Al costat de l’skate park hi ha un muret d’uns dos metres d’alçària on les mares i pares ens hi acostumem a seure per no perdre detall de les evolucions dels nostres fills.
-Jo salto de dalt fins allí! –li diu orgullós un xiquet d’uns vuit o nou anys a son pare, mentre recrea la trajectòria amb el braç.
-Ho has fet abans? –pregunta el pare amb gest a mig camí entre la incredulitat, l’admiració i la por.
-Sí! –respon el xiquet, ofès, que pensa desfer qualsevol dubte ara mateix.
Sense perdre un segon, puja al muret, es posa dempeus, flexiona una parell de vegades els genolls, es concentra i fa el salt, que acaba rodolant pel terra i espolsant-se els pantalons de forma una mica exagerada.
Recordo quan jo era petit i saltava els esglaons de casa (dos, quatre, set....), quan saltàvem marges pels trossos veïns... I de sobre, la vida fa un gran salt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada