07 de desembre 2008

La porta, de Magda Szabo

Som a Hongria als anys cinquanta. Una escriptora contracta com a dona de fer feines la portera d’un edifici del costat, Emerence Szeredas, una dona molt vella, aspra i silenciosa, autoritària i misteriosa. Malgrat el fossar cultural i social que separa les dues dones, neix una relació molt intensa, i l’escriptora serà l’única que recollirà finalment el seu secret; malgrat les dificultats mútues per comprendre’s serà l’única que travessarà la porta de casa seva, prohibida a tothom.
Emerence té algunes peculiaritats que la fan especial: no permet que ningú entri a casa seva, no deixa sortir el gat, li fan por les tempestes, no accepta regals, no li agraden les paraules inútils...
“… s’hauria pogur mesurar amb una cinta mètrica el marge de seguretat amb què ens permetia acostar-nos-hi"

“quan es tractava de coses serioses, l’Emerence no parlava, feia declaracions. …L’Emerence és com Jehovà, castiga en set tongades”.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Me apunto aquesta magnifica recomenació, bon diumenge.

rebaixes ha dit...

Hi han portes que son com envans o parets, ni el xorrit de l'aigua de la pica els travessa... Anton.

òscar ha dit...

és el segon cop que m'esmenten aquest llibre. l'hauré d'inclou-re, per tant, a la mave carta als reis d'aquest any

Malketa ha dit...

El llegiré, ja comentaré el que em sembla.

Anònim ha dit...

El llibre em va agradar, tal vegada per la història que explica, una mica massa llarg

L'Espolsada llibres ha dit...

Me n'han parlat molt bé, el tinc a la pila.