Al passeig vora l’Ebre, de nit. Una parella jove, molt jove, riuen escandalosament d’ells mateixos, sobretot ella, que s’adreçava decidida cap a un cotxe aparcat que no és el seu, sinó, suposo, un de similar. I ella no para de riure del seu error, i ell riu que ella rigui. En la foscor de la nit no distingeix el cotxe que, potser, els ha de portar a casa, o al futur, i això els fa riure, i això no els importa.