tens un racó dalt del món: Noia de porcellana, de Pau Riba

28 de febrer 2009

Noia de porcellana, de Pau Riba

L'extravagant Pau Riba també va ser capaç d'entendrir-nos amb la seva Noia de porcellana.

14 comentaris:

Striper ha dit...: Uhh d'aquells anys que erem pogres amb grenyas.; 28 de febrer del 2009, a les 9:25
Anònim ha dit...: Molt i molt bonica aquesta cançó. Molt.; 28 de febrer del 2009, a les 11:50
JJMiracle ha dit...: Tot un clàssic català.; 28 de febrer del 2009, a les 12:22
pluja ha dit...: Una bonica cançó!; 28 de febrer del 2009, a les 12:23
Anònim ha dit...: Bufa! Quina ràbia! Acabo de deixar un missatge i no sé quin error hi ha hagut!

Deia, més que res, que "Noia de porcellana" és un encant de cançó. Diòptria és un àlbum essencial en la nostra discografia. Si l'hagués enregristrat un grup britànic o californià, seria ja un clàssic de la música popular del segle XX.

El meu Riba preferit, de tota manera, és el de "Jo, la donya i el gripau"... Un disc tan i tan dolç i relaxant...

Si algú sap com aconseguir el film "Deixa'm en pau"... De Riba m'interessen molt els anys formenterencs.

Petons a l'Ebre des de Montjuïc!; 28 de febrer del 2009, a les 13:03
Mon ha dit...: Ostres quins records amb aquesta canço. Junt amb Jaume Sisa dons cantants que m'han omplert moltes hores e musica tancat a la meva cambra; 28 de febrer del 2009, a les 13:04
Lluís Bosch ha dit...: La "Noia de Porcellana" és de les millors cançons mai escrites i cantades en català. Mai no ens cansarem de reivindicar-la. La lletra és impecable, brillant, plena de matisos i de referències.
El Pau ha hagut de suportar mil i una barbaritats, però segueixo pensant que és un fenomen inigualat. Dioptria em sembla el millor disc que mai he escoltat en català, però dels millors en qualsevol llengua.
Ara sembla que se'l reconeix una mica més, i ho celebro. Tenint en compte que el teu blog té moltes visites i molta difusió, celebro que hagis fet aquest gest ribià.
Salutª; 28 de febrer del 2009, a les 16:05
Carme Rosanas ha dit...: La noia de porcellana, encara du els cabells molt llargs, encara és progre, hippie ... i tot el que cal, després de tant temps.; 28 de febrer del 2009, a les 17:30
Deric ha dit...: no m'agradava gens en Riba, però mira, aquesta cançó encara era més o menys passable; 28 de febrer del 2009, a les 23:16
Anònim ha dit...: Ostres, quants records!
És xulo recordar el nostre passat.; 1 de març del 2009, a les 1:41
2teixidor ha dit...: Me sembla que tenia 16 anys quan vaig escoltar este tema en directe a la dicoteca La Llanterna de Móra d'Ebre. També anava grenyut i amb camises de iaio sense coll.; 1 de març del 2009, a les 15:54
assumpta ha dit...: Aquesta ja et tot un clàssic, crec que és del poc que m'agrada d'en Pau Riba, i això que el veig actuar cada any a l'estiu.
Tot un personatge, dalt i fora de l'escenari.; 1 de març del 2009, a les 19:43
Unknown ha dit...: oh oh oh,

que feia temps que n'escoltava en Pau... tot un personatge!

ara que com "taxista, porta'm al cel..." cap!; 3 de març del 2009, a les 0:45
Txell Sales ha dit...: En Pau Riba és genial i al meu parer encara no està prou reconegut. També en Pauet i en Caïm, que prten molt temps treballant, els ha arribat el reconeixement amb "Pastora".; 25 de juliol del 2009, a les 17:54