20 d’octubre 2007

El plaer d'arribar als 40 anys

Avui la meva amiga Pili fa 40 anys, i altres noies de la nostra colla també han arribat a aquesta mítica edat enguany. Arribar a aquesta xifra sovint s’ha assimilat a la paraula "crisi", però aquest tòpic és totalment fals. És cert que potser no tenim la mateixa energia dels vint anys, i que sortir per les nits ens cansa. I? Res, ens trobem en una edat envejable, en un moment dolç on podem gaudir de la riquesa de les nostres experiències i assaborir amb calma tot allò que ens regala la vida. A més, no en tenim cap altra, d’edat; el passat queda molt lluny i el futur ningú l’ha vist.
Sovint recordem amb la Pili el dia que el Jordi ens la va presentar, a la meva dona i a mi, en un bar a Reus. D’això ja en fa vint anys. Jo em nego a pensar que llavors érem millors que ara. Si això fos veritat, quina pèrdua de temps. No, ens hem enriquit durant aquests anys. Per això, per a la Pili i per a tota la colla dels 40, us convido a escoltar aquesta optimista cançó que m’encanta: La lluvia nunca vuelve hacia arriba, de Pedro Guerra.

3 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

als 40 ja pots dir el que penses sense passar vergonya

salutacions

Judit Ortiz ha dit...

EI! que la cançó no està disponible i em feia il.lusió escoltar-la

Roser Caño Valls ha dit...

Qualsevol edat és bona, perquè de moment, que se sàpiga només tenim una vida. Cada edat és una etapa que hem de viure. Jo ara estic a la trentena (32 i mig) i estic millor que als 20. Crec que les edats estan mitificades, però l'important és viure i sentir-se viu.