02 de desembre 2008

Un text sense títol?

"Tot plegat és una bogeria invisible de la qual ningú no en vol saber res, com si un riure trencat i negre ens visités. Masses de rostre absent es renten les mans, sense conèixer el sabó ni la tovallola, mentre llegeixen mancades de passió les cròniques que la ciutat vomita, plenes d'una agressivitat de caverna. A les terres llunyanes, on l'home i la dona fugen de l'oculta mirada, l'ample baixar d'un Ebre antic, cada cop més meu, deixa moll el dia, tot just pintat pel cel roig del vespre com dins d'un mirall."
.
Potser us preguntareu quin és el sentit d'aquest text. Imagino que tothom pot buscar el seu propi significat i posar-li el títol que li escaigui més, i us convido a fer-ho, però properament entendreu els meus motius.

15 comentaris:

sergi m. ha dit...

Estic espès o és que em manca alguna cosa a la primera frase després de "negre"?

Jesús M. Tibau ha dit...

ja està modificat, Sergi, gràcies

Carme ha dit...

A mi les paraules em porten a una situació límit, difícil. I em sembla que ningú mira les coses de cara per a intentar resoldre-les. Podria ser un títol:

Absència de mirades.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

estic llegint el teu llibre, el primer m'ha recordat molt, però molt al Jesús Moncada i les seves cròniques de Maquinenza, m'està agradant força, parles de coses properes, de moment tens tota la meva admiració com escriptor punyatero !!!!

Sal Ober ha dit...

dificil la tareha. mira que la traducion no ayuda mucho, pero lo entendi que es muy complexo.
Gracias por el tradutor para portugues.

saludos fuertes

http://coresemtonsdecinza.blogspot.com

P-CFACSBC2V ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
P-CFACSBC2V ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
P-CFACSBC2V ha dit...

Interessant! A mi em fa pensar, en certa manera, en un exili i en una societat dominada.
Com a títol, potser hi posaria "Hostes vingueren…", tot i que l'hoste pot ser la societat mateix.

(Perdó per tantes eliminacions de comentaris. Si els pots treure…)

aigua ha dit...

.....tot just pintat pel cel roig del vespre com dins d'un mirall."

"Oasi"

Joan Martín ha dit...

Aturador.
Es renten les mans, no en volen saber res. No volen saber. Saber és recerca de sentit. Recerca sovint frustrada, però també sovint aconseguida. No en volen saber; o no en poden saber res? O volen el saber d'altra cosa?. No poden, sembla: bogeria invisible, riure trencat i negre visita. Davant aquest panorama, es renten les mans per no voler saber res? O per voler saber tota una altra cosa ben distinta, una cosa per a ells (ell i ella) llunyana, on la fugida de l'oculta mirada és possible. I també, possible, cessar de fugir per la quietud d'un mirall ample, meu, antic, roig de bellesa, de la que en el fons tots en voldríem saber, asaborir, alguna cosa.

Striper ha dit...

Jo lin osaria " esperit de una terra"

Cèlia ha dit...

Jo penso que els rostres són molt importants, la gent... i diria: ROSTRES DELS TEMPS tot i que em deixo el gran riu...

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris i els títols suggerits. Demà potser trobareu un altre sentit a aquest text.

Brian ha dit...

Potser és massa agosarat pensar en "La fredor del mon virtual" ?

Margarida Aritzeta ha dit...

Jo li'n diria "Sense memòria" o una cosa semblant, com "la ciutat i els clons"... fa una sensació rara, com d'un futur no gens afalagador. Ara que, en aquestes hores i després d'un dia intens, potser no és el text sinó que sóc jo...