Continua la desfilada de records del darrer viatge a l'Empordà.
Abans de la reunió del Club de Lectura passegem per una tranquil·la Escala de tardor. Davant de l'església s'atura un motorista. Casualitats de la vida: igual que a Blanes, el Josep M. Sansalvador ens troba abans d'arribar a l'acte literari. Només feia uns segons li deia a la meva dona: t'imagines que avui també vinguin els dos blocaires que ja van venir a Blanes? I sí, han vingut.
Fem un tallat mentre esperem l'hora del Club de Lectura i al bar de davant la biblioteca ens trobem una altra parella de blocaires: el Jordi i la Marta. Amb ells anirem a sopar més tard i insistiran en pagar. Quedem que quan passin per Tortosa ens tocarà a nosaltres. Hi ha deutes que m'agraden. Ens expliquen el perquè del nom del seu blog i parlem de muntanyes en forma de bisbe i de mugrons. L'endemà descobrirem el famós bisbe.
Al matí em desperto a l'hotel. Surto a la terrassa, gaudeixo del Mediterrani i faig fotos. Dues terrasses més enllà un altre hoste de l'hotel em mira i somriu. Compartim la felicitat del moment.
7 comentaris:
M'encanten els records.
Si ets feliç!
Una estança molt ben aprofitada ..
Diuen que les casualitats no són casualitats...
Diria que l'Empordà i la tardor només poden portar moments bells. Quina terra més preciosa!
Jajaja! M'ha fet gràcia, el moment amb el "company" d'hotel. Us imagino rient i saludant-vos...felicitat petita!?
Gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres!
Aquest també hagués pogut anar amb l'etiqueta de felicitats petites !!! (o grans). Serà cert allò que diuen que les casualitats no existeixen ... que sempre passen les coses per una o altra raó ???
Publica un comentari a l'entrada