23 d’octubre 2007

On són els límits de la Literatura?

Què és el fet literari? On són els límits? Jo em veig impotent davant d’aquestes preguntes i de moltes altres. Per això he acudit a diversos diccionaris i he trobat les següents definicions:

-Producció d’obra escrita a la qual es reconeix una finalitat sobretot estètica. (Qui la reconeix?)
-Conjunt de produccions literàries d’un poble, d’un període; conjunt d’escrits sobre una matèria.
-Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.
-Producció d'obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic.

Com veieu, en general es dóna molta importància a la finalitat estètica, a la bellesa, i fins i tot s’hi inclou també l’art de llegir.
Amb totes aquestes deficinions, em continua sent igual de difícil delimitar si certs escrits són o no són literatura, sobretot actualment, quan els diversos gèneres literaris es barregen i en neixen de nous, com ara els blocs.

Poc després d’iniciar aquest bloc, quan començava a tenir bastants enllaços, vaig decidir diferenciar els blocs literaris de la resta. Això em crea el problema continu d’haver de decidir en quina llista poso l’enllaç a molts pàgines. La majoria inclouen comentaris i reflexions personals on s’hi troba certa preocupació per l’estètica, però també uns ingredients que considero fonamentals: l’emoció i el plaer.

4 comentaris:

Jordi Gonzalez ha dit...

El fet literari no només es limita a uns canons estètics, que no oblidem que varien amb el temps, sinó que inclou el recollir coneixement, experiències i tot allò que es pugui expressar mitjançant l'escriptura.
El fenòmen blocaire és un altre expressió de la globalització que dona accés a participar en el fet literari a gent que d'altre manera no podria.
Nota: Jesus Maria, crec que un altra vegada un post teu aixecarà polsaguera.

rosa ha dit...

si la diferència entre el llibre i el bloc és la participació en el mateix moment en que acabes de llegir el post, el llibre el comentes generalment quan hi trobes la ocasió i no sempre és quan l'acabes de llegir....i trobar es clar quelcom qe l'hagi llegit...

pere ha dit...

Totes les definicions són parcials i discutibles
Per exemple, el que considerem primer autor de la literatura catalana, Ramon Llull, no entraria en la història de la literatura segons la segona definició a causa de la seva finalitat didàctica en absolutamnet tots dels seus llibres. I la seva intenció estètica es podria discutir.

Em sembla que la intenció de comunicar-se i la tria d'un model per fer-ho és bàsic per parlar de literatura.

Uf, resultaria interminable em rendeixo.

En els blocs, pràcticament en els únics en què no capto literatura és en alguns dels polítics que són una mena d'índex que cal consultar, és a dir, que tenen únicament una funció referent.

Carme Rosanas ha dit...

Em sembla molt difícil detyerminar els límits de la literatura i també m'ho sembla classificar els blogs en literaris i no literaris. Estic força d'acord amb el Pere pel que fa a les dues qüestions, però així globalment. No em fessiu pas decdir si un determinat blog és o no és... casi segur que acabaria dient que sí.

Carme