10 de desembre 2018

Cites literàries


Ara, estranyament, no hi ha erotisme sinó tendresa, és com si l'univers esdevingués mantega dolça fosa.
Abusos del ritual, de Manuel Pérez Bonfill
 .
No havia trobat el gat, però almenys havia anat a buscar-lo.
Crònica de l’ocell que dona corda al món, d’Haruki Murakami
 .
Recullo una llàgrima que és el signe d'admiració del soroll del meu cap que no calla.
La gatera, de Muriel Villanueva
 .
El diàleg fa perdre un temps preciós que el monòleg estalvia
La dona veloç, d’Imma Monsó
 .
El llenguatge és l’inventari de l’univers
El quadern de les vides perdudes, de Silvestre Vilaplana
 .
Hi ha dies que camino i segueixo els núvols.
Hi ha dies que sempre són un altre dia.
Fragments d’una pedra, de Santi Borrell
 .
Aquella noia que veig en el mirall amb la lluna oberta en el rostre. Amb la rialla entre els dits, arrelada. Els pits celestes. El temps del paradís. Un pomer etern habita en aquella noia.
Llavors, els peixos, de Marta Pérez Sierra
 .
La tristesa arriba sempre amb les seues mans enganxoses de sucre. Deixa petites llàgrimes de cristall sobre les coses i les hores.
Aquelles solituds d’on veníem, de Josep Manel Vidal