Per cert, estic pensant que cada careta d'aquestes que reculls -durant un temps també vaig tenir una mica d'afició a recollir aquest tipus d'inquietants mostres de l'atzar humanitzat- mereix una narració...
Escriptor que intenta viure del "cuento".
Fill de Cornudella de Montsant i tortosí d'adopció. Coordinador del Club de Lectura de Tortosa. Presentador i guionista del programa literari de TV de Canal 21 Tens un racó dalt del món.
8 comentaris:
Mmm, això em recorda la floreta de La botiga dels horrors!!!fa una mica de por...
Per cert, estic pensant que cada careta d'aquestes que reculls -durant un temps també vaig tenir una mica d'afició a recollir aquest tipus d'inquietants mostres de l'atzar humanitzat- mereix una narració...
Doneu-li menjar que s'havia posat groc, o és que era asìàtic quan tenia vida de debó? Curiós. Anton.
Haha! Molt bona, aquesta. Com la Jäulia, jo també he pensat, d´entrada, en La botiga dels horrors!
Schönes Wochenende / Bon cap de setmana.
Encara s'empatxarà amb tant de cola-cao! (o nesquick, segons qui s'ho miri!)
Jajajaja renoi!! quina ganaaaa!!
I sí, juassss Txarli sembla que li donin Cola-cao "a lo bèstia" :-))
Però està contenta, eh? :-))
No, no fa por, no, té gana però se la veu contenta...
Estava repassant cares... i aquesta és una de les meves preferides :-))
Publica un comentari