Ja és la segona vegada que arriba a aquesta secció Supertramp, un dels meus grups preferits, un grup únic, memorable.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 52 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
2 comentaris:
De Supertramp recordo aquell LP que potava la foto de un piano de cola.
De tots els temes que conec, aquest és el que em va inspirar a fer una carta d'amor, la primera de la meva vida, a una noia amb qui només havia compartit dues tardes a Pamplona. Mai més vaig saber-ne d'ella... teníem dotze anys.
Bona tria company!
Publica un comentari a l'entrada