20 de febrer 2009

Cau el vespre


Cau el vespre i la llum que minva fa imprecisos els detalls. Des de l'interí balcó d'un hotel, res sembla immutable.

14 comentaris:

xaruga ha dit...

M'agrada la poesia i el teu petit escrit en desti·la. Però quina dèria t'ha donat amb els balcons i les baranes? Sembla que estiguis tancat a la presó. Ens ho hauríes d'aclarar perquè jo ja començo a estar intrigat.

Cèlia ha dit...

sembla ser que també perdem visió a causa de la dispersió dels rajos de llum... moments de màgia!

Ferran ha dit...

Alguna cosa té aquesta foto... no sé què és, però m'agrada molt. Potser la perspectiva que dibuixa la filera de cases, directa cap al sol que en pon?

Maca.

Laura Dalmau ha dit...

Deixàs anar la bella imaginació del qui llegeix... entre punts suspensius.

Sergi M. Rovira ha dit...

De nit tots els gats són negres, he he he...
;-)

rebaixes ha dit...

L'hotel, no deu ser el BAR ANA...anton.

Trini ha dit...

Segurament és per això que prefereixo el dia clar a la nit o el capvespre. Prefereixo de totes totes les precisions a les imprecisions :)
Bona estada!

Rosalita ha dit...

Jesús, avui he recollit un llibre molt especial :) Gràcies per la dedicatòria, ja tinc ganes de tenir una estona tranquil.la i asseure'm a degustar-lo

Rosenrod ha dit...

¡Pero qué maravilla de foto...! Me encanta el contraste entre la luz del atardecer y la línea de casas de enfrente, tan regular...

Un saludo!

Striper ha dit...

El vespre ja esta caigut sobre Manresa.

Gabriel ha dit...

M'agrada aquest post, m'agrada el capvespre...aquell moment del dia quan esperes estar tranquil a casa, o en aquest cas el descans d'un hotel. La foto és suggerent, la llum del capvespre té quelcom d'especial, gairebé poètica.

Rita ha dit...

Una foto molt maca!

El capvespre fa imprecisos els detalls, però molt més precises les sensacions sovint... :-)

Mortadel.la ha dit...

Les sortides i les postes de Sol,les mil llunes... i els estels a mi em fascinen i m'alimenten tant!...els cels ataronjats, els núvols... són millor que qualsevol massatge. El meu massatge espiritual!

Anònim ha dit...

I per què res sembla immutable? Per què es suposa que tot hagi de canviar? Igual es podia haver escrit: "tot sembla immutable" i u segueix sent poeta, no? Ai...,ai...