24 de febrer 2009

barana 5



Barana curulla de plantes que fa del teu balcó paisatge.
.
De nou gràcies a la Carme per la seva versió, com ja ha fet a les baranes 1, 2 , 3 i 4 . Aviat treurem l'entrellat de tanta barana.

14 comentaris:

fanal blau ha dit...

bonica fotografía...
veig que se li està girant feina a la Carme!!!

Ferran ha dit...

No es pot dir que el balconet sigui gaire aprofitable, des d'un punt de vista humà, però bonic sí que ho és! :)

Mortadel.la ha dit...

Jo també tinc debilitat pels balcons i les tribunes...són tot un món.

zel ha dit...

Bonic balcó, Jes´su, preciosa frase... escolta, com coi t'ho fas? Sempre tinc pendents dos o tres posts, quan passo...i això que ara tinc temps forçat...

Sergi M. Rovira ha dit...

Tota una col·lecció de baranes, podries saltar aquesta i deixar-te caure pel PiT en parapent?
(Quan tinguis un moment, és clar)
:-)

Carlos ha dit...

un balcó digne de ser un jardí botànic.
:)

xaruga ha dit...

Un dia vaig veure un balcó superabundant de plantes exòtiques i resulta que era marihuana.

Cèlia ha dit...

Començo a pensar que això ens ha de dur a algun lloc, no sé pas quin, però... és per fer-nos parlar? per fer dibuixar la Carme? relacionat amb un proper conte? o simplement ens regales amb algunes fotografies... on menarà tanta balconada amb plantes?

Striper ha dit...

un trist balco ple de vida ja no es tant trist.

mossèn ha dit...

vaja, ja no hi cap ni ... ni la regadera !!! ... salut

Assumpta ha dit...

Carmeeeeeeeeee vineeee!!! :-))

La meva mare el trobaria PRECIÓS... jo penso com en Ferran: humanament parlant, no queda massa espai aprofitable :-))

goculta ha dit...

Envejo els balcons florits!

goculta ha dit...

Envejo els balcons florits!

Carme ha dit...

Ja viiiiiinnc! Ahir no hi havia manera de poder obrir els blogs, la connexió m'anava fatal. Bé, el meu sí! Veia la meva barra lateral amb la teva 5èna barana en petitó i no hi havia manera d'arribar-hi. Això era pitjor que el meu relat de terror. Avui sí, ja hi sóc! Una de les opcions de la Cèlia... és que ho fas per fer-me dibuixar a mi, no sé si és la bona, però ha estat com a mínim un efecte secundari... tema repetitiu, però ara ja no puc parar ni fer-me enrere. Un petonàs.