tens un racó dalt del món: Cau el vespre

20 de febrer 2009

Cau el vespre

Cau el vespre i la llum que minva fa imprecisos els detalls. Des de l'interí balcó d'un hotel, res sembla immutable.

14 comentaris:

Anònim ha dit...: M'agrada la poesia i el teu petit escrit en desti·la. Però quina dèria t'ha donat amb els balcons i les baranes? Sembla que estiguis tancat a la presó. Ens ho hauríes d'aclarar perquè jo ja començo a estar intrigat.; 20 de febrer del 2009, a les 12:32
Cèlia ha dit...: sembla ser que també perdem visió a causa de la dispersió dels rajos de llum... moments de màgia!; 20 de febrer del 2009, a les 14:47
Ferran Porta ha dit...: Alguna cosa té aquesta foto... no sé què és, però m'agrada molt. Potser la perspectiva que dibuixa la filera de cases, directa cap al sol que en pon?

Maca.; 20 de febrer del 2009, a les 15:36
Laura Dalmau ha dit...: Deixàs anar la bella imaginació del qui llegeix... entre punts suspensius.; 20 de febrer del 2009, a les 15:44
Els del PiT ha dit...: De nit tots els gats són negres, he he he...
;-); 20 de febrer del 2009, a les 16:10
rebaixes ha dit...: L'hotel, no deu ser el BAR ANA...anton.; 20 de febrer del 2009, a les 16:11
Trini González Francisco ha dit...: Segurament és per això que prefereixo el dia clar a la nit o el capvespre. Prefereixo de totes totes les precisions a les imprecisions :)
Bona estada!; 20 de febrer del 2009, a les 16:56
Anònim ha dit...: Jesús, avui he recollit un llibre molt especial :) Gràcies per la dedicatòria, ja tinc ganes de tenir una estona tranquil.la i asseure'm a degustar-lo; 20 de febrer del 2009, a les 19:54
Rosenrod ha dit...: ¡Pero qué maravilla de foto...! Me encanta el contraste entre la luz del atardecer y la línea de casas de enfrente, tan regular...

Un saludo!; 20 de febrer del 2009, a les 19:59
Striper ha dit...: El vespre ja esta caigut sobre Manresa.; 20 de febrer del 2009, a les 20:27
Gabriel ha dit...: M'agrada aquest post, m'agrada el capvespre...aquell moment del dia quan esperes estar tranquil a casa, o en aquest cas el descans d'un hotel. La foto és suggerent, la llum del capvespre té quelcom d'especial, gairebé poètica.; 20 de febrer del 2009, a les 20:42
Rita ha dit...: Una foto molt maca!

El capvespre fa imprecisos els detalls, però molt més precises les sensacions sovint... :-); 20 de febrer del 2009, a les 22:11
Anònim ha dit...: Les sortides i les postes de Sol,les mil llunes... i els estels a mi em fascinen i m'alimenten tant!...els cels ataronjats, els núvols... són millor que qualsevol massatge. El meu massatge espiritual!; 20 de febrer del 2009, a les 22:50
Anònim ha dit...: I per què res sembla immutable? Per què es suposa que tot hagi de canviar? Igual es podia haver escrit: "tot sembla immutable" i u segueix sent poeta, no? Ai...,ai...; 21 de febrer del 2009, a les 2:38