La recomanació d'avui ens arriba del blog En veu baixa, que ens proposa un fragment del conte Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera, afirmant que "la prosa de la mallorquina sempre és intensa i bella, una delícia per rellegir una vegada i una altra".
Us recordo que aquesta secció la construïu entre vosaltres gràcies als fragments que m'envieu. Animeu-vos a proposar els vostres textos preferits:
"Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els seus sentiments, si mai no ha estat contradictòria, si no té tampoc ara contradiccions, pot riure’s de mi i dedicar el seu temps a llegir qualsevol diari enlloc d’aquestes ratlles sagnants. Les meves paraules, malgrat l’afany amb què les escric, tradueixen amb dificultat l’enyor, la ràbia i la impotència que m’amaren, l’esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que perllongar una angoixa arrelada en un passat que tampoc del tot no fou meu. Perquè el record més bell, aquell que hauria bastat per donar plenitud a la meva vida, fou un record esguerrat, incomplet, per culpa meva."
"Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els seus sentiments, si mai no ha estat contradictòria, si no té tampoc ara contradiccions, pot riure’s de mi i dedicar el seu temps a llegir qualsevol diari enlloc d’aquestes ratlles sagnants. Les meves paraules, malgrat l’afany amb què les escric, tradueixen amb dificultat l’enyor, la ràbia i la impotència que m’amaren, l’esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que perllongar una angoixa arrelada en un passat que tampoc del tot no fou meu. Perquè el record més bell, aquell que hauria bastat per donar plenitud a la meva vida, fou un record esguerrat, incomplet, per culpa meva."
4 comentaris:
a veure si tinc temps i mel llegeixo ara que astic aficionat a la lectura
"Jo pos per testimoni les gavines", que precisament vaig acabar de llegir la setmana passada, és potser fins a dia d'avui l'obra que més m'ha agradat d'ella, i això que encara em queda "Dins el darrer blau" que diuen que és sublim. La forma com Riera descriu les sensacions dels seus personatges permeten al lector endinsar-se dins la història amb facilitat i viure quasi de primera mà tot allò que senten els seus protagonistes. Una escriptora molt recomanable.
Un molt bo fragment..
Després de llegir-la, tant "Jo pos..." com "Te deix" quan feia COU, em vaig posar a escriure un recull que va donar els seus fruits, uns fruits que em van permetre fer un intercanvi a Confolens (França) i passar les millors decennals de la meva vida! (és clar que tenia 18 anyets!).
Nota: a Valls celebrem cada deu anys, unes festes per la M.Déu de la candela, patrona del poble, que en diem decennals! Són fantàstiques, sobretot quan ets prou gran i prou jove com per viure intensament!
I em sembla que encara em van quedar una mica de fruits per les vacances d'estiu a la casa de fusta que ens va deixar un profe de l'insti a Pontons!. Parlo de la prehistòria!
Publica un comentari a l'entrada