot el que dius en aquest post. Hi estic d'acord.
Quanta raó! De què has d'escriure, si abans no t'has empapat d'històries, de sentiments, de realitats i imaginacions?
i riure com diu la mateixa paraula!
Helena Arumí s'apropa amb un encert encantador al quid de la questió, és un enigma fascinant, com molt bé diu ella el fet màgic d'escriure, és cert, per a mi, encara és un enigma més fascinant el fet de llegir i llegir, com deia aquell cec tan lluminós "que otros se enorgullezcan de los libros que han escrito, a mí me enorgullecen los que he leído".
Helena Arumí fa una altra pregunta cabdal, hi ha un gran escriptor? Cervantes acusava al cel de no haver-li donat la gràcia de poeta, si fins i tot ell dubtava com no han de dubtar la resta d'inquilins del parnàs.
Llegir bé és molt més difícil que escriure malament.
A. Guiu.
Molt i molt cert!!!
M'agrada el que dius. Escriure per ser, tot va interelacionat.
diana!
sense la pràctica, vital i intensa, d'aquestes quatre accions el fet literari quedaria mutilat.
ens ha d'agradar llegir i escriure, però el que més ens ha d'agradar és viure.
Ben cert, sense mirar, escoltar, sentir i viure poca cosa és pot escriure :)
D'acord amb tu!
i a més crec que saber escoltar(també els silencis) sigui un regal precios...però a vegades és molt dificil.
Saluts
Dispenseu l'atrotinada entrada. Si ve de gust:
http://robainterior.wordpress.com
Moltes mercès.
Jo diria que en falta un, no sé quin, però cal la coctelera per barrejar bé els ingredients i surti art. I la veritat, costa tant! tenim sort, però, que hi hagi gent que en tingueu i que us puguem llegir! gràcies per mirar, escoltar, sentir, viure i... barrejar-ho en la coctelera màgica que guardes dins teu i escriure!
... I estimar !. Estimar les persones i estimar totes les coses que fem perque sense l'amor no podrien mirar, escoltar, sentir, viure ... llegir ... escriure ...
o potser sí ho fariem, però serien verbs vuits sense substància.
Al final les coses que triomfen, de tots i cadascú de nosaltres, són aquelles en les que hi hem possat tot el nostre sentiment.(Bé, es la meva opinió). Un petonet !
No tinc paraules ;-)
Escriure: Millor o pitjor, tots ho fem com aquí mateix. Ja sigui bé o malament, ens expressem i amb això demostrem el fet d'estar prou vius i que tenim coses a dir, perdó, a escriure.
Hola Jesús como estás amigo mío! yo aquí estoy de vuelta por los blogs!me gustó este posteo tuyo y llegar por aqui,te dejo un fuerte abrazo!
Isol
Jesús! Així que ara vas sovint al meu poble? jeje
Me'n alegro molt, no sé quin és el motiu de les visites, però espero que disfrutis de Flix.
Estic contenta que a través del meu blog hagis recordat moments i llocs bonics de París.
Una abraçada de ben lluny!
Publica un comentari a l'entrada