Al passeig vora l’Ebre, cursa de dos xiquetes, rossetes, germanes, suposo, nòrdiques, semblen. La gran agafa uns metres d’avantatge amb facilitat, i abraçada a una farola li fa pam i pipa a la petita, que de seguida es posa a plorar, o ho fa veure; tothom juga amb les seves armes. Son pare acudeix a l’auxili, i en pocs segons ja corren tots dos, agafats de la mà. M’aturo a fer una nova foto del vespre bellíssim sobre el Port. La famíia s’allunya cap a la nit, i veig que les germanes reprenen la cursa que, sospito, durarà molt anys encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada