12 de febrer 2009

Felicitats petites(83)

Tots els matins, a l'hivern, abans d'anar a treballar m'escalfo una mica de llet amb un cassó. Tot i que la majoria de neurones encara no estan connectades, sempre procuro escalfar la quantitat exacta de llet. Quan apago el fogó i aboco la llet a la tassa i comprovo que l'omple fins dalt sense que en sobri gens, em sento satisfet de tanta precisió. Realment és una felicitat molt petita, però en aquella hora et conformes amb poca cosa.

8 comentaris:

Accídia ha dit...

Jo des de que utilitzo el microones ja no gaudeixo d'aquesta petita felicitat.

Però els que som dormilegues hem de fer petits sacrificis per romandre cinc minuts més al llit.

Una felicitat petita també.

AINA ha dit...

petites alegries de primera hora del matí. JO per part meva i en condicions normals no podia passar sense el vas de llet amb cola cao i les maries per a sucar. ara.. ara he canviat alimentació ja que llet que tant i tant m´agrada.. no puc veure´n. res, salut.

Striper ha dit...

Jo faig servir microones pero si cal també medeixo be la quantitat.

Vivir es una casualidad ha dit...

En aquella hora i sempre :-) La felicitat està en aquestes petites coses, no es felicitat petita, es FELICITAT en majúscules! En aquest sentit, no se si has llegit els llibres "El primer trago de cerveza y otros pequeños placeres de la vida" y "La siesta asesinada" de Philippe Delerm (Te un estil especial, no son de autoajuda, a l'autor no li agraden aquest tipus de llibres...i a mi m'ha fet un favor perque tampoc m'agraden :-))

Ma-Poc ha dit...

Jo prenc sempre la llet freda... però entenc perfectament aquesta petita felicitat!

Assumpta ha dit...

Jejeje.. jo sempre la poso primer a la tassa per encertar la mida... i de la tassa passa al cassó :-))

(es trampa?) :-)

- assumpta - ha dit...

Suposo que a cops de tant repetir-ho ja sabem els segons que tardem en plenar-ho, je,je.
Em sembla que ho aconseguiries fins i tot amb els ulls clucs, no?
;)

Sergi M. Rovira ha dit...

Doncs això no ho signaria en Murphy ni que li servissis el cafè tu mateix...
;-)