30 de juny 2021

Límits

 

Una parella gran camina agafada del bracet pel passeig de Ribera. Ell, amb pas insegur, s’agafa més a ella, que ella a ell. S’aturen en un punt en concret. Miren endavant un moment, intercanvien impressions. Després d’un breu instant de dubte, es giren se’n tornen. Potser perquè havien arribat on s’acaba l’ombra dels arbres, o al límit on s’acaben les forces que calculen necessàries per a tornar. Els límits de vegades són tan tirànics com imprecisos.

25 de juny 2021

Reflexos en un ull daurat, de Carson McCullers

 Llegint Reflexos en un ull daurat, de Carson McCullers, traducció d'Alba Dedeu, que afegeixo a la meva col·lecció de vídeo lectures que recullo al blog De lector a escriptor.



Malgrat els coneixements que tenia de fets puntuals, el capità no havia tingut mai ni una sola idea. La formació d'una idea exigeix que es fonguin dos o més elements coneguts. I això, el capità no tenia el coratge de fer-ho.

24 de juny 2021

Emprenent el vol

 



21 de juny de 2021. Festa fi de curs i fi de Primària de la primera promoció de l’Escola Sant Llàtzer del nostre fill; una tarda plena d’emocions que es vessen pels ulls, perquè és una classe molt especial. En aquest mateix dietari, nou anys enrere, explicava l’entrada a l’escola del nostre fill, aquell primer dia que era seu, que era nostre i que era també d’una Escola que naixia, amb tot el que això comporta d’incertesa i d’il·lusió. Encara no existia l’edifici definitiu, i només disposàvem un mòdul prefabricat. L’Escola naixia aquell 2012 amb només una classe, la nostra, que ha esdevingut fundacional, i ja des de l’inici, amb tres anyets,  han estat els “grans”. Aquell any eren els únics, una escola gairebé familiar, que va facilitar que els vincles fossin més estrets. Després s’han anat incorporant classes, fins a completar aquest 2020-2021 tot el cicle de Primària. L’inici fou especial, amb càmeres de televisió i autoritats incloses, per a deixar constància del moment històric. I el final no ha estat menys especial, amb tota la problemàtica de la covid que han hagut de superar.

I ara, aquells primers xiquets i xiquetes emprenen el vol. Aquest cúmul especial de sensacions plana durant tot l’acte, i circula entre les famílies –a qui fins pocs dies abans no ens havien autoritzat a assistir a l’acte, amb la tristor que això comportava-, assegudes rere els protagonistes de l’acte, a distància reglamentària.

Les xiquetes i xiquets ho viuen com una festa; comencen les vacances, i no tenen perspectiva encara del canvi que avui s’inicia. Però les mestres, treballadors del centre i famílies, no podem evitar l’embat de les emocions. Records i agraïments centren gairebé totes les intervencions. El nostre fill explica micròfon en mà –sé com li agrada fer-lo anar- el projecte de la seva tribu, i després participa en una molt emotiva cadena d’agraïments. I el futur també, en forma d’arbre que es plantarà al centre en record d’aquesta promoció, i una enorme “damajuana” que avui s’estrena, que s’anirà omplint de pedres que representen a cadascun dels xiquets i xiquetes que aniran passant per l’Escola.

A mi em toca parlar en representació de les famílies. És difícil retenir el plor. Entre altrs coses parlo de la velocitat amb què passa el temps, de la relació especial i única que s’estableix amb les companyes i companys de Primària, que es manté per molts anys que passin, i del paper de baula vital que assumim els pares i mares, a mig camí entre ser “el fill de” quan érem petits, fins a “el pare de” que som ara.

L’endemà encara queda un últim dia de classe. El vaig a buscar amb la meva dona. Mentre surten, els faig una foto als dos, que després poso al costat d’aquella primera foto de fa nou anys, per fer evidents les similituds i diferències. Aquell dia, el nostre fill es va deixar anar de la mà per a pujar la rampa provisional, il·lusionat d’entrar a l’escola dels “grans”. Avui, més gran i carregat amb un sac ple de memòries, surt decidit a l’espera de l’Institut, cap al futur que ens espera.





21 de juny 2021

Arran de vers


 Durant aquest temps de pandèmia he col·laborat alguna vegada al programa Arran de vers, a frec de llavi, de Constantí Ràdio, convidat per Isabel Ribera.

A l'últim programa, llegeixo un poema de Gerard Vergés. Ho poden escoltar al minut 32.15 del pod cast.

