El passat 28 de setembre vaig presentar al poble de Jesús la Guia de les Terres de l’Ebre, de Vicent Pellicer, editada per Cossetània, que sense cap mena de dubte serà una eina molt útil per a ajudar a donar conèixer aquestes terres tant als visitants, coms als seus habitants, que sovint no les gaudeixen prou.
Pot semblar, en principi, que no sigui gaire lògic que es demani a un escriptor de contes la presentació d’una Guia, però aquest cas és especial. El Vicent Pellicer, a més d’un gran coneixedor i un amant de les Terres de l’Ebre, és un poeta, un buscador de bellesa, i sap com fer-nos-la arribar per mitjà de les imatges i les paraules. Una Guia d’aquesta mena ha de contenir dades, itineraris, indicacions, però el Vicent hi ha escamptat també píndoles de literatura.
Ja coneixeu la meva dèria pels jocs, i per això avui us en proposo un altre per veure si coneixeu bé les Terres de l’Ebre. Es tracta d’endevinar a quins racons pertanyen els tres fragments extrets de la Guia.
Pot semblar, en principi, que no sigui gaire lògic que es demani a un escriptor de contes la presentació d’una Guia, però aquest cas és especial. El Vicent Pellicer, a més d’un gran coneixedor i un amant de les Terres de l’Ebre, és un poeta, un buscador de bellesa, i sap com fer-nos-la arribar per mitjà de les imatges i les paraules. Una Guia d’aquesta mena ha de contenir dades, itineraris, indicacions, però el Vicent hi ha escamptat també píndoles de literatura.
Ja coneixeu la meva dèria pels jocs, i per això avui us en proposo un altre per veure si coneixeu bé les Terres de l’Ebre. Es tracta d’endevinar a quins racons pertanyen els tres fragments extrets de la Guia.
"Poques ocasions tindreu d’abraçar tants arbres centenaris en un dia, d’acariciar fulles de faig i de pi alhora, i d’observar els milers de matisos acolorits que us oferirà aquest bosc ancestral: a la primavera, descobrireu verds que mai hauríeu pogut sospitar que existessen; a la tardor, els grocs i els rojos dels aurons, dels fajos i dels fruits seductors dels grèvols, que tacaran la natura de sol i de sant, us emborratxaran la mirada."
"Són cossos de gegants ancestrals, provocatius, que, de sobte, irrompen en la vida present irreverentment, com si els més de dos mil anys que han transcorregut des que foren plantats no yinguen cap valor…"
"L’ermita i els setze brolladors […] acaben de donar les últimes pinzellades de color, les notes musicals postremes del poema que xiuxiueja el boscatge."
1 comentari:
Pel que fa a l'ermita, crec que pot ser la de Sant Roc, de Paüls.
Els gegants ancestrals poden ser a la finca de l'Arion, a Ulldecona.
La Serra de Cardó i el Boix podria ser on hi es poden veure tants arbres centenaris en un sol dia.
Publica un comentari a l'entrada