tens un racó dalt del món: Roses que no es marceixen

17 de febrer 2009

Roses que no es marceixen

Fa uns quants anys, durant una temporada, em vaig aficionar al dibuix. Fruit d'aquella dèria passatgera són aquestes roses que no s'han acabat de marcir del tot.

17 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...: Sort en tenim de la memòria i de les imatges! Si no fos així..., quants marciments, Déu meu...!; 17 de febrer del 2009, a les 8:59
JJMiracle ha dit...: No, no, jo diria que estan com el primer dia.; 17 de febrer del 2009, a les 9:24
Carme Rosanas ha dit...: I ben maques que estan. Això si que és dibuixar!; 17 de febrer del 2009, a les 9:48
Els del PiT ha dit...: Ets un artista, noi!; 17 de febrer del 2009, a les 10:19
Buhonero ha dit...: Porque la rosa muere,
entendemos su gracia,
porque la rosa calla,
entendemos su aroma.

Roses que no es marceixen:

Tot passa, tempus fugit,
sentors peregrines que moren
menys als narius prendats
per aquell idioma
d'invisibles paraïsos,
de pétals amb gràcies miraculoses,
de roses que fugiren
i es substituiren per roses iguals,
màgia per màgia, rosers per rosers,
tot fineix, perquè tot sigui bell,
fa niu una alada flor
als ulls d'un amant de l'art
i tots dos emprenen el vol del silenci,
on els núvols tenen brillantor de mirada,
i perfum de goig i de veu de rosa.

Posdata: La meva humil opinió és que no és aconsellable, mostrar tant de la pròpia obra, ni pictòrica, ni literària, almenys jo no ho faria,
Ho trobo tan sobrer.
Les floretes alienes quan són gratuïtes, són fins i tot molestes.

A. Guiu.; 17 de febrer del 2009, a les 11:14
Anònim ha dit...: Les roses originals segú que s'han marcit, però el moment d'atrapar-les segueix viu, la qual cosa ens permet gaudir-les per sempre més. Pot ser que la felicitat és alguna cosa semblant. Si atrapes el moment que t'adones que ets feliç, de ben segur que la pots perpetuar.; 17 de febrer del 2009, a les 11:34
Rita ha dit...: És evident que estàs dotat per a les arts, escrius bé i ara sabem que també dibuixes bé.

Molt boniques i, afortunadament, eternes aquestes... :-); 17 de febrer del 2009, a les 11:51
bajoqueta ha dit...: Hi ha alguna cosa que no sapigues fer?; 17 de febrer del 2009, a les 12:25
Anònim ha dit...: Las rosas de papel no son verdad
y queman
lo mismo que una frente pensativa
o el tacto de una lámina de hielo.

Las rosas de papel son, en verdad,
demasiado encendidas para el pecho.

Jaime Gil de Biedma (Canción final); 17 de febrer del 2009, a les 12:46
jomateixa ha dit...: Trobo que hi tens traça. Els pròxims contes amb alguna il·lustració...?; 17 de febrer del 2009, a les 16:28
Unknown ha dit...: De tant en tant hauries d'anar practicant aquestes dèries passatgeres que tens. Són un regal pels ulls; 17 de febrer del 2009, a les 17:34
Anònim ha dit...: Però ... tu ets una mena de Leonardo da Vinci del segle XXI ?
Construeixes màquines voladores ?; 17 de febrer del 2009, a les 20:40
Ma-Poc ha dit...: Ostres! i també saps dibuixar!; 17 de febrer del 2009, a les 20:46
Striper ha dit...: Noi tot un artista.; 17 de febrer del 2009, a les 22:05
Víctor Pàmies i Riudor ha dit...: Una altra faceta més del teu poliedrisme, Jesús M. Mai deixes de sorprendre'ns!; 17 de febrer del 2009, a les 22:33
Assumpta ha dit...: Doncs és una afició que hauries de reprendre!! En saps molt.. i així podries il·lustrar els teus escrits tu mateix :-)); 17 de febrer del 2009, a les 23:16
Janet ha dit...: Ho tenies ben amagat això del dibuix!

Caram! Ben segur que en deus tenir més de guardats, ens els podries anar posant per aquí.

Un abraçada,

Janet; 17 de febrer del 2009, a les 23:40