20 de juny 2021

Amb Georgie Dann a Aldover

 










19 de juny de 2021

Convidats per Valer Gisbert, diLLUMs d’arts al Forn participa en la 1a Festa dels Solstici que s’organitza a Aldover. Valer ens ofereix que la possibilitat que fem el que vulguem, i vista la idea general d’un acte festiu, estiuen, lúdic, entre arbres a la vora del riu, sumat a la necessitat de riure que tenim després dels mesos de pandèmia, proposem dur a la pràctica el recital possiblement més original que hem fet: Dillums Dann al Forn, inspirat en lletres de cançons de Georgie Dann.

Es tracta d’un recital que ja vam organitzar els primers mesos de confinament en format vídeo, que podeu veure a youtube, i del quan ja en vam explicar les motivacions.

El planeta, que davant d’aquesta perspectiva no ho veu clar, amenaça tota la setmana en fer ploure tot just aquest dia. Dies abans, i fins i tot hores, els pronòstics varien constantment; es veu que aquest recital genera dubtes a les altures. Durant la tarda, cauen gotes insuficients per a anul·lar l’acte de forma decidida. A les nou del vespre l’amenaça s’atura, la llum del sol ponent prepara els seus millors colors, i els dels diLLUMs ens posem a jugar.

Introduïts per l’honorable president, Ricardo Gascón, comencem a recitar Jesús M. Tibau, Màrius Pont, Tomàs Camacho, Joan Maria Romaní, Domingo Ramos, Meritxell Sabaté i Cinta Villamón, i completem el recital amb fragments en vídeo que projecta Rafael Ricote, avui ajudat per la seva família.

Esperem que el públic s’hagi divertit tan con nosaltres, que hem aprofitat el vespre per a recuperar sensacions i somriures, encara amagats sota la mascareta, esquitxats per gotes de pluja, però invencibles.

Com sempre, més imatges a l'àlbum on les recollim.

Comentari i fotos al blog de Rafael Ricote.

19 de juny 2021

Guia per un dia.

 

De vegades –o sovint- la gent de la cultura ens lamentem de la poca repercussió que obtenen les nostres activitats, que es venen pocs llibres o discs, que assisteix poca gent a alguns actes que tenen poc o nul ressò mediàtic.






Però tots aquests laments queden oblidats i superats amb escreix quan passen coses com la que avui explico.

Fa uns dies l’amic, músic, escriptor i mestre, Ernest Redó, m’envia la invitació a un acte acompanyada d’un àudio on diu, entre altres coses: “és un projecte molt, molt guapo, ens faria goig i il·lusió comptar amb la teva presència, perquè sé que t’estimes l’escola”.

L’activitat es diu “Guia per un dia”, un projecte que ha permès l’alumnat de l’Escola Remolins, segons exposa al tríptic que ens donen “aprendre i gaudir de la història treballant dins del nostre municipi. Mitjançant el teatre es converteixen en personatges de tres èpoques diferents (prehistòria, edat antiga i edat medieval) que guiaran els espectadors per la fascinant línia del temps de la nostra estimada ciutat”.

I jo sóc un dels privilegiats espectadors.

En arribar a l’edifici de l’antic Escorxador, veig a Ernest parlant amb Ricardo Gascón, i de lluny, tot i les mascaretes, endevino els seus somriures.

Ernest, neguitós, ens deixa, perquè ha de preparar els últims detalls.

I comença la guia teatralitzada, en què les xiquetes i xiquets de Remolins, després de donar-los les instruccions que cal seguir de prevenció contra la covid, i posar-nos un gomet de color roig o de color blau, ens passegen per diverses escenes de la nostra història, que també és la seva. S’han après molt bé cada paper, i només de tant en tant, Ernest, acostumant a moure’s entre escenaris, els fa alguna indicació sobre el to de veu i la velocitat en què reciten, amb moviments precisos de braços i mans. No és fàcil, ni tan sols per a un adult, parlar de forma clara i entenedora, amb públic davant, en un espai com el Museu. Ho fan molt bé. Certament potser alguna paraula es perd, però tranquil, Ernest, tranquil, s’entén tot perfectament; s’entén el missatge, s’entén el treball, s’entén la lliçó magnífica que ens donen aquestes xiquetes i xiquets d’orígens ben diversos, tortosines i tortosins tots, hereus d’aquesta història esquitxada massa sovint de lluites i intolerància.

“Tant de bo els homes i dones del futur facin de Tortosa una ciutat on es pugui viure i conviure”, acaben dient.

I jo estic agraït i orgullós de tenir amics com l’Ernest Redó.

Història, educació, cultura, implicació, emoció, amistat...

Felicitats, amic, i a Gemma Aragonès i la resta de mestres implicats, i a Eva Castellanos, tècnica del Museu, i a l’Escola Remolins.

18 de juny 2021

Amistat i llibres: Sílvia Mayans i Jesús M. Tibau

Novena conversa de la sèrie Amistat i llibres, en què parlo de forma distesa i les seves amistats del món de les lletres.

Aquest cop, amb l'escriptora Sílvia Mayans, parlem, entre altres coses de la nostraarribada a les Terres de l'Ebre i dels nostres llibres.
En aquest enllaç podeu veure una de les entrevistes a Canal 21.
Podeu veure la resta de converses a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu canal de youtube

15 de juny 2021

SCHUMACHER

 

Fan obres a la plaça de davant la Catedral, i el carrer Felip Pedrell té tallat un dels dos carrils que ocupa una enorme grua que es veu des de ben lluny. El personal que hi treball dona pas alternatiu als vehicles d’un i altre sentit. És prou evident el motiu de la retenció d’una desena de vehicles. Tot i això, una furgoneta toca el claxon repetidament, insistentment, de forma tan inútil com irritant. Potser creu que així resoldrà per art de màgia aquest embossament controlat i relativament breu. A la part interior del parabrisa duu una matrícula amb el nom d’SCHUMACHER. Potser és malalt de la velocitat, i no entén els beneficis d’aturar-se de tant en tant.

14 de juny 2021

Amistat i llibres: Joan Pinyol

Vuitena conversa de la sèrie Amistat i llibres, en què parlo de forma distesa i les meves amistats del món de les lletres. Aquest cop, amb l'escriptor Joan Pinyol, parlem de records compartits, especialment des de 2008 en què van coincidir les promocions dels postres llibres Pilota de set i El vertigen del trapezista, de la seva vinculació amb les Terres de l’Ebre, de al seva lluita per a treure el seu avi del Valle de los Caídos, de la seva relació amb Pere Calders, i moltes altres coses.

Podeu veure la resta de converses a la llista de reproducció del meu canal de Youtube.



13 de juny 2021

peras al olmo

 

Esperant tanda en una botiga de fotografia. Es nota que és època de matriculacions. Moltes mares amb els fills o filles, avui especialment ben vestits, retocant el pentinat a última hora. I jo amb el meu. També es fa fotos de carnet una dona gran. La dependenta li ensenya a la càmera abans d'imprimir-les, i la dona diu textualment amb un somriure: “No es poden demanar peras al olmo".

De vegades, els catalans estem tan mancats a la pràctica de frases fetes, com sobrats de resignació.

12 de juny 2021

Paràsits

 


A la secció de pel·lícula, un fragment del guió de Paràsits:

Pes això la gent no ha de fer plans. Sense un pla, res pot sortir malament. I si alguna cosa surt de control, no importa. 

11 de juny 2021

El vertigen del trapezista, a l'Escola d'Adults




 De tots els setze llibre que he publicat fins ara, sense cap mena de dubte, el que més he treballat, el més comentat, el que més quilòmetres m'ha fet fer amb activitats des de L'Escala fins a Alcúdia de Crespins, és El vertigen del trapezista.

El meu tercer llibre i tercer recull de contes, publicat el 2008, en plena eufòria blocaire, ha estat protagonista de gairebé una vintena de clubs de lectura, n'he parlat en escoles, i algun dels seus relats són un clàssic dels meus recitals.

I el trapezista continua actiu. El passat 3 de juny va ser el protagonista del club de lectura de l'Escola d'Adults de Tortosa, amb qui em vaig reunir a la Biblioteca de Tortosa.

Per a mi fou tot un regal, Vaig recuperar sensacions, vaig recordar relats que tenia al fons de la memòria, i molts anys després, es continuen repetint algun dels comentaris i preguntes que em fan als clubs de lectura.

I és que els llibres no caduquen mai.

Moltes gràcies.


10 de juny 2021

Converses agafades al vol

 

Converses agafades al vol. Dues dones parlen aturades a la vorera. L’una, que es creu amb la necessitat d’aconsellar l’altra, li recomana: “Tu, a veure què et demana el cos”.

Potser és així de senzill, escoltar el cos, i els consells a peu de carrer.

09 de juny 2021

Afectes secundaris

 Descobrir una vacuna contra la intolerància, amb afectes secundaris.

