07 d’octubre 2007

Més propostes al final d'un conte del 24è joc literari


Em fa goig veure que als visitants i vistantes d'aquest bloc no els falta creativitat. Aquí van cinc popostes més de continuació del meu conte El so dels porticons, d'acprd amb el repte que us vaig llançar al 24è joc literari. N'espero moltes més, animeu-vos. Com a un estímul més al simple fet de participar, ja sabeu que el premi del mes d'octubre és una estada a la Masia Casa Gran de Rasquera. Des d'allí es podrà fer una excursió a les Muntanyes de Cardó.

Al posar els peus a terra, nota que la fredor que sent l'ha espavilat, el son s'ha esvaït completament.
Mira per la finestra , i de cop i volta, veu com comença a passar tota la seva vida per davant dels seus ulls, i ell és només un espectador.....Com en un teatre, no pot fer res, tant sols observar.......
Pensa que al cap i a la fi, no ha estat tant malament, sembla que ja només importen els bons moments. Ara li sembla que més dels que realment n'era conscient. Tot d'una, una claror molt intensa i una immensa felicitat que fins ara no havia sentit mai. La fresqueta al rostre potser és l'alè d'una veu amiga que el demana per sempre al seu costat.
Immaculada Forteza

Quan arriba a la finestra veu una imatge sorprenent. Ella, que havia marxat feia dies, estava allí. Blanc en la nit. No és difícil veure, si un està predisposat, encesos en la foscor els ulls d'una dona enamorada. No va saber perquè va marxar. No va saber perquè tornava, però va agrair aquell miratge que tenia tanta força com la pròpia realitat.
Tomàs Camacho

S'ajeu un pèl trasbalsat i enyora la companyia que mesos enrere li feia costat.
El suau pelatge i unes pessigolles i l'escalfor del seu gat el retornen de nou al món dels somnis... Un món irreal però que ,quan s'hi abandona ,sent com tot aquell ventall de sensacions que el fan tornar al món real!
Joana Reverter
Allí, dempeus, a través de la finestra, pot veure el far de la punta del moll; el seu llum vermell guia els pescadors que tornen a casa després d'un dia de boira espessa. Com el senyal que ell espera per sortir-se'n, de les seves tenebres.
Joaquim Rochet

Tot i que estava molt cansat, ja que no havia pogut conciliar el son en tota la nit, no va aconseguir adormir-se la mitja horeta que li quedava abans que, com cada matí, li sonés el despertador a les 7 en punt. Quin dia més dur m'espera!, pensà...
Laura Orellana

Cap comentari: