De vegades –o sovint-
la gent de la cultura ens lamentem de la poca repercussió que obtenen les nostres
activitats, que es venen pocs llibres o discs, que assisteix poca gent a alguns
actes que tenen poc o nul ressò mediàtic.
Però tots aquests
laments queden oblidats i superats amb escreix quan passen coses com la que
avui explico.
Fa uns dies l’amic,
músic, escriptor i mestre, Ernest Redó, m’envia la invitació a un acte acompanyada
d’un àudio on diu, entre altres coses: “és un projecte molt, molt guapo, ens
faria goig i il·lusió comptar amb la teva presència, perquè sé que t’estimes
l’escola”.
L’activitat es
diu “Guia per un dia”, un projecte que ha permès l’alumnat de l’Escola Remolins,
segons exposa al tríptic que ens donen “aprendre i gaudir de la història treballant
dins del nostre municipi. Mitjançant el teatre es converteixen en personatges
de tres èpoques diferents (prehistòria, edat antiga i edat medieval) que
guiaran els espectadors per la fascinant línia del temps de la nostra estimada
ciutat”.
I jo sóc un dels
privilegiats espectadors.
En arribar a l’edifici
de l’antic Escorxador, veig a Ernest parlant amb Ricardo Gascón, i de lluny,
tot i les mascaretes, endevino els seus somriures.
Ernest, neguitós,
ens deixa, perquè ha de preparar els últims detalls.
I comença la guia
teatralitzada, en què les xiquetes i xiquets de Remolins, després de donar-los
les instruccions que cal seguir de prevenció contra la covid, i posar-nos un
gomet de color roig o de color blau, ens passegen per diverses escenes de la nostra
història, que també és la seva. S’han après molt bé cada paper, i només de tant
en tant, Ernest, acostumant a moure’s entre escenaris, els fa alguna indicació
sobre el to de veu i la velocitat en què reciten, amb moviments precisos de braços
i mans. No és fàcil, ni tan sols per a un adult, parlar de forma clara i
entenedora, amb públic davant, en un espai com el Museu. Ho fan molt bé.
Certament potser alguna paraula es perd, però tranquil, Ernest, tranquil, s’entén
tot perfectament; s’entén el missatge, s’entén el treball, s’entén la lliçó
magnífica que ens donen aquestes xiquetes i xiquets d’orígens ben diversos, tortosines
i tortosins tots, hereus d’aquesta història esquitxada massa sovint de lluites
i intolerància.
“Tant de bo els
homes i dones del futur facin de Tortosa una ciutat on es pugui viure i
conviure”, acaben dient.
I jo estic agraït
i orgullós de tenir amics com l’Ernest Redó.
Història, educació, cultura, implicació, emoció, amistat...
Felicitats, amic,
i a Gemma Aragonès i la resta de mestres implicats, i a Eva Castellanos, tècnica
del Museu, i a l’Escola Remolins.