"Quaderns deltaics" (Cossetània Edicions) és el dietari amb què Josep Igual guanyà el III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig de Tortosa, i jo vaig tenir el plaer de ser un dels primers a llegir-lo. Segurament el dietari no és un dels gèneres més comercials, on resulta difícil trobar-hi un templer que amaga un misteriós secret, però en aquest llibre no hi faltarà literatura de la bona, frases plenes d'intel·ligència, ironies a cops de bisturí, humor lúcid i la bellesa poètica al servei de la narrativa.
Com a mostra, uns quants fragments:
Dinar en un establiment popular. A un viatjant de comerç li truca l’amant; després ell truca a la dona. Fa anar la clàssica ventrilòquia: el to més pueril del desig, primer, i després, el de la molèstia dissimulada amb cortesia convencional. Les situacions eternes semblen tenir un polsim de fulletó a l’entranya.
El rellotge de sol, sense sageta, desafinat per les erosions, segurament mesura ara les expansions de tres estels apagats, però encara lluents per nosaltres, i el perfil de les dunes de la cara secreta de la lluna. Sencerament inútil no hi ha res.
Bona comunicació amb Déu a darrera hora: escolto Bach mentre l’estimada em grata l’espatlla.
Més comentaris a Solc de lletres
4 comentaris:
que escuchar a bach es hablar con dios lo suscribo
No se si amb deu pero amb els plaers dels deus sens cap dubte.
Com un petit mos de cel, per esmorzar aquest diumenge !
M'agrada!quan vagi a Can Serret em compraré el llibre. Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada