17 de febrer 2009

Roses que no es marceixen


Fa uns quants anys, durant una temporada, em vaig aficionar al dibuix. Fruit d'aquella dèria passatgera són aquestes roses que no s'han acabat de marcir del tot.

17 comentaris:

Trini ha dit...

Sort en tenim de la memòria i de les imatges! Si no fos així..., quants marciments, Déu meu...!

P-CFACSBC2V ha dit...

No, no, jo diria que estan com el primer dia.

Carme ha dit...

I ben maques que estan. Això si que és dibuixar!

Sergi M. Rovira ha dit...

Ets un artista, noi!

Buhonero ha dit...

Porque la rosa muere,
entendemos su gracia,
porque la rosa calla,
entendemos su aroma.

Roses que no es marceixen:

Tot passa, tempus fugit,
sentors peregrines que moren
menys als narius prendats
per aquell idioma
d'invisibles paraïsos,
de pétals amb gràcies miraculoses,
de roses que fugiren
i es substituiren per roses iguals,
màgia per màgia, rosers per rosers,
tot fineix, perquè tot sigui bell,
fa niu una alada flor
als ulls d'un amant de l'art
i tots dos emprenen el vol del silenci,
on els núvols tenen brillantor de mirada,
i perfum de goig i de veu de rosa.

Posdata: La meva humil opinió és que no és aconsellable, mostrar tant de la pròpia obra, ni pictòrica, ni literària, almenys jo no ho faria,
Ho trobo tan sobrer.
Les floretes alienes quan són gratuïtes, són fins i tot molestes.

A. Guiu.

xaruga ha dit...

Les roses originals segú que s'han marcit, però el moment d'atrapar-les segueix viu, la qual cosa ens permet gaudir-les per sempre més. Pot ser que la felicitat és alguna cosa semblant. Si atrapes el moment que t'adones que ets feliç, de ben segur que la pots perpetuar.

Rita ha dit...

És evident que estàs dotat per a les arts, escrius bé i ara sabem que també dibuixes bé.

Molt boniques i, afortunadament, eternes aquestes... :-)

bajoqueta ha dit...

Hi ha alguna cosa que no sapigues fer?

Eva ha dit...

Las rosas de papel no son verdad
y queman
lo mismo que una frente pensativa
o el tacto de una lámina de hielo.

Las rosas de papel son, en verdad,
demasiado encendidas para el pecho.

Jaime Gil de Biedma (Canción final)

jomateixa ha dit...

Trobo que hi tens traça. Els pròxims contes amb alguna il·lustració...?

Joan M. Garcia ha dit...

De tant en tant hauries d'anar practicant aquestes dèries passatgeres que tens. Són un regal pels ulls

Josep M. Sansalvador ha dit...

Però ... tu ets una mena de Leonardo da Vinci del segle XXI ?
Construeixes màquines voladores ?

Ma-Poc ha dit...

Ostres! i també saps dibuixar!

Striper ha dit...

Noi tot un artista.

vpamies ha dit...

Una altra faceta més del teu poliedrisme, Jesús M. Mai deixes de sorprendre'ns!

Assumpta ha dit...

Doncs és una afició que hauries de reprendre!! En saps molt.. i així podries il·lustrar els teus escrits tu mateix :-))

Janet ha dit...

Ho tenies ben amagat això del dibuix!

Caram! Ben segur que en deus tenir més de guardats, ens els podries anar posant per aquí.

Un abraçada,

Janet