Els colors li compliquen la vida, l’atabalen el maregen, l’ofeguen. Intenta prescindir-ne i viure en blanc i negre, alliberat; fins que descobreix la immensa gamma del gris.
.
Foto de Luluji.
La foto del sàbat / 230
Fa 6 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Ets un minimalista nat, eh, Jesús!!??
... amb poques paraules i taaaan e vocadores....
gràcies per oferir-nos-les...
M'encanta la teva precisió!.
Gràcies pel cd.
:) li compliquen la vida els colors, i tant!
el gris carrega amb l'injusta etiqueta de la mediocritat quan, per mi, les seves infinites games no el fan pas tan poc atractiu. vaig fer un post fa mesos reivindicant aquest gris color :)
molt maca la foto
És bonic!!!
el gris és la justa mesura de moltes coses de la vida.
El gris o la daurada mitjania de l'Ars Poetica d'Horaci.
El gris és un color marginat, quan en realitat és infinitament bonic. Clar que prefereixo, però, viure una vida amb tots els colors possibles, i com més gammes millor :P
Posibilitats inmenses nomes cal veure els tons de un bon dibuix al carbonet o al llapis.
Crec que ets la persona perfecte per posar paraules a una imatge, gràcies maco, m'ha agradat moltisim, em passaré un temps sabàtic, últimament estic així, haig de trobar el color :)
Un petó
Tots els colors tenen vida, fins el gris :)
Jo no puc viure sense els CoLoRs, sigui el gris, el negre, el groc, el blau.... tots els colors són bonics i tenen el seu moment i la seva bellesa.
Pel matí, a mitja tarda o al vespre, Quan tothom va pel carrer, mirant a terra, a mi sempre em veuràs mirant amunt, buscant els núvols, gaudint del joc de colors i sobretot interioritzant aquell plaer i aquella felicitat dins el meu cor.
Una salutació bé colorista!
l'Estel
Publica un comentari a l'entrada