08 de juny 2021

Desdefinicions (dictatdura)

 

dictatdura. Tirania que pateixen alguns escriptors i periodistes d’haver d’escriure allò que els manen.

07 de juny 2021

I de sobte, la vida fa un gran salt

 

Al costat de l’skate park hi ha un muret d’uns dos metres d’alçària on les mares i pares ens hi acostumem a seure per no perdre detall de les evolucions dels nostres fills.

-Jo salto de dalt fins allí! –li diu orgullós un xiquet d’uns vuit o nou anys a son pare, mentre recrea la trajectòria amb el braç.

-Ho has fet abans? –pregunta el pare amb gest a mig camí entre la incredulitat, l’admiració i la por.

-Sí! –respon el xiquet, ofès, que pensa desfer qualsevol dubte ara mateix.

Sense perdre un segon, puja al muret, es posa dempeus, flexiona una parell de vegades els genolls, es concentra i fa el salt, que acaba rodolant pel terra i espolsant-se els pantalons de forma una mica exagerada.

Recordo quan jo era petit i saltava els esglaons de casa (dos, quatre, set....), quan saltàvem marges pels trossos veïns... I de sobre, la vida fa un gran salt.

06 de juny 2021

Amistat i llibres: Agustí Masip i Jesús M. Tibau

 Setena conversa de la sèrie Amistat i lletres, en què parlo amb amistats sobre llibres, emocions, projectes... sobre literatura i vida, en unes xerrades que, com a la vida mateixa, van d'un tema a l'altre sense saber ben bé com. 

Una forma de transmetre la nostra passió per la literatura i tot allò que ens aporta. Es poden veure la resta de converses a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu canal de youtube.

Aquest cop, amb l'escriptor Agustí Masip, parlen, entre altres coses, dels seus llibres, del Priorat, del Montsant, dels records, de projectes...


05 de juny 2021



Etiquetes, de Joan Turu

Hindi Books, 2021 

Sinopsi

El tema que tracta Etiquetes (els estereotips i prejudicis) és clau i constant en el seu discurs i és la primera obra on ho tracta d’una manera central i directe.

A la Neus li diuen que és una nena petita, mentidera, de pell blanca, campiona… li pengen cada dia un munt d’etiquetes. Algunes li agraden, d’altres la incomoden, però se n’adona que totes s’hi queden per sempre i n’acaba ben farta, de tantes etiquetes!

I és que la Neus, només voldria… SER.

En Joan Turu, un dels il·lustradors més destacats del nostre país, ens convida a pensar6. Ens limiten, ens acomoden, ens separen i ens dificulten canviar? Una reflexió extraordinària i necessària per compartir petits i grans!

Un àlbum il·lustrat on la potència de la imatge pren el protagonisme per ajudar-nos a reflexionar sobre LES ETIQUETES, un dels temes més representatius de l’obra d’en Joan Turu i que està de plena actualitat.

04 de juny 2021

a Optimot


 Torna a aparèixer el fragment d'un llibre meu a la web Rodamots, per tal d'il·lustrar una paraula.

Aquest cop es tracta del mot amorosir, que apareix al llibre I un cop de vent els despentina.

En aquest enllaç estan totes les que han aparegut.

03 de juny 2021

el ritual de fer-se grans.

 

A l’skate park. Mon fill parla amb un xiquet que no conec; un amic nou, em dirà després. Des de la distància interpreto que comenten alguna jugada..

Mon fill prova una pirueta o, més ben dit, un truc, segons l’argot que estic començant a conèixer. Li surt mig bé, i aquest nou amic el felicita; encaixen primer les mans i, després d’uns segons d’incertesa i descoordinació, xoquen els punys. Es veu que els quedava aquest segon gest per completar el ritual de fer-se grans.

02 de juny 2021

Dos mons, una flor


Hi ha móns que sempre es troben,

hi ha flors que esperen la llum.

.

 Inspirat en una fotografia de Xulio Ricardo Trigo

01 de juny 2021

Arran de vers, a frec de llavi



Al programa Arran de vers, a frec de llavi, de Constantí ràdio 97.9fm, conduït per Isabel Ribera, escoltarem les aportacions dels convidats al programa, ens parlaran de les seves publicacions i també coneixerem quins han estat els llibres o autors que els han copsat, amb Emi Privat, , Marisol Nogues, els germans Àlex i Axeran Pascual, Marta FabregatAdela FilbàMón Santó, i un servidor, que recomano l’obra de Josep Igual.

Es pot escoltar en aquest enllaç.