Ferotge, dius,
per dins Tortosa brama
la Cucafera?
Pell d'escata i ulls vius,
foc de joguina mansa.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
"No tingues temor,
fill meu,
que la Cucafera
és de fusta...",
digué Pérez Bonfill.
El bestiari de Tortosa, Bonic..
EM FAN....
de fusta i de kiwi,
fins i tot de plata,
de roba tambe.
no ho sabre?
ne vist de ferro
i de ceramica
tambe d'or?
aixo ja es sort.
Pero on mes em tenen
segur que es al cor.
No conec aquesta tradicio tortosina pero té una cara simpàtica!
Us recomano la lectura del llibre "Ars Magna Cucaferae", un assaig del 1973 escrit per Maso Forteza. Va ser editat per la Cooperativa Gràfica Dertosense i fa poc encara vaig trobar un exemplar a la Viladrich!
M'encanta aquesta bestia! :)
Jo feia de diable quan era petita, a Igualada. Quins records!
de petit vaig anar un dia a les festes de Tortosa i vaig passar una por amb la Cucafera.... ara ho recordo amb simpatia un element festiu molt bonic...bona Cinta!
Caram, la Cucafera, recordo que ens l'havien fet dibuixar, de petits, a l'escola.
Boniques les dues:
la cucafera i la tanka
Publica un comentari a l'entrada