27 de febrer 2009
Tornem-hi amb les baranes
Ja fa uns quants dies que jugo amb les baranes, amb la col.laboració improvisada de la Carme que un cop més em regala un dels seus dibuixos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
13 comentaris:
No obro la barana, si és a molta altura... tinc vèrtìgen com el trapezista. No em passo de l'escló ample.Anton.
Les baranes d'un balcó són els murs de contenció del nostre vertigen. Ens permeten mirar i veure i alhora ens marquen una línia de ferro colat entre el nostre cos i la por del buit.
Mira que en tens d'humor... T'havies d'haver posat un nassiró vermell...
Caram Jesús!
Ara una promo en vídeo tipus clip musical...
(Pinta bé, he he he...)
;-)
I jo que m'endarrereixo moooolt, però no pot ser! si tot just acabo de penjar la cinquena!
Quina barana més estranya aquesta! Me'n vaig que tinc una feinada!
M'ENCANTAAAAAAAAA!!!! :-)))
Ho trobo un detall maquíssim, com un homenatge a la Carme que va fent els dibuixos (preciosos, per cert)
I m'ha fet riure el 30 tatxat per un 40 :-))
Et felicito!!
La Carme mereix un monument, tot i que ja el té, al nostre pensament
Podries haver posat els cartells al deret estaven del reves.
És una peli de baix pressupost... mols adequada per als temps de crisi. Me'n ric de Hòlibut!
Que bo! Que bo! Que bo!!!
T'ha quedat preciós!
Ah! Voldria aprofitar per a dir que qui encara no s'ha comprat algun dels dos sedés de'n Jesús Fusté, no sap el que es perd! Són una meravella de poemes musicats i ben cantats!
També voldria deixar un comentari per a Jesús Fusté, que sé que ens llegeix:
Jesús, el primer disc m'encanta, però amb el segon dóna la impressió que cantis en absoluta exclusiva per aquell que t'escolta, tu, el piano, i el teu espectador. Una delícia del tot intimista. Felicitats per la teva feina i una abraçada!
Sospito aniversari?
Buenooo!!! Quin culebron les vostres baranes! Per culpa vostra vaig mirant tots els balcons!jajaajjjaaaajjajajaj!!!
Què bo! Quina forma més original de fer una entrada sobre la barana :D
M'encantat!
Publica un comentari a l'entrada