28 de juliol 2009

Armat de blog


Quan surto al carrer m'agrada anar amb les mans lliures, però aquest desig de llibertat s'ha vist mermat especialment des de que estic malalt de blog. Abans només portava la cartera i les claus, i des de no fa gaires anys, el mòbil; però ara sempre m'acompanya el petit bloc i un bolígraf on anotar qualsevol idea o ximpleria que pugui ser objecte d'un post, o també una idea per a un conte. I clar, per tal d'il·lustrar un post, res millor que una imatge, per la qual cosa també m'acompanya quasi sempre una càmera digital; no se sap mai on ni quan pots trobar qualsevol cosa que et suggereixi un post, com ara aquest, aquest, aquest, o aquest . I això sense comptar les imatges de Cares del món que em saluden o les de portes, trucadors, rellotges, etc que capto per a altres blogs. I de tant en tant encara m'emporto la càmera de vídeo. O sigui, que vaig pel món armat amb tots aquests gadgets que em fan esclau i que em fan mirar el món d'una altra manera (amb més atenció i sensibilitat), tot alhora.

Aquest post està inspirat per un altre del Josep Maria Sansalvador, que té un bloc igual que el meu.


17 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Segur que no en vols cap? Et penjo si te'n compres un!

Josep M. Sansalvador ha dit...

Gràcies per la citació, pels comentaris i per ser "ànimes bessones" :)

Brian ha dit...

Jo, quan vivia a Anglaterra, anava molt feliç per la vida sense res més que un grapat de "pounds" (diners) a la butxaca. Pero des de que estic al pais, i epoca, de la burocracia i control, pos, he hagut d'incorporar, primer una cartera, i al final una bossa "de home" !! Com diu Josep, ja no puc anar nomes amb diners, sino tarjeta de seguretat social, nifs, carnets de tot, tarjetes de credit i debit, monedes de centims pocs utils .... per colmo, l'obligació de estar sempre "identificable" aqui (suposo per si un dia no puc recordar el meu nom), portant el dni, o en el meu cas, el pasaport sempre damunt!! "Més colomo", si vull anar en cotxe, aqui he de portar carnet de conduir, papers de segur i altres petits boscos de papers ... claus de casa, de reixes, de la feina ... i tot aixo, que no tinc mobil i intento no sempre tenir els gadgets (cameres, mp3) damunt per no afegir més problemes als problemes d'esquena que tinc ....mons pares quan visiten aqui es fan creus de veure tothom amb bosses i bolsos, i tots els xiquets carregant motxilles com a burros ....
... tornant al post, si que sempre havia portat (i porto) una llibreta petita damunt, pero d'un tamany super-petit, només d'uns 8 cm, que anava a la butxaca pels pensaments del dia. Despres, no feia res amb ells, pero l'il·lusió de pensar que un dia ho faria sempre està!

de la Virginia Fochs ha dit...

MIra-la, la meva llibreta!!! :-) Jo també la porto tot el dia amunt i avall acompanyada de mil boligràfs i llapissos que perdo constantment pel bolso. Cosa normal: al bolso hi porto mitja vida i hi ha vegades qu supera pesos incomprensibles. Però és clar, sóc mare i blocaire i això em fa afegir a la llibreta, bolis i càmera, una bossa amb roba de recanvi, la pilota de futbol (m'hi quep perfectament!), l'ampolla d'aigua, fins fa poc bolquers... i un llarg etcètera ;-) I parlant de llibretes, els podríem fer un homenatge, no? ;-)

Anònim ha dit...

Això que expliques és l'evidència clara que els homes HEU de portar bossa, de la mateixa manera que la porten les dones. Suposo que tu no ho portes tot per les butxaques dels pantalons, jaqueta, etc...

El teu bloc blau elèctric és una xulada!, on l'has comprat?, jejee

Felicitats, per ser com ets, per fer el que fas, amb tanta classe i amb tanta harmonia. El teu, és un luxe de blog!, sempre és un plaer passejar-hi.

:-)

Clidice ha dit...

Avui m'he afegit a un blog ON TU NO HI ERES!!!!! he flipat en colors i estic més contenta que un gínjol :P

http://sotalacreueta.blogspot.com/

oeeeoeeeoeeeoeeeee he guanyaaaaat! ^^

jo em pensava que els escriptors sempre dúieu les "eines" per a la vostra feina, que això d'escriure era a temps complert. :)

Albanta ha dit...

Siii, així és com anem fa temps les dones, sempre carregades, pinces per si hi ha que treure una esgueja, el roll-on pels cops, la càmera, la cartera amb els DNIs propis i els dels fills, marit, pares... mai se sap!! I sempre, quan necessites algo recordes que això no ho dus damunt!
I ara a més amb les eines d'escriptors de blogs.
Mai he usat agenda ni llibreta per anotar idees... les guarde sempre a la ment... Es que ja no hem cap res més dintre la bossa de mà:
Enhorabona pel teu blog... sempre interessant.

Frannia ha dit...

No saps com t'entenc!

Mon ha dit...

mira jo des fa un temps tambe vaig amb la llibreteta...

MGJuárez ha dit...

Tens un petit obsequi a Dona a la finestra. De ben segur que l'eina principal -el teu cor-, va sempre amb tu; però es veritat ultimament tots anem ben equipats pels blogs!

Abraçades,
Montse.

Assumpta ha dit...

Pobre... em solidaritzo amb tu... La vida del del blog-addicte és així :-))

Anna Tarambana ha dit...

O i tant, no sense la meva Moleskine!!!

Cristina ha dit...

Jo sempre vaig acompanyada de la càmara, per si un dia veig una cara de la Vall d'Aro per reglar-te i també idees pel bloc, esclar. De bloc amb un boli no en porto mai, més que res per fer servir la memòria, m'agrada exercitar-la amb les petites coses de cada dia.

* HADA ISOL ha dit...

Pero que lindo verdad? antes cuando veías algo interesante lo apreciabas y lo llevabas contigo,hoy puedes compartirlo con el mundo entero,y eso es algo que me atrapa de tener blog,yo me confieso adicta a los blogs pero orgullosa de serlo,y hasta puedo decirte que es un bien para mi porque antes miraba sin mirar,por supuesto que apreciaba la belleza que me rodeaba ,pero hoy presto más atención a todo porque sé que lo voy a compartir con amigos.
Te comprendo muchissimo amigo mío.
Un abrazo!

òscar ha dit...

amb pistolers com tu, els westerns haguéssin ofert altres cares més amables del seu món.

Manel Aljama ha dit...

Jo no sé estar sense bolígraf i, és clar, sense un tros de paper...
Tinc un bloc d'aquests "Muleskine" que em van regalar però em fa pena embrutar-lo amb unes notes que puc fer en qualsevol paper que estigui en blanc per una banda.
Tinc una mania: agafo els fulls de DIN A4 i els doblego per la meitat, tot fent un quadernet. Hi escric les idees o els comentaris que més tard desenvoluparé com a actualització de blog o com a narració.

Ma-Poc ha dit...

hahaha quina gràcia! Jo vaig igual, portant amunt i avall un parell de llibretes. Fins i tot vaig escriure un apunt sobre el tema:
http://motsemblocats.blogspot.com/2009/03/les-llibretes.html