10 de juliol 2009

La polèmica està servida: un món en dos trossos


Els fins justifiquen els mitjans?
Els llibres massa gruixuts són un atemptat contra els nostres canyells?
Sents un calfred a l'espinada en veure una imatge com aquesta?
Se't posa la pell de gallina en imaginar el moment de la dissecció?
Ets dels qui deixa un llibre immaculat després de llegir-lo, o els doblegues i subratlles compulsivament?
El Sergi ha posat un feixuc debat sobre la taula de forma contundent.

23 comentaris:

Clidice ha dit...

Jo no tinc cap mena d'angúnia a subratllar-los, sempre i quant siguin edicions de butxaca. De fet si un llibre m'interessa molt en compro les dues edicions :D

Assumpta ha dit...

Jajajajaja vaig a veure el post d'en Sergi.

Admeto que mai hagués partit un llibre així... però perquè no hi havia pensat jajaja que n'hi ha cada un!!

Thera ha dit...

Home, tant com fer-ne dos trossos, no sé, però penso que no ho faria... En canvi, subratllar-lo i/o marcar-ne algun fragment que m'interessa sí, un gust a l'hora de rellegir-los, una manera de personalitzar-los.

P-CFACSBC2V ha dit...

Si puc els deixo "immaculats", però és veritat que els llibres gruixuts són incòmodes.

Clidice ha dit...

tot i que, ben mirat, és un llibre d'en Follet, o sigui que està autoritzat a destruir-lo i, si pot, fotre-li un ull blau a l'autor :)

Anna Tarambana ha dit...

Jo tracto bé els llibres, però m'agraden els llibres que es veuen "llegits".

McAbeu ha dit...

Com ja li he dit al Sergi, quan primer he vist les imatges de la mutilació he quedat astorat. Després he llegit el seu post i he reconegut que un llibre mida "totxo" té un pes que dificulta la lectura i per tant no és mala idea alleugerir-ho, de totes maneres jo mai no ho faria.

Els del PiT ha dit...

Ui la que s'està coent... Ui quan ho vegi el nano... Ui quin merdeeer! Naaaaanooooo!!! Hi hi hi...

Uuuuuaaaalaaaa!!!
Però quin merder per una ximpleria de reees!
A més, per mi és important llegir el llibre, el contingut i, vagi jo calent, deixar-me estar del continent...
Que no sigui massa sanguinària la polèmica, eh?

Assumpta ha dit...

Penso exactament igual que en McAbeu ara que ja he llegit l'article d'en Sergi :-))

Allau ha dit...

Fa uns dies en una entrevista el senyor Lara, l'editor, deia a propòsit dels llibres gruixuts (i en concret dels de Larson) que ell sempre els dividia en porcions més lleugeres i, si li havien agradat, el tornava a comprar per tenir-lo sencer a la biblioteca. Esclar que ell pot.

Laura ha dit...

Hahaha! Jo no ho fair mai, i m'he llegit força llibres gruixits. Això sí, mai no me'ls emportaria al tren ni al metro! :-)

Anònim ha dit...

M'encanten els llibres grossos, i des de petita em van ensenyar a cuidar, respectar i estimar tots els llibres.
Pels de casa era un pecat doblegar pàgines, despuntar tapes i no diguem guixar el text, i suposo que tot s'encomana!
Sempre ens deien que el qui havia escrit l'obra hi havia deixat temps, il·lusions, inspiració, etc... que mai se'ns acudiria tallar una obra pictòrica per ser massa grossa per la paret a la que va destinada... i tenien raó.
Imagino que ve a ser una mica com a la peli "Amadeus", quan l'emperador Joseph II diu a Mozart que troba que a l'Opera "El rapte del serrall" hi ha "massa notes".
Jo totes les versions d'"El Senyor dels Anells" que he tingut les he tingut amb els tres llibres junts en un, ja que és com Tolkien el va concebre.
Rareta? poder si, jeje!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Homeeeeees!! jajaja però no es pot comparar el que ha fet el Sergi amb retallar un quadre o escapçar una peça musical!!

El text està íntegre... En Sergi no ha suprimit un capítol i l'ha tirat... Ha partit el suport físic del llibre i res més :-))

Si algú retalla un quadre "perquè és massa gran" s'està carregant l'original i el resultat ja no és el mateix. En aquest cas l'obra (el contingut, la història) no ha patit gens :-))

ginjol ha dit...

Home, a mi els llibres deteriorats em molesten bastant. Subratlle (subratllava), però els post-it han estat un invent impagable, i ara deixe els llibres immaculats. Per tornar-los a vendre, vaja. Però tractant-se del llibre que es tracta a la foto, crec que com millor estaria és triturat i reconvertit en alguna cosa de profit. Dràstic? Diguem-ne pràctic.

Gabriel ha dit...

Ui, això ja ho havia fet Bernat Pivot al Apostrophes fa uns quants anys!

Aquests totxos, no seran un argument addicional per la implantació dels llibres electrònics?

khalina ha dit...

jajaja. Ja vaig llegir el post del Sergi. Veureu que no és el primer cop que ho fa.

Jo no ho faria mai perquè em sabria greu, però de fet és una idea pràctica.

Marti ha dit...

Jo ja li he dit a en Sergi que em fa mal a la vista.

Esteu segurs que no és una broma dels del PiT, gràcies al photoshop?

Gemma ha dit...

A mi de menuda també em van ensenyar a no subratllar-nos (almenys en que ho fes en llapis per poder-ho esborrar després) però a poc a poc els he subratllat i hi he escrit, n'he doblegat les pàgines i les solapes per marcar la pàgina. M'encanta rellegir un llibre on vaig anotar observacions personals o apunts de classe i seguir-ho fent, m'aporta molt, són diferents capes o nivells de lectura i veig que el primer cop em vaig fixar en coses diferents. Malgrat tot, cada vegada rellegeixo menys, abans tenia menys llibres i més temps.
Ara, no m'atreviria a trencar-lo mai per la meitat.

Asimetrich ha dit...

Doncs no tinc el costum de trencar-los, no. Com a molt doblego la pàgina per marcar on m'he quedat.

Cèlia ha dit...

I amb els llibres digitals no ho podria solucionar? No se'm va acudir contestar-li això al seu post!

Ma-Poc ha dit...

Jo els tracto bé, ni els doblego, ni els marco, ni els ratllo i, sobretot, no els tallo!!! :)

Elvira FR ha dit...

Jo acostumo a subratllar-los i de vegades hi escric coses al marge...ara bé no suporto un llibre trencat ni amb les pàgines rebregades encara que tractant-se de Follet ( res a veure amb els gnoms ni els elfs) potser sí que en faria dos o tres trossos i el llegiria com un joc de pistes....( no m'agrada Ken Follet, em sap greu)