"Jo, tot i no ser un gran marge, d'aquells on els infants i els rosers juguen a fer el cim, feia goig en aquest racó de coster on no sol bufar-hi gaire el vent. Sé, i tinc ben assumit, que sóc una obra humil, de poques pretensions, feta a la justa mida de les funcions que em són demanades. Des d'aquí, la vista és esplèndida: gairebé tota Cornudella amb la seva església de dos campanars i, al fons, vigilant l'horitzó, Siurana, sentada i segura sobre el seu vell llit de cingles. Seguint coster amunt es pot veure un alzinar que m'omple d'olor fresca a bosc i, quan n'és el temps, de farigola. De matí, els ocells que allí hi tenen el seu niu, m’omplen l’aire dels seus cants, i amb els seus vols, el pinten de colors. Als meus peus s'estèn un exèrcit d'avellaners disposats per a les batalles del temps, dels que sobresurt amb fermesa una omnipotent figuera."
Fragment del meu conte "A l’ombra dels ametllers" del recull Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit (2001)
1 comentari:
Aquest fragment em va agradar molt quan el vaig llegir perquè sempre m'ha interessat la perspectiva narrativa des del punt de vista de les coses. No deixa de ser un recurs literari, la personificació, però trenca la dicotomia subjecte-objecte i fa relativitzar.
Publica un comentari a l'entrada