El meu 50%

Avui és l’onomàstica de la meva dona. Qui conegui la meva adreça de correu personal (jesusimaite) ja haurà endevinat que el 50% li correspon. Però no només és seu el 50% de la meva adreça, sinó també de la meva vida, perquè de tot allò que he aconseguit ella n’és una de les principals fonts d’inspiració. Ella em dóna confiança, seguretat, amor i autoestima.
El dia del seu sant l’hem celebrat moltes vegades, però sense dubte el primer fou el més especial. Encara no sortíem junts i estudiàvem a la residència Sant Jordi de Tarragona. Aquell vespre, jo tornava de veure l’Expo Reus amb unes amigues, i vam coincidir tots dos sols a la sala de la televisió. Vam anar a celebrar el seu sant a l’Alhambra, un bar proper a la plaça Imperial Tarraco, i vam brindar amb moscatell. Pocs dies després, el gust dolç del moscatell segellaria amb un petó el nostre amor. No van caldre paraules, no n’han calgut mai gaires entre nosaltres, perquè des del primer moment vam tenir una confiança absoluta en la nostra relació, que encara dura.

Tot el que ha vingut després d'aquell petó ha estat un somni, per això, només com una petita mostra d’amor, una preciosa cançó: A Kiss to build a dream, de Louis Armstrong, un dels músics del segle XX amb més capacitat d’emocionar.