20 d’octubre 2007

El plaer d'arribar als 40 anys

Avui la meva amiga Pili fa 40 anys, i altres noies de la nostra colla també han arribat a aquesta mítica edat enguany. Arribar a aquesta xifra sovint s’ha assimilat a la paraula "crisi", però aquest tòpic és totalment fals. És cert que potser no tenim la mateixa energia dels vint anys, i que sortir per les nits ens cansa. I? Res, ens trobem en una edat envejable, en un moment dolç on podem gaudir de la riquesa de les nostres experiències i assaborir amb calma tot allò que ens regala la vida. A més, no en tenim cap altra, d’edat; el passat queda molt lluny i el futur ningú l’ha vist.
Sovint recordem amb la Pili el dia que el Jordi ens la va presentar, a la meva dona i a mi, en un bar a Reus. D’això ja en fa vint anys. Jo em nego a pensar que llavors érem millors que ara. Si això fos veritat, quina pèrdua de temps. No, ens hem enriquit durant aquests anys. Per això, per a la Pili i per a tota la colla dels 40, us convido a escoltar aquesta optimista cançó que m’encanta: La lluvia nunca vuelve hacia arriba, de Pedro Guerra.

3 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

als 40 ja pots dir el que penses sense passar vergonya

salutacions

Sigorgik ha dit...

EI! que la cançó no està disponible i em feia il.lusió escoltar-la

arlequí ha dit...

Qualsevol edat és bona, perquè de moment, que se sàpiga només tenim una vida. Cada edat és una etapa que hem de viure. Jo ara estic a la trentena (32 i mig) i estic millor que als 20. Crec que les edats estan mitificades, però l'important és viure i sentir-se viu.